La Caixa

L’estudi Els joves davant el repte europeu és el setè volum de la «Col·lecció d’Estudis Socials» de la Fundació ”la Caixa”, una col·lecció que té com a objectiu contribuir al debat, l’anàlisi i la divulgació de temes de gran transcendència en la nostra societat.

L’estudi Els joves davant el repte europeu ha estat dirigit pel professor de la Universitat de Barcelona Joaquim Prats i ha estat elaborat per un equip d’investigació format pels professors Tòfol Trepat (coordinador), de la Universitat de Barcelona, José Vicente Peña, de la Universitat d’Oviedo, Rafael Valls, de la Universitat de València, i Ferran Urgell, de la Universitat de Barcelona.

COL·LECCIÓ D’ESTUDIS SOCIALS

La immigració estrangera a Espanya. Els reptes educatius
Eliseo Aja, Francesc Carbonell, Col·lectiu Ioé, Jaume Funes i Ignasi Vila

Els valors de la societat espanyola i la seva relació amb les drogues
Eusebio Megías, Domingo Comas, Javier Elzo, Ignacio Megías, José Navarro, Elena Rodríguez i Oriol Romaní

Les polítiques familiars en una perspectiva comparada
Lluís Flaquer

Les dones joves a Espanya
Inés Alberdi, Pilar Escario i Natalia Matas

La família espanyola davant l’educació dels seus fills
Víctor Pérez-Díaz, Juan Carlos Rodríguez i Leonardo Sánchez Ferrer

Vellesa, dependència i cures de llarga durada
Guillem López Casasnovas i David Casado Marín

Els joves davant el repte europeu

Autors
Joaquim Prats (dir.), Universitat de Barcelona
Tòfol A. Trepat (coord.), Universitat de Barcelona
José Vicente Peña, Universitat d’Oviedo
Rafael Valls, Universitat de València
Ferran Urgell, Universitat de Barcelona

QUINS OBJECTIUS TÉ L’ESTUDI

L’estudi s’ha centrat en quatre aspectes fonamentals sobre com es viu la dimensió europea a les aules d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), i el pes que té en aquestes vivències la instrucció rebuda i construïda per l’alumnat. Els quatre objectius de la investigació són els següents:
En primer lloc, obtenir una idea el més sistemàtica i rigorosa possible sobre dels continguts que sobre Europa s’imparteixen a l’ESO, tenint com a referències fonamentals les disposicions oficials i els llibres de text..
En segon lloc, saber quins coneixements bàsics sobre geografia i història d’Europa té l’alumnat espanyol al final de l’ESO.
En tercer lloc, conèixer la informació que té l’alumnat sobre la Unió Europea i la seva història.
Finalment, esbrinar quines actituds, percepcions i estereotips tenen els alumnes i les alumnes de quart curs d’ESO sobre el procés d’unitat que s’està vivint, el seu possible «esperit europeista» i les seves expectatives davant la nova realitat europea.

Els objectius de l’estudi són els continguts que s’imparteixen a l’ESO sobre Europa, el nivell de coneixements d’Europa i de la Unió Europa que tenen els alumnes i les seves actituds sobre el procés d’unitat europea.

QUI I QUÈ S’HA ESTUDIAT

S’ha estudiat l’alumnat de totes les comunitats autònomes espanyoles. Totes les comunitats estan representades, tant pel que fa al col·lectiu d’estudiants com pel que fa a l’ús dels llibres de text, la majoria dels quals estan homologats per les diferents administracions.

Quant a l’alumnat, s’han passat proves de coneixement i enquestes a un total de 2.304 nois i noies, més 150 en les proves prèvies. D’aquests, el 67,6% són alumnes matriculats en centres públics i el 32,4 % són alumnes matriculats en centres privats (concertats o no), cosa que coincideix gairebé exactament amb la distribució espanyola d’alumnes d’ESO. La mida de la mostra aconseguida respecte del total de l’alumnat de quart d’ESO produeix estimacions de mitjanes i percentatges amb un coeficient de confiança aproximat del 95% i marges d’error del +/– 2,5%.

Pel que fa als llibres de text d’ESO, s’han analitzat els manuals de sis editorials, que en constitueixen una mostra molt representativa, ja que representen un percentatge d’ús molt proper al 80% del conjunt del mercat editorial espanyol adreçat a l’ESO.

La generació d’escolars de quart curs d’ESO estudiada és l’última que assistirà a una etapa d’educació obligatòria sense l’experiència d’utilitzar l’euro.

La mostra de l’alumnat té un interès especial com a població per ser estudiada, ja que els estudiants de quart curs d’ESO són a l’últim any d’educació obligatòria, i no estan condicionats per experiències professionals o per trajectòries escolars diversificades. És una generació que ha estudiat seguint els programes escolars de la reforma educativa que va establir la LOGSE, uns programes que incorporen l’estudi d’Europa i la dimensió europea en els termes més actuals. Al mateix temps, aquesta generació d’escolars és l’última que assistirà a una etapa d’educació obligatòria sense l’experiència d’utilitzar l’euro, un fet que produirà conseqüències, encara per determinar, en l’imaginari i la vida dels ciutadans europeus de la Unió.

RESULTATS DE LA INVESTIGACIÓ

Saben la majoria dels escolars espanyols què és Europa pel que fa als aspectes geogràfics, històrics o culturals?

La resposta és molt clara: només una mica més de la meitat dels estudiants obtenen uns resultats acceptables. Els percentatges concreten més aquesta afirmació: el 59% aprovaria enfront del 41% que suspendria; tot i que dels que aproven cap no obté una qualificació d’excel·lent. Com que es tracta d’una avaluació de coneixements bàsics en una etapa obligatòria i que es considera la base principal d’instrucció dels futurs ciutadans espanyols, el resultat obtingut s’ha de considerar poc satisfactori. Demostra un coneixement deficient de la història i la geografia d’Europa en un grup molt nombrós de l’alumnat que acaba aquesta etapa educativa; i encara més si tenim en compte, com ja s’ha dit, que la prova que es va fer només incloïa continguts molt bàsics.

En una prova de coneixements molt bàsics d’història i geografia d’Europa, només va aprovar el 59% i cap alumne va obtenir una qualificació d’excel·lent.

Els alumnes dels centres privats concertats superen en gairebé un punt de nota mitjana els dels centres de titularitat pública. Però aquest no és el factor fonamental que determina el nivell de coneixements. El component familiar (socioprofessional i l’anomenat «capital cultural») és, segons les conclusions d’aquest estudi, el factor més influent a l’hora d’explicar el major o menor rendiment acadèmic de l’alumnat, si més no en els temes que s’han estudiat. D’aquesta manera, els estudiants que obtenen una qualificació més destacada són els que pertanyen a famílies de classe alta o classe mitjana alta amb pares que tenen estudis superiors o secundaris. En aquesta tendència, pesa molt més el que s’anomena «capital cultural» que la pertinença a un grup socioprofessional determinat.

Els estudiants que obtenen una qualificació més destacada en la prova feta són els que pertanyen a les classes alta o mitjana alta amb pares que tenen estudis superiors o secundaris.

Com es demostra en aquest treball, hi ha un nombre més alt de pares amb estudis superiors o secundaris que porten els seus fills a l’escola privada que a la pública, la qual presenta més heterogeneïtat de l’alumnat. Els resultats obtinguts indiquen que la puntuació més baixa que es dóna a l’escola pública no respon de manera determinant al tipus de centre. Els estudiants dels instituts que pertanyen a les famílies que tenen les característiques culturals assenyalades (nivell més alt d’estudis dels pares) assoleixen, en general, les mateixes qualificacions que els que tenen aquestes mateixes característiques i van a l’escola privada. No obstant això, cal recordar que el nivell d’estudis dels pares no és un condicionant absolut i totalment determinant del nivell acadèmic assolit pels escolars; hi ha un percentatge significatiu, tot i que petit, de fills de pares amb estudis primaris o dels estrats socials baixos en l’escala social que aconsegueixen l’excel·lència, tot i que la majoria dels que l’obtenen pertanyin a un estatus social mitjà i alt i, com s’ha dit, a famílies amb un capital cultural més alt.

En coneixements sobre Europa, els nois assoleixen gairebé mig punt de nota mitjana que les noies. En el present estudi, aquesta diferència es veu no tan sols en els coneixements, sinó també en el major grau d’interès que mostren els nois sobre altres aspectes més concrets, com ara la curiositat que tenen sobre les notícies sobre política europea, la valoració del procés que està seguint la Unió, o sobre els temes lligats a les possibilitats polítiques, econòmiques o d’altre tipus que comporta la pertinença a la Unió Europea. S’assoleixen més bons resultats en els temes de geografia que en els d’història.

El que diuen els llibres de text

La primera conclusió a què s’ha pogut arribar és que els llibres de ciències socials de l’etapa educativa secundària obligatòria són, sens dubte, els que han dedicat més espai i atenció als temes europeus en la història de l’educació europea. També es pot constatar que els estereotips negatius pel que fa als països europeus han desaparegut dels manuals. Es pot afirmar, en aquest sentit, que els textos escolars espanyols actuals són els més europeistes que hi ha hagut fins al present.

Els textos escolars espanyols actuals són els que dediquen més espai a Europa; són els més europeistes que hi ha hagut fins al present i n’han desaparegut els estereotips negatius sobre els països europeus.

Malgrat aquesta presència de continguts europeus, els llibres ofereixen algunes incoherències, si no errors o distorsions. La dificultat de definir amb prou precisió el concepte d’Europa fa que els manuals reflecteixin aquesta situació i, de fet, no proposen realment cap definició correcta ni s’atreveixen normalment a plantejar el problema existent o les diverses possibilitats de definició que presenta. A més de ser confusos a l’hora de delimitar què és Europa pel que fa als elements definidors (història, cultura, religió, etc.), els manuals escolars també ho són en altres aspectes més senzills, com per exemple els límits geogràfics. Un altre problema no menys important és que la major part dels llibres de text ofereixen una visió excessivament occidentalista dins l’àmbit europeu.

Els actuals llibres de text són confusos a l’hora de delimitar què és Europa pel que fa als elements definidors: història, geografia, cultura i religió.

Són europeistes els nostres joves de 16 i 17 anys?

Els joves espanyols, quan acaben els estudis obligatoris, se senten majoritàriament europeus (així es manifesten tres de cada quatre joves, mentre que només un no se sent europeu). Però aquesta afirmació general conté molts matisos. Les raons que esgrimeixen els joves a favor de la seva pertinença a Europa són de caràcter fonamentalment geogràfic i hi ha poques mencions a altres tipus d’arguments lligats a factors culturals, polítics o històrics. Quan afirmen que se senten europeus es refereixen a una impressió molt general, en molts aspectes imprecisa i força ambigua en la seva definició.

El 72% dels joves de l’últim curs d’ESO se senten europeus i el 5% considera que ser europeu és la seva identitat principal.

Sentir-se europeu no implica necessàriament que els joves reconeguin en aquesta filiació la seva identitat principal. Només ho ha fet així el 5%. Com era d’esperar, el sentiment més fort d’identitat es produeix amb Espanya i es fa compatible amb el del poble o ciutat, el de la comunitat autònoma o amb altres àmbits més propers. Així, sis joves de cada deu es declararen espanyols, un del seu poble o ciutat, un de la seva comunitat i un altre no contesta; de la resta, la meitat (5,3%) es declara de la Unió Europea. El fet que no és declarin de la Unió no descarta que se’n sentin membres, però es tracta d’una identitat força tènue i llunyana. De totes maneres, cal assenyalar que els joves espanyols esperen que el fet de pertànyer a la Unió Europea els comportarà més canvis i tindrà més influència en les seves vides que la majoria dels altres joves europeus.

Els joves espanyols esperen que el fet de pertànyer a la Unió els comportarà més canvis i tindrà més influència en les seves vides que la majoria dels altres joves europeus.

La concepció d’Europa que manifesten els nostres joves es basa en una visió que pren com a referència gairebé exclusivament la Unió Europea. Això no significa que no considerin que els països que no són membres de la Unió no siguin també Europa; el que significa és que per a ells, sobretot, Europa són els estats de la Unió i, dins d’aquests, els més propers. Així doncs, es pot afirmar que la majoria de joves no té una percepció diferenciada entre què és la Unió Europea i què és Europa, i si la tenen és molt fràgil.

La majoria de joves no té una percepció diferenciada entre què és la Unió Europea i què és Europa.

Malgrat la importància que en la concepció d’Europa té la Unió Europea, el cert és que la informació de què disposen els joves és molt escassa. Així, per exemple, es dóna un alt percentatge d’escolars que no sap distingir els estats que la formen. La majoria només reconeix sis o set estats com a integrants de la UE i confonen els països membres de la Unió amb els que no ho són. També hi ha països que, sense formar part de la Unió, són considerats també com a membres, com és el cas de Suïssa, Eslovàquia, Romania i fins i tot Rússia.

La majoria dels estudiants només reconeix sis o set estats com a integrants de la Unió Europea i confonen els països membres amb els que no ho són.

La manera com es percep la Unió Europea està marcada pel nivell econòmic i cultural, és a dir, pel nivell professional i d’estudis dels pares. S’observa que els que tenen un major nivell en conjunt, és a dir, els que acumulen més capital cultural i econòmic, tenen una probabilitat més alta d’oferir una visió més matisada i completa de la Unió, entesa com un procés de vertebració social, política i econòmica. Els estudiants amb un nivell més alt de coneixements de geografia, història i cultura europees es corresponen amb els que mostren una percepció més correcta, matisada i complexa de la Unió Europea i del procés d’unificació. Així mateix, manifesten un sentiment europeista més potent i definit.

Els estudiants amb un nivell més alt de coneixements de geografia, història i cultura europees es corresponen amb els que mostren una major percepció de la UE i del procés d’unificació.

Com perceben Europa i els europeus?

Malgrat el desconeixement mitjà que es veu en els temes relacionats amb Europa, i més concretament amb la Unió Europea, els joves adolescents espanyols creuen que la pertinença d’Espanya a aquesta organització és positiva. Gairebé ningú no creu que l’ingrés d’Espanya a la UE hagi estat negatiu. A més, la majoria aprova el procés d’unió i pensa que aquest pas serà positiu. Gairebé la totalitat dels enquestats lamentaria que desaparegués la Unió Europea.

Gairebé la totalitat dels joves adolescents espanyols creuen que la pertinença d’Espanya a la UE és positiva.

Itàlia i França són els països que atreuen més els joves adolescents, i els italians són els europeus que es veuen amb més simpatia i els que reben una millor valoració. Després d’aquests, la Gran Bretanya, Alemanya o Portugal són els països més atraients per anar-hi a viure, independentment del fet que els seus ciutadans no suscitin, en un percentatge elevat, gaires simpaties, especialment els alemanys i els britànics, que són vistos amb recel i fins i tot amb una relativa hostilitat. La resta de països europeus i els seus ciutadans reben valoracions més variades. Així, per exemple, els holandesos són valorats molt bé i els russos molt malament, tot i que també és cert que, com més lluny, el grau d’indefinició és molt més alt.

Itàlia i França són els països que atrauen més els joves adolescents, i els italians els europeus que es veuen amb més simpatia.

Com a valoració de contrast, els joves mostren una gran acceptació i identificació pels nord-americans, malgrat que els sentiments que els provoquen són contradictoris. En conjunt, els joves espanyols els atorguen una valoració més alta que a molts dels seus conciutadans europeus (alemanys, francesos, portuguesos i holandesos). Aquesta actitud contrasta amb la poca acceptació que els susciten els marroquins. Per als estudiants, els nord-americans són rics i poderosos; segurament aquestes característiques els fan més atractius. En canvi, els marroquins són percebuts com a pobres, tenen una llengua, una cultura i una religió molt diferents i això, probablement, els fa menys desitjables; fins i tot s’han percebut alguns trets que deixen entreveure posicions hostils cap a aquests ciutadans, amb indicis d’una incipient xenofòbia. I, finalment, és digne d’esment que veuen amb molta més normalitat l’arribada d’europeus de la Unió a ocupar llocs de treball que la d’altres estrangers no comunitaris; fins i tot accepten que un comunitari ocupi un lloc de treball a Espanya si està més preparat que un espanyol.

Els joves accepten que un estranger procedent de la UE ocupi un lloc de treball a Espanya si està més ben preparat que un espanyol.

RECOMANACIONS

Els elements que s’han de millorar o potenciar són: la millora dels llibres de text i, en general, dels materials didàctics; reforçar i orientar millor els continguts educatius relacionats amb Europa i els temes europeus per superar els problemes i les diferències que es detecten en les formulacions actuals; generar polítiques de millora de la qualitat educativa a través de la innovació, l’ordenació curricular i l’actualització dels docents; fomentar i incrementar més la mobilitat i l’intercanvi entre estudiants i professorat europeu, i, finalment, millorar les polítiques de comunicació institucional amb campanyes adreçades especialment a la joventut.

Per a més informació (premsa)
Berta Jardí. Departament de Relacions Externes i Premsa de la Fundació ”la Caixa”
Tel. 93 404 61 31