La Caixa

El Museu de la Ciència de la Fundació ”la Caixa” celebra aquest any el seu 20 aniversari. Dues dècades en les que s’ha consolidat com a referent europeu tant per les seves aportacions significatives en el camp de la museologia científica moderna com per les activitats d’estímul a la creació d’opinió pública científica. Actualment, el Museu es troba en procés d’ampliació, implicat en unes obres que el convertirà en un dels museus més moderns i innovadors d’Europa en el seu gènere. Dels 6.000 m2 de què disposava passarà a comptar amb una superfície útil de 30.000 m2.

Primer museu interactiu a Espanya

El 1981, el Museu de la Ciència de la Fundació ”la Caixa” era la primera institució arreu de l’Estat Espanyol que obria les seves portes al públic amb l’objectiu de promoure el coneixement científic i desvetllar l’interès per la ciència des d’una perspectiva multicisciplinar i participativa. Les seves sales permanents, amb mòduls interactius que el visitant podía manipular, responien a una de les seves consignes inicials, novedoses aleshores: “Experimenta tu mateix”.

El Museu combina objectes reals, instruments per a l’experimentació científica, espècies vives… convidant al visitant a comprendre la ciència de forma participativa, de manera que ell mateix es posi en la pell d’un autèntic investigador. El discurs expositiu s’ha centrat en una museologia científica moderna, basada en la experimentació i la interactivitat.

La intenció del museu no només se centra en complir una funció didàctica i divulgadora sinó que va molt més enllà, es un lloc de trobada entre els diferents estaments de la societat relacionats amb la ciència, les universitats, els centres de recerca i un lloc on els experts puguin donar a conèixer i debatre temes d’actualitat científica. Al llarg d’aquests 20 anys ha anat refermant el seu discurs a l’entorn d’una idea central: el museu com a escenari proveïdor d’estímuls a favor del mètode i el coneixement científics i com a escenari per a la creació de l’opinió pública en temes de ciència.

Els darrers anys de la dècada dels vuitanta, els museus interactius de la ciència, cobrien especialment àrees de la física bàsica com la mecànica, l’òptica, les ones, etc. El Museu es va plantejar, llavors, la necessitat d’una reflexió radicalment nova: posar el ciutadà en contacte directe amb la matèria viva. Així van nàixer primer El Planeta viu i l’any següent el Toca, toca!, espais, que amb no gaires precedents intel·lectuals i tecnològics, van significar reptes absolutament novedosos com ara: com mantenir el caràcter interactiu en la matèria viva i que aquesta no es vegi afectada a causa d’aquesta manipulació?

Durant aquests 20 anys el Museu de la Ciència de la Fundació ”la Caixa” ha centrat les seves línies d’actuació en tres eixos principals: les activitats programades per realitzar en el centre ja siguin exposicions, tallers, experiments, curso conferències etc. Les exposicions itinerants, que tenen com objectiu difondre el coneixement científic arreu d’España, i la tercera convertir el Museu en un centre de debat i fòrum científic a través dels jornades i els Vespres del Museu protagonitzats per personalitats de la investigació mundial.

Exposicions:

Al llarg d’aquest 20 anys els visitants del Museu han pogut veure exposicions com “Amazònia, l’últim paradís” “Huracà, 1724. Navegants i nàufrags de la ruta del mercuri”, “Què és la vida? El sistema immunitari contra la Sida i, més recentment, I desprès fou. ..la Forma!

En la primera d’elles, “Amazònia, l’últim paradís”, es van encetar un conjunt de recerques, tant a través de treball de camp i de col·laboracions amb institucions i experts del país, com després amb la utilització en el muntatge de tota mena de recursos tècnics i materials que permetessin traslladar al visitant un seguit d’emocions. Així, podia endinsar-se en aquest ecosistema tot sentint la humitat, les olors, els sons, els colors, la diversitat i pràcticament el gust a través de l’olfacte. La extraordinària diversitat amazònica que es va convertir en l’essència d’aquesta exposició, una de les més emblemàtiques del Museu, i la museologia de la qual permetria parlar d’un abans i un després. Actualment, el Museu continua la recerca i l’experimentació per assolir les noves fites que es planteja per al nou projecte. “Grans i petits” ha volgut ser-ne un tast.

Cinc milions i mig d’escolars han participat en les activitats educatives

El mateix 1981 es van posar en marxa les sessions de planetari amb temes especialitzats destinades als grups escolars, i també les activitats que tenien com a finalitat que mestres i professors poguessin establir una interacció amb el Museu amb vistes a la preparació de la visita amb els seus grups d’alumnes. L’oferta educativa del Museu, que ha comptat amb l’assistència de 224.832 grups escolars, s’ha anat ampliant i modificant amb el pas del temps, incorporant-hi les noves sales i exposicions i també amb la intenció de respondre a la necessitat de transmetre als professionals de l’educació i als escolars els temes d’actualitat científica.

L’any 1989 amb l’incorporació del Clik dels nens també es programen activitats per apropar la ciència als nens a partir de 3 anys. Tallers com la Pressió atmosfèrica, la calor, l’oxidació; sessions de planetari, visites comentades; Cinema de les escoles; Itineraris de ciència i converses pedagògiques son algunes de les diverses propostes en les que han pogut participar els joves que han passat pel centre.

Fòrum Internacional d’esdevenimets científics
4.423 sessions, a càrrec de 1.989 experts

Conferències, debats, cursos, simposis, congressos o seminaris amb un tant per cent sobre qüestions científiques que influeixen en la nostra vida més quotidiana o en una reflexió i un debat més teòric. I tot això sempre de la mà dels protagonistes de la recerca o el pensament.

A tall d’exemple, en el punt àlgid de l’espectacular debat social de la clonació de l’arxiconeguda ovella Dolly, va visitar el Museu Ian Wilmut que va presentar i debatre les implicacions científiques i socials d’aquesta nova tecnologia.

Robert Gallo va visitar-nos en un moment de forta expansió del virus de la Sida. Stephen Hawking va voler presentar al Museu el seu llibre “Breu història del temps”.

L’any 2000 serà recordat com l’any en què es va acabar de desxifrar la seqüència del genoma humà. El Museu va organitzar el simposi La llarga aventura del genoma, Ian Dumham del Sanger Institute, el centre europeu
que més havia participat en el projecte Genoma humà va venir a explicar-ho.

El 2001, Brigitte Senut i Martin Pickford van venir al Museu per presentar les seves troballes més recents, les restes fòssils d’una suposada nova espècie homínida: Orrorin, L’ home del Mil·lenni

El Museu també ha generat intensos i estimulants encontres de pensament. Recordem el procés a l’atzar o els debats sobre l’infinit, la complexitat, l’evolució, la selecció natural, l’origen de l’home o de la vida o de l’univers, per citar-ne alguns.

Els Vespres del museu, hereus dels cicles d’actualitat que el Museu venia programant des de 1983, i les trobades en tots els seus formats la primera de les quals va tenir lloc el 1980, s`han anat consolidant com un fòrum neutral, lloc d’encontre entre els diferents estaments de la societat relacionats amb la ciència, les universitats, els centres de recerca, i els ciutadans implicats. Un lloc on els experts han donat a conèixer i han debatut amb una gran atmosfera temes d’actualitat o pensament científic.

Durant aquests darrers vint anys han passat una llarga nòmina de científics, a l’entorn de 2000 i, entre d’altres, Henry Taube, (Premi Nobel de Química de 1983), François Jacob (Premi Nobel de Medicina 1965), Harold Kroto, (Premi Nobel de Química 1996), Francisco Ayala, Mariano Barbacid, Luigi Luca Cavalli-Sforza, Vinton Cerf, Georges Charpak (Premi Nobel de Fisica 1992), Ignacio Cirac, Faustino Cordon, Christian De Duve (Premi Nobel de Medicina 1974), Daniel D. Dennet, Frank Drake, John Kenneth Galbraith, Murray Gell-Mann (Premi Nobel de Física 1979), Sheldon Lee Glashow (Premi Nobel de Física 1979), Jane Goodall, Francisco Grande Covian, Jean Marie Lehn (Premi Nobel de Química 1987), James Lovelock, Benoit Mandelbrot, Ramon Margalef, Lynn Margulis, Stanley Lloyd Miller, Edgard Morin, Joan Oró, Antonio Prevosti, Martin Rees, Hubert Reeves, Joseph Roblat (Premi Nobel de la Pau 1995), Jordi Sabater Pi, Philip Tobias , Francisco Varela, Steven Weinberg (Premi Nobel de Física 1979) .

1.056 Institucions

El Museu ha col·laborat amb, o l’han visitat, experts procedents de 1.056 Institucions entre les quals totes les universitats catalanes i un bon nombre d’universitats espanyoles europees i americanes A aquesta breu relació s’haurien d’afegir les agències espacials europea, russa i americana, organitzacions de recerca com el CNRS, el CSIC, el Max Plank , Instituts i Centres de recerca, etc.

Període de trasllat

Les obres d’ampliació continuen a bon ritme. És per això, que està previst que l’estiu de 2002 el Museu començarà el seu trasllat cap el Centre Cultural de la Fundació ”la Caixa” al passeig de Sant Joan, 108. On es continuarà les activitats tant educatives com d’opinió científica que es porten a terme normalmet al Museu. A més a més, aquest centre acollirà una nova exposició sobre el mètode científic.

El nou museu

La Fundació ” la Caixa” va veure la necessitat d’ampliar el museu de la Ciència a conseqüència del considerable increment de visitants que hi ha hagut en els darrers temps. L’oportunitat de començar aquest nou projecte significa un privilegi. Són molt poques les institucions que poden abordar un nou projecte comptant amb els factors humà (un equip que ha anat acumulant l’experiència al llarg de 20 anys), físic (comptar amb el terreny on s’ubicarà l’edifici) i els mitjans econòmics necessaris per dur-lo a bon terme.

Els encerts d’aquesta trajectòria i que refermen la filosofia del Museu són encara innovadors i es poden resumir en:

1) Temes d’interès: Tot -des d’un Quark fins a Shakespeare- es pot abordar amb el mètode científic (matèria, energia, informació, vida, intel·ligència, civilització).
2) Interdisciplinarietat: La Natura no té la culpa dels plans d’estudi en escoles i universitats (es parteix de la realitat i s’utilitza qualsevol disciplina per tal de fer-la comprensible).
3) Autocrítica: Tan importants són els resultats com el mètode emprat per obtenir-los
4) L’Emoció és el vehicle natural per comunicar al Museu: no s’ha de confondre el rigor científic amb el rigor mortis.

La remodelació, que està previst que acabi a finals del 2003, convertirà el museu en un dels més grans i moderns del mon en el seu gènere. La superfície total del projecte incloent-hi la part edificada com els espais ajardinats és de 47.600 metres 2, la part accesible al públic tindrà al entorn de 30.000 m2.

www.fundacio.lacaixa.es