La Caixa

L’exposició Mies van der Rohe, 1907-1938 constitueix la primera mirada en profunditat al començament de la carrera de l’arquitecte alemany Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, 1886 – Chicago, 1969). La mostra examina el conjunt de l’obra de Van der Rohe des que va arribar a Berlín (1905) i va establir el seu estudi en aquesta ciutat fins que va emigrar als Estats Units (1938). Precisament a aquest període creatiu pertany el Pavelló Alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona, de 1929, situat just davant de CaixaForum i que va servir d’inspiració a Arata Isozaki quan va projectar l’entrada al nou centre cultural i social. Produïda pel Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York i organitzada a Barcelona per la Fundació ”la Caixa”, l’exposició aplega a CaixaForum 44 dels projectes de Mies a Europa, representats per més de dos centenars de dibuixos, 13 maquetes encarregades especialment per a la mostra i la maqueta original de la Casa Tugendhat, a Brno (República Txeca), realitzada per l’arquitecte mateix. Es mostren també fotografies d’autors contemporanis, com ara Thomas Ruff i Kay Fingerle, a més d’imatges d’arxiu dels edificis. D’altra banda, el vestíbul de CaixaForum acull la impressionant maqueta de quatre metres d’altura del projecte per a un Gratacel de Vidre, de 1922, que no es va arribar a construir i del qual s’exhibeixen diversos plànols.

L’exposició Mies van der Rohe, 1907-1938, comissariada per Terence Riley i Barry Bergdoll, es podrà veure a CaixaForum (Av. del Marquès de Comillas, 6-8), del 24 de juliol al 29 de setembre.

Mies van der Rohe es va traslladar a Berlín l’any 1905, on va treballar amb l’arquitecte i dissenyador Bruno Paul fins al 1912, any en què va obrir el seu propi estudi. Les formes neoclàssiques i simples de Karl Friedrich Schinkel van influir els seus primers treballs. A Berlín, Van der Rohe va desenvolupar idees innovadores per a cases, oficines, edificis comercials i monuments, va participar de manera activa en les avantguardes i va ser un dels impulsors de la revista G. Entre el 1926 i el 1932, va ser el primer vicepresident de la influent associació d’artistes i arquitectes Deutscher Werkbund. D’altra banda, va ocupar l’últim càrrec de director a la Bauhaus (1930-1933). L’arquitecte va viatjar als Estats Units l’agost del 1937 per visitar l’emplaçament proposat per a la Casa Resor, prop de Jackson Hole (Wyoming). Va ser aleshores que li van oferir ser director d’Arquitectura en el Chicago Armour Institute (posteriorment, l’Illinois Institute of Technology), un càrrec que va ocupar durant 20 anys.

Mies van der Rohe és conegut actualment com el primer exponent, i el més influent, de la subtil arquitectura de vidre i acer de mitjan segle XX als Estats Units i altres països. Tanmateix, l’exposició Mies van der Rohe, 1907-1938 se centra en els aspectes menys coneguts dels seus primers projectes, en què Europa i Berlín apareixen com a paisatges arquitectònics i culturals específics. La mostra examina a CaixaForum els treballs més tradicionals de l’arquitecte –precisament els menys coneguts i estudiats–, juntament amb els seus projectes avantguardistes, i subratlla la qualitat d’aquestes obres amb la finalitat de demostrar que la seva carrera alemanya no va ser solament el preludi de la maduresa artística de la seva carrera americana. Igualment, a través de l’evolució dels mètodes de disseny de l’arquitecte alemany (teories de la naturalesa, materials, espais moderns…), es convida l’espectador a replantejar el paper d’una de les figures clau del moviment modern.

Mies van der Rohe, 1907-1938 reuneix dibuixos, maquetes i fotografies d’arxiu o realitzades per artistes contemporanis, corresponents a 44 projectes europeus. Bona part dels més de dos-cents dibuixos originals pertanyen a l’Arxiu Mies van der Rohe, dipositat en el MoMA i amb prou feines exhibit, inclosa la proposta en color descoberta recentment per a un monument a Otto von Bismarck, el “pare” de la reunificació alemanya, presentada a un concurs cap al 1910.

Entre els exemples dels seus projectes anteriors o contemporanis a la Primera Guerra Mundial, hi ha el primer encàrrec independent que va rebre, la Casa Riehl (Potsdam-Neubabelsberg, 1907); la Casa Perls (Berlín-Zehlendorf, 1911); el projecte per a la Vil·la Kröller-Müller (Wassenaar, Holanda, 1912-13); els Apartaments Weissenhof (Stuttgart, 1926-27); el projecte per al Reichsbank (Berlín-Mitte, 1933, no construït); la Casa Esters (Krefeld, 1927-30); la Casa de Hermann Lange (Krefeld, 1927-30) i el projecte per a la Casa Resor (Jackson Hole, Wyoming, 1937-38, no construït), en el qual va començar a treballar abans d’emigrar. Un total de 13 maquetes han estat construïdes especialment per a l’exposició, entre les quals les de la Casa Urbig (Postdam-Neubabelsberg, 1915-7), la Casa Esters (Krefeld, 1927-30), la Casa de Hermann Lange (Krefeld, 1927-30) i el projecte per a la Casa Hubbe (Magdeburg, 1934-35, no construïda). Aquestes maquetes s’han reproduït a gran escala.

Entre els projectes arquitectònics destaca el Pavelló Alemany de Barcelona, que s’alça just davant de la façana principal de CaixaForum. Precisament aquest edifici (un dels més excepcionals de l’arquitecte alemany) va servir d’inspiració a l’arquitecte Arata Isozaki quan va projectar l’entrada al nou centre cultural i social de la Fundació ”la Caixa” a Barcelona. El Pavelló Alemany va ser construït per Van der Rohe l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona. El 1930, el govern alemany el va desmuntar, després de posar-lo a la venda sense èxit. Aquest pavelló –que juntament amb la Bauhaus de Walter Gropius i la Vil·la Savoie de Le Corbusier és un dels edificis fonamentals de l’arquitectura moderna– va desaparèixer durant gairebé 50 anys. Després de diverses iniciatives, l’Ajuntament de Barcelona el va reconstruir entre el 1983 i el 1986, sota la direcció dels arquitectes Cristian Cirici, Fernando Ramos i Ignasi de Solà-Morales. La reconstrucció es va fer en el mateix emplaçament que ocupava l’edifici original.

L’exposició Mies van der Rohe, 1907-1938 presenta també un vídeo que mostra l’evolució del procés creatiu de l’arquitecte alemany. Paral·lelament, cinc monitors de televisió proposen a l’espectador una sèrie de passejos virtuals per la Casa Riehl, la Casa Wolf, la Casa Hubbe, la Casa Resor i la colònia d’habitatges Weissenhof, les maquetes a gran escala de les quals estan presents en l’exposició. Finalment, la mostra reuneix diversos números en format digital de la influent revista avantguardista Gž fundada l’any 1923 i dirigida per Mies van der Rohe, a més d’algunes obres dels arquitectes Karl Friedrich Schinkel, Peter Behrens i Hendrik Petrus Berlage, tots ells inspiradors de Van der Rohe, y dels artistes Hans Arp, George Grosz, Ozenfant i Theo van Doesburg, i també alguns fotomuntatges de John Heartfield.

Una selecció de 16 fotografies del projecte l.m.v.d.r., del fotògraf contemporani Thomas Ruff, està present també en l’exposició. Ruff va començar a fer fotografies dels edificis de Mies van der Rohe l’any 1999, i les va retocar digitalment, cosa que també va fer amb fotografies d’arxiu. Aquestes imatges a gran escala constitueixen un assaig visual dels treballs primerencs de l’arquitecte. Finalment, s’inclouen fotografies en color i en blanc i negre fetes per Kay Fingerle que documenten tots els treballs existents de l’arquitecte alemany, fins i tot els de l’Alemanya de l’est.

Mies van der Rohe, 1907-1938
Del 24 de juliol al 29 de setembre de 2002

CaixaForum
Av. del Marquès de Comillas, 6-8
08038 Barcelona
www.fundacio.lacaixa.es
Tel.: 902 22 30 40

Horari:
De dimarts a diumenge, de 10.00 a 20.00 h
Dilluns, tancat

Entrada gratuïta

www.fundacio.lacaixa.es