La Caixa

A partir de 1915, Kazimir Malevich va revolucionar la forma de mirar l’art amb les seves teles geomètriques abstractes en què s’incloïa el famós quadrat negre i les seves pintures blanques. L’esperit innovador que va caracteritzar aquest artista rus va obrir nous camins d’expressió que es van convertir en referència fonamental per a la comprensió de la història de l’art del segle XX. L’exposició Malevich i el cinema, organitzada per la Fundació ”la Caixa” i el Centre Cultural de Belém, reflecteix la trajectòria del moviment suprematista, que va contribuir a una reflexió profunda de la creació artística, en particular l’experiència espacial, la fotografia i el cinema. La mostra aplega unes 125 obres d’una trentena d’artistes russos i d’altres països, tant coetanis com posteriors a Malevich, el tret en comú dels quals és el desig de fugir de la ‘presó’ del cànon modern i obrir nous camins: Malevich, El Lissitzky, Hans Richter, Aleksandr Rodchenko, Robert Rauschenberg, Sol LeWitt, Piero Manzoni, Allan McCollum, Yves Klein i Richard Serra, entre d’altres. També s’hi exposa material gràfic anònim: cartells, àlbums fotogràfics, portades de revistes i escenes de filmacions de pel·lícules en blanc i negre de Sergei Eisenstein i Dziga Vertov. Les obres procedeixen de diverses institucions, com són l’Arxiu Estatal Rus de Literatura i Art, la Galeria Estatal Tretiakov, el Getty Research Institute, etcètera.

L’exposició Malevich i el cinema, la comissària de la qual és Margarita Tupitsyn, es podrà visitar a la Sala d’Exposicions de la Fundació ”la Caixa” de Madrid (Serrano, 60), del 13 de novembre de 2002 al 12 de gener de 2003.

La influència de Kazimir Malevich (Kiev, 1878-Leningrad, 1935) en l’art modern és universalment reconeguda però està poc reflectida en exposicions. El pintor i dissenyador rus és aclamat per inventar el suprematisme (1915), un estil geomètric abstracte que van continuar i desenvolupar diferents artistes. Els seus treballs figuratius postsuprematistes creats a partir de finals dels anys vint encara avui generen polèmica, atès que durant molt de temps s’han interpretat com un canvi de direcció en la seva carrera a causa de la crítica cada cop més intensa de l’art abstracte per part de l’aparell de l’Estat soviètic.

L’exposició Malevich i el cinema reflecteix com l’abandonament de l’abstracció cap a 1928 i la seva subsegüent creació d’obres figuratives estan relacionats amb els seus escrits sobre el cinema contemporani soviètic, en general, i amb els directors de cinema Dziga Vertov i Sergei Eisenstein, entre d’altres. “És necessari estudiar les maneres de representació pictòrica perquè, en qualsevol cas, la influència de la pintura sobre la composició del fotograma cinematogràfic i sobre la presentació dels temes de les pel·lícules segueix actuant com un efecte de quadre de cavallet”, va escriure Malevich en un article publicat el 1929 a la revista Cinema i cultura sota el títol Lleis pictòriques en els problemes cinematogràfics.

Un exemplar d’aquesta revista forma part de les obres i dels objectes que reuneix a Madrid l’exposició, entre els quals es troben pintures a l’oli, dibuixos, litografies, impressions tipogràfiques, escultures, dissenys, pel·lícules, escenes de filmacions, àlbums de fotografies, cartes, manuscrits i material gràfic anònim. El discurs expositiu està articulat a partir de tres apartats centrals: en primer lloc, s’hi exposa una sèrie d’obres de Malevich i d’altres artistes coetanis; a continuació, s’hi reuneix un conjunt de cartells i material gràfic de pel·lícules de la dècada dels anys vint, i finalment, s’hi mostren obres d’artistes posteriors a la Segona Guerra Mundial.

El recorregut per l’exposició comença amb un conjunt de pintures i dissenys de Malevich i els seus companys suprematistes, tot donant un èmfasi especial a les pel·lícules soviètiques en blanc i negre de la dècada dels anys vint. A continuació, s’hi projecten pel·lícules de Vertov i Eisenstein, acompanyades d’articles de Malevich. Tot seguit, s’hi exposen les obres figuratives del pintor i dissenyador rus, creades a finals dels anys vint i principis dels trenta, les quals plasmen la fascinació que sentia l’artista pel cinema i, en particular, per la capacitat de les pel·lícules per establir una síntesi entre l’abstracte i el real. Aquest primer apartat reuneix una cinquantena de pintures a l’oli i dibuixos de Malevich, a més d’escrits seus -com una carta a Eisenstein datada el 1928-, així com obres dels artistes coetanis Ilya Chashnik, Aleksei Gan, Gustav Klutsis, Lev Kuleshov, Anton Lavinsky, Anna Leporskaya, El Lissitzky, Hans Richter, Aleksandr Rodchenko, Iakov Ruklevskii, Vladimir i Georgii Stenberg, Nikolai Suetin i Mikhail Veksler.

En segon lloc, s’hi reuneix una galeria de cartells de pel·lícules de l’època, com La vaga (1925), El cuirassat Potemkin (1926) i Octubre (1928), totes de Sergei Eisenstein; Any onze (1928), de Dziga Vertov, i Els nens de la tempesta (1926), de Fridrij Ermler, entre altres pel·lícules. D’altra banda, s’hi exposa nombrós material gràfic anònim, com són portades de revistes cinematogràfiques, escenes de filmacions i àlbums fotogràfics.

L’exposició culmina amb una selecció d’obres d’artistes de la segona meitat del segle XX que comparteixen amb Malevich el desig de fugir del cànon modernista a través de les formes ‘cinemàtiques’ de figuració. Entre aquests artistes es troben Josef Albers, Art & Language, Eric Bulatov, Ilya Kabakov, On Kawara, Yves Klein, Vitaly Komar i Aleksandr Melamid, Sol LeWitt, Piero Manzoni, Allan McCollum, Alex Hay, Steve Paxton i Robert Rauschenberg, Richard Serra, Leonid Sokov i Oleg Vassiliev.

Malevich i el cinema
Del 13 de novembre de 2002 al 12 de gener de 2003

Inauguració: 12 de novembre, a les 20.00 h

Sala d’Exposicions de la Fundació ”la Caixa”
Carrer Serrano, 60
Madrid
Telèfon: 902 22 30 40

Horari:
De dilluns a dissabte, d’11.00 a 20.00 h
Diumenges i festius, d’11.00 a 14.30 h
Dimarts, tancat

Entrada gratuïta

www.fundacio.lacaixa.es