La Caixa

“Dibuixo ajaguda, arrossegant-me, arronsant-me, amb guix negre; ballo sobre paper blanc i al final em rento traient-me la pols del cos.” Miriam Cahn (Basilea, 1949) va iniciar la seva carrera artística en els anys seixanta amb una sèrie de dibuixos en blanc i negre, afirmant així la seva concepció del dibuix com a obra en si mateixa i no com a esbós per a la pintura a l’oli. Les seves obres avui estan presents en dotzenes de museus de tot el món. Amb motiu d’ARCO’03, que aquest any té Suïssa com a país convidat, la Fundació ”la Caixa” presenta a la seva Sala d’Exposicions de Madrid uns 200 dibuixos, olis i fotografies de l’artista suïssa, l’obra de la qual és inèdita a Espanya. El món de la guerra, el silenci, el cos com a subjecte de violència, la relació íntima entre el natural i l’humà, l’animal i la dona apareixen constantment reflectits en les seves obres, els colors de les quals (taronges i grocs flamejants, blaus espectrals, verds lluminosos) recorden l’esclat d’una bomba retransmès per televisió. No debades les seves figures, dibuixades gairebé sempre “a vista de pilot de bombardeig”, semblen sorgides d’un holocaust nuclear. “El treball ‘art’ és millor que el treball ‘guerra'”, ha reiterat Cahn després de guerres com la del Golf, els Balcans i Ruanda. La present exposició, concebuda i totalment dissenyada per la mateixa artista, reflecteix les etapes més importants de la trajectòria de Cahn, que ella no ordena cronològicament, sinó que les interrelaciona amb la finalitat d’obtenir un tot unitari.

L’exposició Miriam Cahn es podrà visitar a la Sala d’Exposicions de la Fundació ”la Caixa” de Madrid (Serrano, 60), de l’11 de febrer al 20 d’abril de 2003.

Miriam Cahn ha ‘ocupat’ l’espai central de la Sala d’Exposicions de la Fundació ”la Caixa” a Madrid amb dibuixos a guix fets entre 1981 i 1990, obligant els espectadors a moure’s entre les obres i a perdre la visió de conjunt. Vaixell femení és el dibuix de dimensions més grans (6,50 m x 4,75 m), i determina l’espai, que es completa amb un llit i una sèrie que presenta dones i nens, plantes, paisatges, el World Trade Center, una plataforma petrolífera, etcètera. Tot això desemboca a un segon àmbit, estret i baix, titulat Sarajevo, que reuneix dibuixos petits a guix, llapis, carbonet i pigments que coincideixen en el temps amb la Guerra dels Balcans i que condueixen a Final de dibuix, següent i últim àmbit de l’exposició, encara més petit que l’anterior, el qual presenta una sèrie de dibuixos fets el 1996 i ordenats cronològicament per mesos.

En les obres de Cahn sempre apareixen representades les mateixes imatges: dones, homes, nens, animals, plantes, paisatges, objectes, edificis i ginys de guerra, dibuixats amb freqüència a vista d’ocell o, en paraules de l’artista, “a vista de pilot de bombardeig”, i que semblen sortits d’un holocaust nuclear. En aquest sentit, l’exposició reflecteix un important punt d’inflexió en la trajectòria artística de Cahn. Si abans del gener de 1991 els motius d’accent masculí apareixien en les seves obres separats dels femenins, la Guerra del Golf es revela per a Cahn com un “nou desordre”, propiciant unes obres on conflueixen el masculí i el femení i on s’alimenta el dubte i es cerca l’equívoc: juntament amb els homes soldats hi ha dones guerreres; es doten els cossos masculins de rostres amb trets femenins; la mona es converteix en animal pensant, i el que és humà rep una lectura enterament vegetal.

Això no obstant, la dona és un dels motius centrals de les seves obres: ja sigui com a soldat o ferida, reclinada, corrent, plorant… sempre envoltada d’una mena d’halo luminós fruit de la resplendor de les bombes. Són imatges de bells colors lluminosos i d’aspecte fantasmagòric, amb els genitals exposats, enormes pits i una mirada que sembla buida. Juntament amb totes les altres figures humanes, retrats, paisatges i animals, ocupen a manera d’instal·lació els tres àmbits de l’exposició des d’una perspectiva femenina. “Em concentro a analitzar-me a mi mateixa i sóc una dona”, emfatitza Miriam Cahn.

“Pintar segueix sent el mateix que dibuixar: una història d’una vegada. No m’interessa anar retocant i ‘millorant’, sinó la concentració en poc temps”. Són paraules de Cahn, les obres de la qual han estat titllades en algunes ocasions d’‘inacabades’. Més enllà de les crítiques, l’artista ha aconseguit eludir la barrera entre els gèneres: l’obra gràfica ja no és obra menor, sinó la major. Cahn ha recorregut el camí invers: en lloc d’anar de l’esbós a la pintura, ara és l’esbós (el dibuix) el que adquireix entitat com a obra d’art completa. En els darrers anys, l’artista ha incorporat en les seves obres la fotografia, que combina amb diferents tècniques. Amb freqüència es tracta d’imatges desenfocades. El resultat final no es ni oli ni fotografia, sinó que crea una tensió entre ambdós mitjans. Tot això queda reflectit en la present exposició.

Miriam Cahn
De l’11 de febrer al 20 d’abril de 2003

Inauguració: dilluns 10 de febrer, a les 20.00 hores

Sala d’Exposicions de la Fundació ”la Caixa”
Carrer Serrano, 60
Madrid

Horari:
De dilluns a dissabte, d’11.00 a 20.00 hores
Diumenges i festius, d’11.00 a 14.30 hores
dimarts, tancat

Entrada gratuïta

www.fundacio.lacaixa.es