La Caixa

La Fundació ”la Caixa” convertirà l’antiga Central Eléctrica del Mediodía, un dels exemples d’arquitectura industrial de finals del segle XIX que persisteixen en el casc antic, en CaixaForum-Madrid, el seu nou centre social i cultural a la capital. El responsable del projecte arquitectònic és el prestigiós equip suís fundat per Jacques Herzog i Pierre de Meuron, guanyadors del premi Pritzker d’arquitectura el 2001 per la conversió d’un espai fabril en la Tate Modern, de Londres. CaixaForum-Madrid conservarà la façana original de l’antiga fàbrica i passarà dels 2.000 m2 actuals a ocupar una superfície total aproximada de 8.000 m2 distribuïts en set nivells, dos d’aquests sota rasant. Una de les peculiaritats del projecte de Herzog & de Meuron és l’eliminació del sòcol de granit que envolta l’antiga fàbrica. El nou edifici semblarà ‘levitar’ sobre una gran plaça pública oberta per tots costats que s’estendrà fins al passeig del Prado i ocuparà una superfície de més de 2.500 m2. L’accés principal es farà pel número 36 d’aquest passeig. L’edifici preservarà la imatge industrial de l’antiga fàbrica i definint una nova volumetria. Situat davant del Jardí Botànic i al costat/ a prop del Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, CaixaForum-Madrid s’afegirà a la important oferta cultural que es concentra en aquesta zona. El nou centre oferirà una programació multidisciplinària dirigida a tot tipus de públics, on conviuran l’art contemporani, les exposicions temporals, la música, les humanitats i els programes socials i educatius.
La Fundació ”la Caixa” va adquirir el 2001 l’antiga Central Eléctrica del Mediodía per la seva ubicació a la zona que concentra la major oferta cultural de la ciutat. CaixaForum-Madrid substituirà la Sala d’Exposicions del carrer Serrano. Aquest espai, juntament amb la sala que la Fundació va tenir també en el passeig de la Castellana, va ser pioner en l’exhibició de l’art contemporani a Espanya en la dècada dels anys vuitanta. Aquestes sales van acollir exposicions emblemàtiques com Altres figuracions (1982), que va suposar el salt internacional de Miquel Barceló; En tres dimensions (1984), que va descobrir l’obra de Susana Solano; Italia aperta (1985), que aplegava obres efímeres in situ, com una habitació de Sol LeWitt; L’art i el seu doble: una perspectiva de Nova York (1987) i El jardí salvatge (1991). Així mateix, es van presentar exposicions monogràfiques dedicades a Jannis Kounellis (1982), Enzo Cucchi (1985), Francesco Clemente (1987) i Richard Deacon (1991), entre altres artistes.

CaixaForum-Madrid ampliarà considerablement l’oferta de la Fundació ”la Caixa” a la ciutat, oferint una programació complementària i multidisciplinària en els àmbits social i cultural oberta a tots els públics. Actualment, la Fundació ”la Caixa” compta amb CentroCaixa, un centre per a persones grans situat en el barri d’Arapiles encaminat a promoure la participació activa de la gent gran en la societat, i CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de la Fundació situat a Alcobendas.

La Fundació ”la Caixa” ha confiat el projecte de rehabilitació i ampliació al prestigiós equip d’arquitectes suïssos Herzog & de Meuron. CaixaForum-Madrid conservarà les quatre façanes originals de la central elèctrica del Mediodía, delimitades pels carrers Gobernador, Alameda, Almadén i Cenicero. El projecte de Herzog & de Meuron preveu eliminar el sòcol de granit de l’antiga fàbrica. D’aquesta forma, la ciutat guanyarà una nova plaça pública a nivell de carrer i estarà oberta per tots costats, que s’estendrà fins al número 36 del passeig del Prado, ocupant una superfície de més de 2.500 m2. L’edifici semblarà ‘levitar’ sobre aquesta plaça pública, a través de la qual s’accedirà al vestíbul de CaixaForum, situat en el primer nivell.

Una de les característiques del nou edifici és la conservació de la imatge de conjunt, mantenint la geometria, amb una ampliació de la superfície que permet l’execució del pla funcional del centre.

CaixaForum disposarà de més de 2.500 m2 destinats a sales d’exposicions, un auditori amb 322 places, una mediateca, vàries sales polivalents per a conferències i altres activitats, tallers de conservació i restauració i un magatzem d’obres d’art. L’ampli vestíbul, la cafeteria, la tenda-llibreria i el restaurant complementaran l’oferta del centre. Aquestes diferents àrees es distribuiran en els següents nivells:

Nivell -2 Aparcament, accés d’obres d’art, foyer* i auditori*
Nivell -1 Sales polivalents, taller de conservació, magatzem
Nivell 0 Plaça pública, accés al centre
Nivell 1 Vestíbul, cafeteria, tenda-llibreria
Nivell +2 Sala d’exposicions
Nivell +3 Sala d’exposicions i mediateca
Nivell +4 Restaurant, oficines
* El foyer i l’auditori ocuparan també part del nivell -1

El pla arquitectònic de CaixaForum-Madrid s’emmarca dintre del Projecte de reordenació de l’eix Recoletos-Prado, una iniciativa urbanística de gran rellevància per a Madrid. Aquest Projecte està dirigit per Alvaro Siza i Juan Miguel Hernández de León.

Jacques Herzog i Pierre de Meuron van fundar l’estudi el 1978. Harry Gugger i Christine Binswanger s’hi van incorporar com a socis el 1991 i 1994, respectivament. Actualment, la firma té una plantilla de 150 empleats arreu del món, amb oficines a Londres, Munic i San Francisco. Herzog & de Meuron han dut a terme una sèrie d’edificacions museístiques reconegudes internacionalment, com la Col·lecció Goetz, a Munic; el Museu Küppersmühle, a Duisburg, o, el seu disseny més conegut, la Tate Modern, a Londres. El nou Schaulager per a la Fundació Emmanuel Hoffmann a Basilea / Münchenstein obrirà les portes al maig de 2003. Actualment, estan treballant en diversos projectes a Espanya: el Centre Cultural Museu Óscar Domínguez, a Santa Cruz de Tenerife (acabament previst el 2005); el nou moll d’enllaç i la plaça Espanya a Santa Cruz de Tenerife, així com l’edifici i la plaça del Fòrum 2004 a Barcelona (acabament previst el 2004).

Un segle d’història

L’antiga Central Eléctrica del Mediodía es va projectar el 1899, i la llicència de construcció es va concedir el 28 de novembre de 1900 a nom de l’empresari José Batlle. El projecte va ser dut a terme per l’arquitecte Jesús Carrasco y Encina i l’enginyer José María Hernández, encarregat de la instal·lació de maquinària, i tenia per objecte la construcció d’una fàbrica d’electricitat a partir de la combustió de carbó que havia de proveir d’energia tot el sector sud del casc antic de Madrid. L’edifici es va aixecar sobre el solar de l’antiga fàbrica de bugies La Estrella, la llicència de la qual data de 1857. Uns anys més tard, Unión Eléctrica Madrileña va passar a posseir la titularitat de la Central.

L’antiga Central està delimitada pels carrers Gobernador, Alameda, Cenicero i Almadén (antigament, travessia del Fúcar). L’illa té una superfície de 1.934 metres quadrats i s’hi troben l’edifici de la Central i un pati que dóna al carrer Gobernador. De l’antiga fàbrica, encara se’n conserven la carbonera i els grans dipòsits d’aigua, necessaris per generar corrent continu.

L’antiga Central Eléctrica del Mediodía és un dels escassos exemples d’arquitectura industrial que persisteixen en el casc antic de Madrid. Altres exemples d’aquest tipus de construccions són la subestació del Cerro de la Plata i la Central Eléctrica de Mazarredo, que tot i que encara continuen en actiu estan reduïdes a funcions d’emmagatzematge. Una de les originalitats de l’antiga Central Eléctrica del Mediodía és la seva resolució del coronament de les façanes principals.

La fàbrica, construïda amb maó vist, està formada per dos grans naus paral·leles amb façanes de doble vessant en els fronts dels carrers Almadén i Gobernador, una estructura característica de les centrals elèctriques que es van construir a Madrid a finals del segle XIX i principis del XX. L’edifici està construït amb murs de càrrega de maó massís sobre sòcol de carreus de granit. Les cobertes són de dos aiguavessos, de fusta, sobre encavallades d’acer reblat, amb una claraboia a la part central que permet la il·luminació zenital.

La central proveïa tot el sector sud del casc antic de Madrid. Disposava de tres calderes generadores de vapor construïdes a Maó per la Maquinista Naval; tres motors o màquines de vapor horitzontals de 120 cavalls construïts a Anglaterra, i tres dinamos de corrent antic de 80 kw de la casa Oerlikon (Zúrich).

www.fundacio.lacaixa.es