La Caixa

L’artista francès Pierrick Sorin (Nantes, 1960) es muda a Bilbao i s’instal·la en el “seu” apartament de la Sala Rekalde. Un seguit de dispositius de vídeo se succeeixen en les diferents estances: el rebedor, la cuina, el menjador, el dormitori, el bany, el taller… Aquest conjunt constitueix l’univers personal de les imatges que conviuen cada dia amb l’artista. L’exposició Pierrick Sorin. Rekalde, 30. 48009 Bilbao aplega una vintena d’obres i d’instal·lacions audiovisuals que tenen per protagonista el mateix Sorin. L’artista relaciona l’univers íntim amb l’espai públic característic d’una sala d’exposicions, utilitzant enginyoses tècniques audiovisuals. La mostra qüestiona també la manera d’exposar obra en vídeo davant del públic. Amb pocs mobles, però amb grans dosis d’humor, Sorin mostra a través de les seves instal·lacions els malsons banals de la vida quotidiana. Organitzada per la Fundació ”la Caixa” a Bilbao, l’exposició ha estat concebuda i produïda per la Fondation Cartier de París i dissenyada totalment pel mateix artista.

L’exposició Pierrick Sorin. Recalde, 30.48009 Bilbao es podrà veure a la Sala Rekalde(Recalde,30), del 20 de febrer al 20 d’abril de 2003.

Pierrick Sorin va néixer a Nantes el 1960, i actualment resideix en aquesta ciutat. Les seves obres s’han pogut veure a la Biennal de Venècia (1993), el Museu d’Art Contemporani de Bordeus (1994), la Biennal de São Paulo (1998), el Centre Georges Pompidou de París (2000) i la Fondation Cartier pour l’art Contemporain (2001), entre altres llocs. També ha realitzat diverses pel·lícules per a la televisió. Entre les instal·lacions que Sorin presenta ara a Barcelona destaquen L’home que ha perdut les claus (1999), Que bonic! (1998), Nantes, projectes d’artistes (2001), 143 postures eròtiques (2000) i Sorino el mag (1999), a més de projeccions inèdites i autofilmacions fetes entre 1987 i 1994.

L’artista francès recrea a la Sala Rekalde una mena d’habitatge personal en les estances del qual se succeeixen les videoinstal·lacions: el vestíbul, la cuina, el menjador, el dormitori, el bany, el taller… L’exposició conforma un univers d’imatges dotat de coherència pròpia. La mostra dóna compte de les diferents tècniques audiovisuals que l’artista francès ha utilitzat al llarg de tota la seva producció: des d’autofilmacions fins a sainets burlescos en tres dimensions. Sorin planteja un tema recurrent en el seu treball: la relació entre l’univers íntim de la vida quotidiana (el lloc en què es produeix l’acció i la creació) i l’espai de contemplació (tant si aquest és un museu, una galeria o un centre cultural).

La primera estança de l'”apartament-exposició” acull la instal·lació L’home que va perdre les claus (1999), que submergeix el visitant en l’univers de l’artista, format per actes quotidians fallits que adquireixen una dimensió tràgica, absurda i metafísica alhora. A continuació, en una pantalla gegant del saló es pot contemplar un zàping sense fi, Art i televisió (2001), supervisar els guisats de Perles japoneses (2001) i entretenir-se amb la coreografia aquàtica de tres petits Sorin entre peixos reals en Una coreografia d’avui (2001). Dins del bany, una càmera de videovigilància “atrapa” l’espectador en reproduir-ne la imatge en l’interior d’una banyera en què el petit Sorin diverteix el visitant amb les seves bufonades en Un espectacle de qualitat (1996).

El taller d’aquest apartament convida l’espectador a desxifrar el procés de creació de l’artista a través de dibuixos, croquis de projectes i instal·lacions, i de la projecció de fragments inèdits de les autofilmacions fetes per Sorin entre 1987 i 1994. Sol davant de la càmera, l’artista francès revela a l’espectador experiències personals mitjançant breus narracions iròniques i alhora serioses.

D’altra banda, la instal·lació Que bonic! (1998) consta de múltiples fragments de rostres d’individus de diferent sexe, raça i edat, entre els quals apareix també el mateix artista. En total, una trentena de retrats filmats envolta el visitant i l’acompanya al llarg de tota l’exposició, com si es tractés d’un gran dispositiu de vigilància. Finalment, l’obra Una vida molt ocupada (1994) juga amb la repetició d’una situació aparentment banal i absurda.

L’exposició creada totalment per l’artista, constitueix el seu projecte més ambiciós i qüestiona la manera d’exhibir obres en vídeo. Segons les paraules del mateix artista: “La idea de construir una casa dins d’un museu obeeix a la voluntat de recuperar la llibertat de treball de què gaudia quan tenia 20 anys. També és una manera de mostrar que l’artista no és solament un individu que fa vídeos o que pinta, sinó algú que es dedica a buscar des de la infància, que intenta abraçar diferents formes d’expressió, no necessàriament per trobar una veu precisa, sinó senzillament perquè la curiositat l’empeny a no quedar-se encadenat a un mode d’expressió”.

Pierrick Sorin. Recalde, 30. 48009 Bilbao
Del 20 de febrer al 20 d’abril de 2003

Sala Rekalde
Recalde, 30
48009 Bilbao

Horari:
De dimarts a diumenge, de 10.00 a 20.00 h
Dilluns, tancat

www.fundacio.lacaixa.es

Entrada gratuïta