Tornar
Els ordinadors, per fer operacions lògiques, funcionaven a velocitats de mil·lisegons; un cop superada aquesta barrera, van començar a funcionar en microsegons i, actualment, estan gairebé a punt de funcionar en nanosegons. Els científics del Marshall Space Flight Center (NASA) treballen per aconseguir una nova generació de computadors que, en utilitzar fotons per a les seves operacions, trencarien els límits de velocitat amb què topen els sistemes actuals. El Dr. Donald Frazier, investigador del Departament de Microgravetat Científica del Marshall Space Flight Center, analitzarà el dimecres 26 de març a CosmoCaixa, el museu de la ciència de la Fundació ”la Caixa” a Alcobendas, els resultats dels últims estudis en l’evolució de microestructures que poden fer realitat la computació òptica.
Els rellotges funcionen en segons. Durant els partits de bàsquet, una dècima de segon pot ser determinant i, per als velocistes, les centèsimes de segon són la clau dels rècords. Els ordinadors, que treballaven en mil·lèsimes de segon, van avançar després cap als microsegons (milionèsimes). Un cop superades aquestes dimensions, els científics proven de fer-los funcionar en nanosegons (milmilionèsimes) per a les operacions lògiques i en psicosegons (bilionèsimes) per als interruptors. Aquest avenç tan extraordinari topa amb l’obstacle dels embussos dels senyals electrònics, propiciats per diversos aspectes dels materials sòlids que han de travessar. La resposta al desig de trobar un medi més ràpid a través del qual puguin viatjar els senyals sembla residir en la llum: no requereix aïlladors, pot enviar de manera simultània centenars de grups de senyals fototònics utilitzant diferents freqüències de colors i no pateix les limitacions de temps de resposta dels components electrònics.
Donald Frazier pertany al Departament de Microgravetat Científica del Marshall Space Flight Center (NASA) i treballa en el desenvolupament de la computació òptica, que es preveu que serà la base de la transmissió i la manipulació de la informació i les comunicacions terrestres i espacials en les dècades vinents.
Les Tardes del Museu: Nous materials. Cap a la computació òptica
Donald Frazier
Marshall Space Flight Center, NASA, EUA
Data: dimecres, 26 de març del 2003; 19.30 h
Lloc: CosmoCaixa. Pintor Velázquez, s/n. 28100 Alcobendas. Madrid.
Tel. d’informació: 91 484 52 00
Notícies relacionades
La Fundació ”la Caixa” incrementa el seu pressupost d’acció social a Cantàbria el 2023 fins els 3,8 milions d’euros
El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, i el president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé, han signat l'acord marc que recull la col·laboració entre les dues institucions en matèria d'acció social, educativa i cultural per a aquest any.
La Fundació ”la Caixa” destinarà 16,5 milions d’euros a acció social a Aragó el 2023
El president d'Aragó, Francisco Javier Lambán, i el president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé, han signat l'acord marc que recull la col·laboració entre ambdues en acció social, educativa i cultural per a aquest any.
La Fundació ”la Caixa” selecciona 119 projectes socials a la Comunitat Valenciana als quals destinarà 3 milions d’euros
L’impuls a l’acció d’aquestes iniciatives permetrà atendre més de 29.000 persones en situació de vulnerabilitat.
El pressupost de la Fundació ”la Caixa” arribarà als 538 milions d'euros el 2023
La Fundació tindrà aquest exercici el pressupost més alt de la seva història, amb 538 milions d’euros, 23 milions més que l’any passat.
El programa Incorpora de la Fundació ”la Caixa” ha facilitat 12.126 nous llocs de treball a persones en risc d’exclusió aquest 2022 a Catalunya
S’han aconseguit gràcies a la tasca de prop de 140 entitats socials de Catalunya, més de 4.000 empreses i més de 350 tècnics dedicats a la integració laboral de col·lectius en situació vulnerable.
La Fundació ”la Caixa” destinarà 50 milions d'euros a acció social i cultural a Portugal el 2023
L’entitat reforça el desenvolupament d’iniciatives socials, científiques, educatives i culturals durant aquest any.
