La Caixa

La Fundació ”la Caixa” ha subscrit 20 convenis amb equips d’investigació espanyols en el marc de les convocatòries sobre oncologia i malalties neurodegeneratives del 2003. Dotze equips científics, dels quals sis són de Madrid, tres de Barcelona, dos d’Alacant i un de Granada, rebran ajuts per investigar les causes de les malalties neurodegeneratives i per desenvolupar teràpies contra aquests mals. Vuit equips més, dels quals quatre són de Madrid, tres de Barcelona i un de València, seran subvencionats per investigar l’origen del càncer i millorar els seus mètodes de tractament.

Les convocatòries d’ajuts a la investigació sobre malalties neurodegeneratives i oncologia es van crear el 1997 i el 2002, respectivament, amb l’objectiu de potenciar la investigació bàsica i clínica d’aquestes malalties a Espanya. Les subvencions concedides volen reforçar d’aquesta manera la infraestructura material i humana dels equips científics del país i afavorir la difusió dels coneixements generats en benefici de les persones afectades per aquestes malalties.
Fins ara, un total de 81 projectes d’investigació han estat seleccionats en les set edicions de la convocatòria sobre malalties neurodegeneratives i en les dues edicions de la més recent convocatòria sobre oncologia. Això comporta un ajut total de més de 7,2 milions d’euros, 5,6 dels quals s’han repartit entre equips que investiguen en l’àrea de la neurodegeneració i 1,6 milions més entre equips dedicats a la investigació en oncologia.

El perfil dels projectes seleccionats en aquestes convocatòries és molt variat, per bé que reforça principalment la investigació bàsica sobre les causes de les malalties neurodegeneratives i del càncer, i també el desenvolupament de fàrmacs per combatre-les. L’espectre també és molt ampli pel que fa a les malalties que han rebut l’atenció dels equips científics. Els investigadors sobre neurodegeneració han tractat malalties com l’Alzheimer, la malaltia de Parkinson, l’esclerosi múltiple, l’esquizofrènia, las atàxies o l’autisme, entre altres. Pel que fa a la convocatòria d’oncologia, s’ha donat prioritat als enfocaments amplis sobre les causes moleculars del càncer, sense oblidar la investigació sobre tumors comuns com ara la leucèmia, el càncer esofagogàstric o el de pulmó.

AJUTS A LA INVESTIGACIÓ SOBRE MALALTIES NEURODEGENERATIVES
Els equips seleccionats en la VII Convocatòria d’Ajuts a la Investigació en Malalties Neurodegeneratives estan dirigits pels doctors: Mario Delgado Mora, de l’Instituto de Parasitología y Biomedicina “López Neyra” (CSIC) de Granada; Minerva Giménez-Ribotta i Javier Sáez Valero, de l’Institut de Neurociències de la Universitat Miguel Hernández d’Alacant; Joan Guinovart Cirera i José Antonio del Río Fernández, de la Universitat de Barcelona; Ramón Trullás Oliva, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona; Jorge Manzanares Roble, de l’Hospital Doce de Octubre de Madrid; Antonio García García, de la Universidad Autónoma de Madrid; Francisco Wandosell Jurado, del Centro de Biología Molecular “Severo Ochoa” (CSIC) de Madrid; Rosario Moratalla Villalba, del Instituto Ramón y Cajal (CSIC) de Madrid i Santiago Rodríguez de Córdoba i Carlos Vicario Abejón, del Centro de Investigaciones Biológicas (CSIC) de Madrid.
Les línies d’investigació que desenvoluparan aquests equips abracen un gran nombre de malalties neurodegeneratives: l’Alzheimer, el Parkinson, l’esclerosi múltiple, l’esclerosi lateral amiotròfica, l’atàxia de Friedrich i la malaltia de Lafora. Els enfocaments proposats també són molt diversos, tot i que es poden agrupar en tres grans àmbits: el trasplantament de neurones; el disseny de teràpies i mètodes de diagnosi d’aquestes malalties, i la investigació bàsica sobre els mecanismes moleculars de les malalties neurodegeneratives.

Trasplantaments de cèl·lules mare
Quatre equips d’investigació posaran a punt tècniques de trasplantament de cèl·lules mare obtingudes d’organismes adults com a possible teràpia per remeiar els efectes de malalties neurodegeneratives.
– L’equip dirigit per la doctora Minerva Giménez-Ribotta, de la Universitat Miguel Hernández d’Alacant, estudiarà el trasplantament de cèl·lules mare procedents de biòpsies per regenerar neurones motores. L’objectiu últim és ajudar a recuperar la mobilitat perduda a causa d’una lesió medul·lar o d’una malaltia neurodegenerativa com ara l’esclerosi lateral amiotròfica.
– L’equip del doctor José Antonio del Río Fernández, de la Universitat de Barcelona, assajarà el trasplantament de cèl·lules mare modificades per segregar acetilcolina en models de la malaltia d’Alzheimer.
– Dos equips coordinats, dirigits respectivament pels doctors Rosario Moratalla Villalba, de l’Instituto Ramón y Cajal, CSIC (Madrid) i Carlos Vicario Abejón, del Centro de Investigaciones Biológicas, CSIC (Madrid), assajaran autotrasplantaments de cèl·lules mare procedents del bulb olfactori com a teràpia contra el Parkinson.

Noves estratègies terapèutiques i diagnosi
Quatre equips d’investigació més afronten problemes pràctics relacionats amb la diagnosi de malalties neurodegeneratives, l’avaluació dels fàrmacs utilitzats per tractar-les o el disseny de teràpia gènica contra malalties degeneratives hereditàries.
– El doctor Mario Delgado Mora i el seu equip de l’Instituto de Parasitología y Biomedicina “López Neyra”, CSIC (Granada), investigaran l’ús del pèptid intestinal vasoactiu (VIP) en un model d’esclerosi múltiple, amb l’objectiu d’utilitzar-lo en la teràpia d’aquesta malaltia.
– L’equip dirigit pel doctor Antonio García García, de la Universidad Autónoma de Madrid , analitzarà la interacció de dos fàrmacs contra l’Alzheimer, la galantamina i la memantina, per estudiar si produeixen efectes sinergètics quan s’utilitzen de manera combinada.
– L’equip del doctor Francisco Wandosell Jurado, del Centro de Biología Molecular “Severo Ochoa”, CSIC (Madrid), intentarà provar que és possible utilitzar virus tipus HSV-1 en la teràpia gènica de l’atàxia de Friedrich.
– L’equip científic dirigit pel doctor Javier Sáez Valero, de la Universitat Miguel Hernández d’Alacant, investigarà diferències en l’expressió de l’enzim acetilcolinesterasa, amb l’objectiu de millorar la diagnosi de l’Alzheimer.

Mecanismes moleculars de la degeneració neuronal
Els altres quatre equips desenvolupen tres projectes d’investigació de caràcter bàsic i estudien de manera detallada les bases moleculars d’algunes malalties neurodegeneratives.
– Els equips científics dirigits pels doctors Santiago Rodríguez de Córdoba, del Centro de Investigaciones Biológicas, CSIC (Madrid), i Joan Guinovart Cirera, de la Universitat de Barcelona, estudiaran de manera coordinada les bases moleculars de la malaltia de Lafora, una epilèpsia progressiva causada per l’acumulació de dipòsits de glicogen a les neurones.
– El doctor Jorge Manzanares Robles i el seu equip de l’Hospital Doce de Octubre (Madrid) centraran la seva atenció en el receptor cannabinoide CB1, que podria servir de diana molecular per a fàrmacs destinats a combatre el Parkinson.
– L’equip dirigit per Ramón Trullás Oliva, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, estudiarà el paper de la proteïna NP1 en la mort neuronal programada, amb l’objectiu de comprendre millor el desenvolupament general de processos neurodegeneratius.

Els projectes que van concórrer a aquesta convocatòria van ser avaluats per l’Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP) i, posteriorment, seleccionats pel Comitè Científic Assessor de la Fundació ”la Caixa”. El comitè estava format per Joan Rodés, director general de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona; Josep M. Antó i Boqué, vicerector de Política Científica de la UPF i cap de la Unitat d’Investigació Respiratòria i Ambiental de l’IMIM; Javier García Conde-Bru, director del Servei d’Hematologia i Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic Universitari de València; Margarita Salas, professora del Centro de Biología Molecular “Severo Ochoa”, i Diego Gracia Guillén, director del Departament de Salut Pública i Història de la Ciència a la Facultat de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid.

AJUTS A LA INVESTIGACIÓ EN ONCOLOGIA
En la Convocatòria d’Ajuts a la Investigació en Oncologia, que aquest any celebra la seva segona edició, els equips seleccionats estan dirigits pels doctors: Joaquín Dopazo Blázquez, del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas de Madrid; Ana María Aranda Iriarte, de l’Instituto de Investigaciones Biomédicas de Madrid; Lisardo Boscá Gomar, de l’Instituto de Bioquímica (CSIC) de Madrid; María Luisa Toribio García, del Centro de Biología Molecular “Severo Ochoa” (CSIC) de Madrid; José Ángel Martínez Climent, de l’Hospital Clínic Universitari de València; Raúl Méndez de la Iglesia, del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona; Marta Cascante Serratosa, de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona, i Xavier Gomis Rüth, de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (CSIC).

Les línies d’investigació dels vuit projectes seleccionats estan marcades per enfocaments bàsics i en alguns casos abracen una gran diversitat de càncers. Tres d’aquests projectes es dediquen l’estudi de leucèmies i limfomes, dos més centren la seva atenció en els mecanismes bàsics de proliferació neuronal lligats i els altres tres tracten la investigació de l’origen del càncer i el disseny de nous fàrmacs amb tècniques bioinformàtiques.

Nous fàrmacs contra la leucèmia i els limfomes
Tres equips d’investigació centraran la seva atenció en el desenvolupament de fàrmacs contra la leucèmia i els limfomes.
– El doctor José Ángel Martínez Climent i el seu equip de l’Hospital Clínic Universitari de València investigaran l’expressió genètica de la proteïna MALT1, implicada en alguns tipus de limfoma i provaran de determinar el seu ús com a diana terapèutica per mitjà de tècniques d’interferència d’ARN.
– L’equip dirigit pel doctor Raúl Méndez de la Iglesia, del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, estudiarà la desactivació de proteïnes p53 i ciclina B1 com a causa de la resistència de la leucèmia mielògena aguda al tractament per irradiació.
– La doctora María Luisa Toribio García i el seu equip del Centro de Biología Molecular “Severo Ochoa” (CSIC) de Madrid analitzaran els mecanismes que regulen la supervivència i proliferació de limfòcits T, amb l’objectiu d’associar l’origen de leucèmies a la desregulació de processos moleculars.
Entendre els mecanismes de la proliferació cel·lular
Dos equips més es dediquen a l’estudi dels mecanismes bàsics de la proliferació cel·lular en tumors a partir de l’estudi del paper de la proteïna Ras.
– L’equip de la doctora Ana María Aranda Iriarte, de l’Instituto de Investigaciones Biomédicas de Madrid, estudiarà els efectes antagònics de les hormones tiroides i la proteïna Ras en la generació d’alguns càncers.
– El doctor Lisardo Boscá Gomar i el seu equip científic a l’Instituto de Bioquímica (CSIC) de Madrid investigaran el paper de la proteïna 15d-PGJ2 en el desencadenament de càncers en què intervé la proteïna Ras.

Tècniques bioinformàtiques contra el càncer
Els altres tres equips d’investigació tenen com a tret comú el seu interès per noves tècniques bioinformàtiques que els permeten dissenyar estratègies àmplies contra diversos tipus de càncer.
– L’equip dirigit pel doctor Joaquín Dopazo Blázquez, del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas de Madrid, desenvoluparà eines bioinformàtiques per localitzar gens implicats en processos tumorals.
– La doctora Marta Cascante Serratosa i el seu equip de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona utilitzaran programes bioinformàtics per dissenyar inhibidors d’enzims implicats en la formació d’àcids nucleics com a estratègia genèrica contra el càncer.
– L’equip del doctor Xavier Gomis Rüth, de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (CSIC), té com a objectiu dissenyar fàrmacs capaços d’inhibir la MCD9, una proteïna implicada en el desenvolupament de carcinomes humans.

Igual que en la convocatòria sobre malalties neurodegeneratives, els projectes que van concórrer a aquesta convocatòria van ser avaluats per l’Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP) i, posteriorment, seleccionats pel Comitè Científic Assessor de la Fundació ”la Caixa”. En aquest cas, el comitè científic estava format per Joan Rodés, director d’investigació de l’Hospital Clínic de Barcelona; José María Mato, cap del Departament d’Hepatologia i Teràpia Gènica de la Universidad de Navarra; Jesús Ávila, catedràtic de Ciències Químiques de la Universidad Autónoma de Madrid i director del Centro de Biología Molecular “Severo Ochoa” de Madrid; José Ángel Berciano, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Marqués de Valdecillas de Santander, i Roderic Guigó, cap del Laboratori d’Informàtica Genòmica IMIM de Barcelona.

Més informació: Berta Jardí. Tfno. 93 404 61 31
www.fundacio.lacaixa.es