La Caixa

Una de les regles bàsiques que garanteix la supervivència dels éssers vius és la de menjar i no ser menjats. Amb aquesta finalitat, plantes, éssers humans i animals adopten diferents estratègies de camuflatge i defensa: imitar l’ambient per passar desapercebuts, expel·lir substàncies verinoses, associar-se en simbiosi per protegir-se mútuament o, senzillament, ser capaços de desenvolupar una gran velocitat de fugida. Un altre dels mecanismes de defensa passa pel desenvolupament de diferents estructures de protecció, tant si són esquelets externs (escuts) com si són elements punxeguts com ara banyes o espines (llances). CosmoCaixa, el museu de la ciència de la Fundació ”la Caixa” a Alcobendas, Madrid, reflexiona sobre les tècniques de protecció que han adoptat els éssers vius a la mostra Escuts i llances.

Closques, escuts, banyes o espines són algunes de les estratègies de defensa que els éssers vius han utilitzat al llarg de la història en la seva lluita per la supervivència. L’existència dels rinoceronts, els cactus, les pinyes, l’armadillo o les tortugues il·lustra aquesta tesi.

Una de les formes més comunes de protegir-se consisteix a recobrir el cos amb una estructura dura, un escut o exoesquelet, que pot tenir una composició molt diversa: os, carbonat càlcic, quitina o altres materials. Els escuts rígids o les closques (tortugues o mol·luscs bivalves) tenen una o dues peces i no ofereixen punts dèbils, però resulten molt pesats. Les cuirasses articulades (pangolí o porqueta) estan formades, tanmateix, per diverses peces i permeten una certa mobilitat.

Els armadillos gegants, que van viure a l’Amèrica del Sud i van passar a l’Amèrica del Nord durant el pliocè (fa entre 5 i 2 milions d’anys), tenien el cos totalment cuirassat, inclosos el cap, les potes i la cua. Amb més de dos metres de longitud i fins a dues tones de pes, l’aspecte d’aquests mamífers, ja extingits, era molt similar al d’un Volkswagen Escarabat.

Pues, banyes i estructures similars acabades en punxa són altres sistemes de protecció utilitzats per animals i vegetals davant possibles depredadors. Les llances simples o les banyes (cérvol, escarabat, etc.) solen aparèixer en els mascles i, en molts casos, tenen una funció exclusivament ornamental. El triceratops, un dels dinosaures més característics del període cretaci, tenia una banya sobre el musell i dues més a sobre dels ulls que utilitzava com a mitjà de defensa i ostentació.

Les espines són un element de dissuasió molt freqüent en el món vegetal. La rosa i el cactus en són un bon exemple. Es tracta d’una defensa passiva, però molt eficaç. Sovint, les espines recobreixen totalment el cos, especialment quan es complementen amb una superfície esfèrica i, de vegades, també serveixen per inocular substàncies urticants o verinoses. Animals com l’eriçó o el peix globus també adopten aquesta estratègia i les llances o fletxes de construcció humana imiten l’estructura i la funció d’aquestes llances naturals.

CosmoCaixa, el museu de la ciència de la Fundació ”la Caixa” a Alcobendas, Madrid, exposa des del 15 d’octubre (entrada gratuïta) Escuts i llances, un recorregut reflexiu sobre les estratègies de protecció, ostentació i defensa que els éssers vius han utilitzat al llarg de l’evolució. A l’exposició es poden contemplar exemplars de totes les espècies esmentades, entre altres.

Exposició: Escuts i llances
Inauguració: 15 d’octubre de 2003; 19.30 h
Lloc: CosmoCaixa. Pintor Velázquez s/n. 28100 Alcobendas. Madrid
Horari: de dimarts a diumenge, de 10 a 20 h
Preu: Entrada gratuïta. Visita a CosmoCaixa: 1 – 3 euros
Telèfon d’informació: 91 484 52 00

www.fundacio.lacaixa.es