La Caixa

La ciència és una part fonamental de la nostra cultura. El cinema té un impacte enorme en la societat contemporània i representa tant el món dels nostres somnis, les nostres ambicions i obsessions com el de la nostra vida de cada dia. La ciència i el cinema s’alien amb més freqüència del que podria semblar a primera vista. CosmoCaixa, el museu de la ciència de la Fundació ”la Caixa” a Alcobendas, incorpora el cinema de ficció a la seva línia de divulgació. El setè art, que ja té més de cent anys de vida, ha estat una caixa de ressonància decisiva en el camí de l’activitat científica de l’últim segle. Javier Ordóñez dirigeix el curs La ciència al cinema entre els mesos de gener i juny de 2004 a CosmoCaixa.

Durant el curs es projectaran 12 pel·lícules que s’emmarquen dins quatre grans temes: Medicina i societat; Ciència i imaginació; Cinema documental i Tres mirades sobre la ciència.

MEDICINA I SOCIETAT
Tres pel·lícules filmades durant la dècada dels 90 reflecteixen la importància de la salut com a nou marcador del benestar social en el món contemporani. En el filo de la duda relata el procés que va portar fins a l’aïllament del VIH, posant en dubte el funcionament dels grans grups de recerca i les seves guerres de poder. A La ciudad de la alegría, un cirurgià viatja al gran oceà de la pobresa, Calcuta, tot un símbol per a les ONG en un món de misèria globalitzada. La maladie de Sachs es basa en la vida del famós doctor Olivier Sachs, que va investigar durant dècades la ment de persones que patien trastorns com ara l’autisme.

20 de gener a les 19 hores: La maladie de Sachs, Michel Deville, 1999. França, 107 min.
27 de gener a les 19 hores: La ciudad de la alegría, Roland Joffé, 1992. França, Regne Unit,
EUA, 132 min.
3 de febrer a les 19 hores: En el filo de la duda, Roger Spottiswoode, 1993. EUA, 141 min.
Coordinador: Alberto Elena. Universidad Autónoma de Madrid

CIÈNCIA I IMAGINACIÓ
La ciència-ficció i el cinema fantàstic són el mirall de la ciència com a matèria primera per a la imaginació i l’especulació filosòfica. Réquiem por un sueño és una faula fosca sobre l’eterna aspiració de l’home de penetrar i dominar els misteris i les il·lusions de la ment a través de les drogues. El temps com a matèria bàsica de la nostra existència sensible és el tema de Doce monos, la història d’un bucle temporal d’anticipació i retorn. Per acabar, Las aventuras del Barón de Munchausen narra les peripècies d’un boig visionari i la seva colla d’inadaptats al voltant d’itineraris impossibles de somnis, exageracions i esperances.

2 de març a les 19 hores: Réquiem por un sueño, Darren Aronofsky, 2000. EUA, 102 min.
9 de març a les 19 hores: Doce monos, Terry Gilliam, 1995. EUA, 129 min.
16 de març a les 19 hores: Las aventuras del Barón de Munchausen, Terry Gilliam, 1998.
EUA, 125 min.
Coordinador: Javier Ordóñez. Universidad Autónoma de Madrid

CINEMA DOCUMENTAL
El documental recrea, revela, reinventa, analitza i fins i tot construeix la realitat. El primer dels films, Evolución, va constituir un precedent del cinema d’animació, instrument poderós de divulgació científica en l’actualitat. Amb Cousteau i Malle ens introduirem en les profunditats del mar amb una pel·lícula que va marcar una fita artística i tecnològica. The Ark, per acabar, ofereix una mirada exhaustiva sobre el Regent’s Park Zoo de Londres, en una història que reprèn la tradició més pura d’escriptors com ara Jonathan Swift o George Orwell.

13 d’abril a les 19 hores: Evolución, Max Fleisher i Ovide Decroly, 1923. EUA, 45 min.
20 d’abril a les 19 hores: Le monde du silence, Jacques Cousteau i Louis Malle, 1956. França i
Itàlia.
27 d’abril a les 19 hores: The Ark, Molly Dineen, 1993. Regne Unit.
Coordinadora: María Luisa Ortega. Universidad Autónoma de Madrid

TRES MIRADES SOBRE LA CIÈNCIA
Tres pel·lícules molt diferents entre si donen testimoni de com la ciència s’ha convertit en objecte d’interès constant i fonamental al llarg d’un segle de cinema. A Le déjeuner sur l’herbe, Jean Renoir reflexiona sobre la relació entre la ciència i la natura. Brazil constitueix una distòpia tecnològica del futur i, com a contrapunt, Creadores de sombras, és un intent d’explicar com va néixer i es va dur a terme el projecte Manhattan i la fabricació de la bomba atòmica.

18 de maig a les 19 hores: Le déjeuner sur l’herbe, Jean Renoir, 1959. França, 91 min.
25 de maig a les 19 hores: Brazil, Terry Gilliam, 1985. EUA, 137 min.
1 de juny a les 19 hores: Creadores de sombras, Roland Joffé, 1989.

La ciència al cinema
Director del curs: Javier Ordóñez. Universidad Autónoma de Madrid
Dates: 20 de gener – 1 de juny de 2004
Lloc: CosmoCaixa. Pintor Velázquez, s/n. 28100 Alcobendas. Madrid
Telèfon d’informació i horaris: 91 484 52 00

www.fundacio.lacaixa.es