El llenguatge humà és el resultat d’unir d’una manera singular diferents capacitats, entre les quals hi ha la producció de sons articulats, l’ús de símbols i la facultat de combinar-los per formar idees a partir d’una gramàtica. Aquesta multiplicació de capacitats és exclusivament humana, malgrat que és cert que en diferents espècies animals es poden trobar indicis de cadascuna per separat. On se situa la línia divisòria entre el llenguatge humà i el dels animals? CosmoCaixa, el museu de la ciència de la Fundació ”la Caixa” a Madrid, organitza entre els dies 25 i 27 de març Pels confins del llenguatge, unes jornades científiques que reuneixen una vintena de científics i investigadors amb l’objectiu de trobar respostes als interrogants que plantegen l’origen, l’evolució, el funcionament i el valor del llenguatge.
En l’evolució dels humans, el llenguatge va sorgir fa uns cent mil anys. Sabem ben poca cosa sobre com es va poder produir aquest fet i encara hi ha molts interrogants oberts. Luca Cavalli Sforza, el propulsor de la genètica aplicada al llenguatge, sosté que els llenguatges primitius no van existir. Això significaria que, un cop adquirida la capacitat del llenguatge, aquest no hauria progressat. Si això fos cert, podríem concloure que avui hauríem d’experimentar les mateixes sensacions davant les pintures d’Altamira que les que va tenir en el seu moment l’home de Cromanyó, o que qualsevol humà del paleolític podria entendre l’emoció que amaga un poema.
Un altre dels interrogants pendents de resoldre és l’exclusivitat del nostre llenguatge. Els animals i els humans tenim en comú uns complexos sistemes de comunicació, però és únic, el llenguatge humà? Durant dècades, els investigadors han debatut sobre l’existència d’una línia de separació nítida entre els llenguatges animals i el llenguatge humà. En quin lloc se situaria la línia divisòria si s’acceptés aquesta separació?
El debat cognitiu, d’altra banda, es planteja com s’organitza la nostra ment a l’hora de fer possible la producció, la recepció i la comprensió de missatges. Els interrogants exposats i molts d’altres, com ara el debat sobre la diversitat que sosté que els patrons de distribució de les llengües i de la biodiversitat coincideixen seran analitzats per una vintena de prestigiosos investigadors internacionals que intentaran trobar-hi respostes al llarg d’unes jornades coordinades per les professores de la Universitat Autònoma de Madrid, Angela Delgado Buscalioni i Luisa Martín Rojo.
Jornades científiques: PELS CONFINS DEL LLENGUATGE
CosmoCaixa, 25 – 27 de març de 2004
Dijous 25 de març de 2004
Presentació: “Pels confins del llenguatge”
16.00 h: – Angela Delgado Buscalioni i Luisa Martín Rojo. Coordinadores, Univ. Autònoma de Madrid
Primera sessió: “EL DEBAT EVOLUTIU: El llenguatge dels nostres ancestres”
16.30 h: – Juan Carlos Gómez. Universitat de Saint Andrews, Edimburg, Regne Unit
– Alberto Piazza. Universitat de Torí, Itàlia
Presenta i modera: Juan Carlos Moreno Cabrera. Universitat Autònoma de Madrid
Divendres 26 de març de 2004
Segona sessió: “EL DEBAT EVOLUTIU (continuació)”
09.30 h: “Dimensions lingüístiques i del llenguatge en l’evolució dels humans”
– W. Tecumseh Fitch. Universitat de Saint Andrews, Edimburg, Regne Unit
10.15 h: Col·loqui
10.45 h: Pausa Cafè
11.05 h: “EL DEBAT DE LA DIVERSITAT: Explorant la diversitat lingüística i biològica”
– Tove Skutnabb-Kangas. Universitat de Roskilde, Dinamarca. “La diversitat biolingüística: vinculant el llenguatge, la cultura i el coneixement ecològic tradicional”
– John Lucy. Universitat de Chicago, EUA. “Llenguatge i pensament: conseqüències cognitives del relativisme lingüístic”
– Ruth Mace. University College, Londres, Regne Unit. “Ecologia evolutiva en grups etnolingüístics”
Presenta i modera: Sven Strömqvist. Universitat de Lund, Suècia
13.30 h: Col·loqui
Tercera sessió: “EL DEBAT COGNITIU: Llenguatge i ment”
16.00 h: – Jef Verschueren. Universitat d’Anvers, Bèlgica. “La dimensió interaccional de la producció i la interpretació lingüístiques”
– Ricard Solé. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. “Llenguatge, xarxes i complexitat” Presenta i modera: Manuel Alfonseca, Universitat Autònoma de Madrid
18.00 h: Col·loqui
Dissabte 27 de març de 2004
Conferència de cloenda:
10.00 h: “El paper del llenguatge en la definició de la naturalesa humana”
– Jesús Mosterín. Institut de Filosofia (CSIC), Universitat de Barcelona
President del Proyecto Gran Simio, Espanya
Presenta Pablo de Lora. Universitat Autònoma de Madrid
11.00 h: Pausa Cafè
11.20 h: Conclusions i debat final
Relatores: Angela Delgado Buscalioni i Luisa Martín Rojo, Universitat Autònoma de Madrid
Jornades: Pels confins del llenguatge
Coordinadores: Angela Delgado Buscalioni i Luisa Martín Rojo, Universitat Autònoma de Madrid
Data: del 25 al 27 de març de 2004
Lloc: CosmoCaixa. Pintor Velázquez, s/n. 28100 Alcobendas
Tel. informació: 91 484 52 00