La Caixa

Dues grans torres que simulen l’entrada a un antic poble ibèric flanquegen l’àrea inicial de l’exposició, on trobem la reproducció de mida real de la Gran Dama Oferent del Cerro de los Santos (Albacete). El descobriment d’aquesta escultura l’any 1897, juntament amb la Dama d’Elx, va despertar a tot Europa l’interès per la cultura ibèrica.
La història dels ibers es va iniciar a finals del segle VI aC amb l’aparició d’una aristocràcia de prínceps guerrers que va construir ciutats i santuaris, va impulsar el comerç i l’escriptura i va generar unes formes artístiques pròpies. Aquesta cultura es va acabar al segle I aC, quan va ser absorbida pel poder polític i cultural de Roma.
Reproduccions científiques d’obres d’art, maquetes, projeccions audiovisuals, fotografies i gravats són alguns dels elements que presenta aquesta exposició per donar a conèixer la vida quotidiana en un poblat ibèric, les relacions que els ibers mantenien amb els fenicis i els grecs, la importància de l’agricultura i el comerç o els misteris que envolten la desaparició de la llengua ibèrica.
L’any 1997, la Fundació ”la Caixa” va organitzar la mostra Els ibers, prínceps d’Occident en què es presentava per primera vegada una visió de conjunt de la cultura ibèrica entesa com una de les civilitzacions més rellevants del Mediterrani antic. Ara, l’exposició Ibers: prínceps, guerrers i artesans neix com a conseqüència d’aquell projecte, amb la voluntat de mostrar una visió actualitzada del món ibèric.

La mostra Ibers: prínceps, guerrers i artesans, comissariada per l’arqueòleg Lluís Batista, i organitzada en col·laboració amb l’Ajuntament de Toledo, es podrà veure del 30 de març al 25 d’abril de 2004 en una carpa instal·lada al Passeig de la Vega Chica d’aquesta localitat.

El nom de la península Ibèrica deriva de la primera cultura que va presentar una certa homogeneïtat, a partir de l’existència d’una estructura social i econòmica comuna que es va desenvolupar a la costa mediterrània del sud de França i Espanya. Aquesta civilització es va assentar al Llenguadoc meridional, a Catalunya, en una part d’Aragó, a València, a Múrcia i en àmplies zones d’Andalusia. Els grecs, els fenicis i els cartaginesos van influir d’una manera determinant en la formació de la cultura ibèrica.
Els ibers van planificar nuclis urbans dotats d’importants fortificacions, van crear un art propi que es va desenvolupar al llarg de cinc segles i van compartir una mateixa llengua, amb l’escriptura corresponent, i una economia monetitzada que va permetre explotar les riqueses agrícoles, ramaderes i mineres del país. Tot això va convertir els ibers en l’admiració de les grans potències mediterrànies de l’època i també en un model per a aquestes.
L’exposició Ibers: prínceps, guerrers i artesans presenta reproduccions científiques de peces singulars d’aquesta cultura mil·lenària com a recurs museogràfic, a més de mostrar diverses escenografies que recreen escenes de la vida quotidiana en un poblat ibèric i que es distribueixen a partir dels sis àmbits que conformen la mostra: el context històric, l’organització militar i les formes de govern, la vida quotidiana, l’escriptura i el comerç, l’urbanisme i l’arquitectura, i la religió i el món funerari.

El context històric
Després d’accedir a l’exposició entre les dues torres que simulen l’entrada a un poblat ibèric i que reprodueixen la muralla ibera de Castellet de Banyoles a la localitat de Tivissa (Tarragona), el visitant pot conèixer, a manera d’introducció, el context geogràfic i cronològic en què es va desenvolupar la cultura ibèrica, a partir de la projecció d’un audiovisual que mostra els antecedents dels ibers, les seves influències externes i les invasions que van patir. També presenta, amb l’ajut d’un mapa, els principals poblats ibèrics que s’han descobert fins als nostres dies i que es distribueixen al llarg de la costa mediterrània i de la zona meridional de la península Ibèrica, des d’Andalusia fins al sud-est de França.

L’organització militar i les formes de govern
El poble iber no va ser essencialment guerrer i no disposava d’exèrcits ben formats. En períodes de convulsió i en altres ocasions, per exemple quan actuaven de mercenaris dels carteginesos i els romans, els ibers van haver d’agafar les armes i lluitar per defensar els seus interessos. En aquesta secció es mostra l’organització militar dels ibers: les estratègies de combat, les institucions guerreres, l’arquitectura bèl·lica i l’equipament dels cavallers i els soldats.
La societat ibèrica era una societat fortament jerarquitzada. Per assentar i legitimar el seu poder, els prínceps ibers van crear el seu propi mite heroic: entre les escultures del Cerrillo Blanco de Porcuna, a Jaén, descobertes a mitjan anys setanta, hi apareixen representacions idealitzades de guerrers a cavall, enfrontats a enemics humans o a animals fabulosos.
Els diferents estrats de la societat ibèrica es poden observar a través d’una sèrie d’escultures idealitzades de personatges com ara una sacerdotessa, un guerrer aristòcrata, un comerciant, un artesà i, finalment, una camperola.

La vida quotidiana
En aquest àmbit es mostren les activitats que els ibers desenvolupaven al llarg del dia i els estris que utilitzaven en les tasques més importants, concretament l’agricultura, la ramaderia i la indústria tèxtil.
Els ibers van desenvolupar noves tècniques agrícoles relacionades amb els avenços de la metal·lúrgia, del ferro i del torn ceràmic. Els conreus més freqüents entre la cultura ibera eren els cereals, l’olivera i la vinya. En aquest sentit, els ibers van utilitzar el molí rotatori tant per moldre els cereals com per produir oli. D’aquest últim se’n pot contemplar una reproducció a l’exposició, al costat de diverses àmfores de boca plana que servien per conservar i transportar oli, vi i cereals. També s’hi mostren un teler de bastidor, reproduccions d’eines i objectes de la vida rural, entre altres elements.
La mostra dedica una atenció especial a la ceràmica i la metal·lúrgia. Per la seva abundància i la seva varietat, les restes i les peces de ceràmica que han arribat fins als nostres dies són instruments importants que ajuden els arqueòlegs a datar els jaciments.
Bronzes, terracotes i ceràmiques comparteixen el mateix tipus de decoració esquemàtica i de detall, i aquesta ofereix informacions sobre els vestits, la gestualitat, els hàbits i les creences religioses dels ibers.

L’escriptura i el comerç
Les inscripcions que s’han trobat en vasos, monedes, ploms, ceràmica o pedra permeten conèixer algunes paraules de l’iber, una llengua preindoeuropea d’un grup molt antic, del qual no queden vestigis en llengües conegudes. L’alfabet ibèric estava format per uns signes que representaven lletres i d’altres que representaven síl·labes. Paradoxalment, coneixem el so de la grafia ibèrica, però en desconeixem el sentit.
Un signe de l’existència d’un comerç consolidat és l’aparició de les monedes a partir del segle III. Les primeres encunyacions imitaven les monedes gregues i fenícies de les colònies de Marsella, Empúries i Roses. La distribució dels productes amb què es comerciava a través de la geografia ibèrica va ser l’origen de la primera via de comunicació que va recórrer la costa mediterrània: la Via Heraklea o Camí d’Anníbal, que posteriorment es va convertir en la Via Augusta.

L’urbanisme i l’arquitectura
En el món ibèric, el poblat era el centre de poder i de redistribució econòmica. Al seu voltant es construïen muralles i sofisticats sistemes defensius. Amb el nom d’oppidum es coneixen les grans aglomeracions fortificades, construïdes generalment en zones d’altura. Les maquetes dels poblats de Puente Tablas, a Jaén, Tejada Vieja, a Huelva, i Puig Castellar, a Barcelona, són tres exemples d’ordenació urbanística que es mostren en l’exposició. Un element expositiu amb molt d’impacte en aquest àmbit és la reproducció de mida real d’un habitatge ibèric: una casa de planta rectangular, construïda amb tova i coberta amb un sostre pla. L’exposició també presenta algunes maquetes de construccions especialitzades, com ara palaus i temples, uns edificis que responien a les necessitats socials i religioses de la vida col·lectiva.

La religió i el món funerari
Els ibers van començar a crear espais adreçats a dipositar-hi els difunts, amb la qual cosa van formar autèntics cementiris.
Aquesta civilització incinerava els morts en pires de llenya, juntament amb les seves pertinences més significatives. Les restes del difunt que no havien estat consumides pel foc es purificaven mitjançant el ritus del rentat i, per norma general, s’introduïen després en una urna de ceràmica que es dipositava dins de la tomba. Un cas excepcional és l’estàtua de la Dama de Baza (Granada), al tron de la qual es va excavar un orifici per introduir-hi els ossos cremats. A l’exposició es reprodueix aquesta tomba, amb l’escultura funerària exposada i l’aixovar col·locat tal com es va trobar en el seu moment. Aquesta peça demostra tant la complexitat del món funerari com la càrrega ideològica que contenia. En aquest àmbit també apareix la reproducció a escala real de dues de les peces més conegudes de la cultura ibèrica: la Dama d’Elx (Alacant) i la Bicha de Balazote (Albacete).

Ibers: prínceps, guerrers i artesans
Del 30 de març al 25 d’abril de 2004

Carpa instal·lada al Passeig de la Vega Chica
Toledo

Informació:
www.fundacio.lacaixa.es

Entrada lliure