La Caixa

El Camino de Santiago ha significat en la història europea un dels primers elements vertebradors del vell continent. La descoberta del sepulcre de sant Jaume, el primer apòstol màrtir, el segle IX va equivaler a trobar un punt de referència que va contribuir a consolidar els territoris conquerits per les monarquies cristianes emergents, a més d’obrir diferents vies de connexió amb l’Europa cristiana i amb el món musulmà d’al-Andalus.
L’exposició Europa va ser camí. La peregrinació a Santiago a l’edat mitjana es proposa mostrar al visitant, a través de sis àmbits diferenciats, l’origen del Camí de Santiago, la seva construcció, la vida quotidiana durant el pelegrinatge i les infraestructures que van donar forma a la principal via de peregrinació de l’Europa medieval. La mostra proposa un itinerari que evoca el mateix Camí de Santiago, amb la voluntat que l’espectador es converteixi en pelegrí i visiti algunes de les parades principals del camí, a partir de la recreació de diferents ambients per mitjà d’escenografies: el mercat, els tallers d’artesania, els scriptoria, un hospital amb la seva apotecaria o l’interior de la catedral romànica de Santiago durant l’edat mitjana.
El projecte de l’exposició Europa va ser camí. La peregrinació a Santiago durant l’edat mitjana ha estat dirigit per José Manuel García Iglesias, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de Santiago de Compostel·la i comissari general de les exposicions del Xacobeo 2004. El comissari de la mostra és el professor titular d’Història de l’Art de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Juan Manuel Monterroso Montero. L’exposició es podrà veure del 8 de juny al 3 de juliol de 2004 en una carpa instal·lada al passeig central del Parque de la Alameda de Santiago de Compostel·la i ha estat organitzada en el marc de la celebració de l’Any Jubilar Compostel·là 2004 i també amb motiu de la celebració del centenari de ”la Caixa” (1904-2004).

La tradició del Camí de Santiago, que arrenca a l’alta edat mitjana (s. IX-XIII), ha arribat als nostres dies amb una gran força. En el context actual, es fa difícil reflexionar sobre els motius que van iniciar les peregrinacions jacobees i sobre els factors que van contribuir a consolidar-les. Costa imaginar les dificultats que presentava la ruta per al pelegrí medieval o els serveis que aquest trobava al llarg del camí, i fins i tot és difícil pensar en les motivacions que el podien dur a iniciar un viatge tan incert i complicat. L’exposició Europa va ser camí. La peregrinació a Santiago a l’edat mitjana es proposa precisament apropar-nos al fenomen de la peregrinació durant els segles d’esplendor de la ruta jacobea. Amb aquesta finalitat, la mostra s’ha dividit en sis àmbits temàtics: El món medieval; Diu la tradició…; La construcció del camí; Un camí de vida; El camí i La catedral romànica.

El món medieval
El primer àmbit de l’exposició mostra al visitant, per mitjà de diversos mapes de diferents èpoques com ara el mapamundi d’Els comentaris a l’Apocalipsi del Beat de Liébana (1086 dC), com evoluciona la visió del món a través dels segles, des de la desintegració de l’Imperi romà fins al final de l’edat mitjana. Després de la caiguda de Roma, una Europa occidental fragmentada va recuperar poc a poc la unitat a través del cristianisme. La nova creença va promoure la idea de l’homo viator, un home que viatjava sense parar a la recerca del Paradís i de la vida eterna. La seva cosmovisió diferenciava un món conegut, el que hi havia al voltant del Mediterrani, d’un altre de misteriós i ple de monstres i éssers estranys. El viatger que s’aventurava en aquelles terres llunyanes, amb noms de regnes bíblics, no tornava mai més. Un oceà exterior envoltava els tres continents. La recerca de la salvació eterna i de nous mercats més enllà de les terres conegudes va contribuir a dibuixar, amb el pas del temps, el mapa del món que coneixem avui.
En aquest àmbit també es mostren, a través d’un audiovisual, els principals esdeveniments de l’època, tot relacionant l’aparició de Santiago de Compostel·la com a centre de peregrinació cristiana amb els canvis que s’estaven produint a la Península.

Diu la tradició…
L’origen del Camí de Santiago és difícil de precisar, de vegades pel caràcter llegendari dels relats, d’altres per les incerteses dels cronistes de l’època. Tanmateix, la història del descobriment de la tomba va ser divulgada i acceptada ràpidament per la societat de l’alta edat mitjana.
En aquest àmbit es presenta una revisió dels fets, meitat històrics, meitat llegendaris, que van dur a l’establiment de Santiago de Compostel·la com a lloc de peregrinació. Entre aquests fets destaquen tres moments importants: la mort i decapitació de l’apòstol sant Jaume a Judea, on havia tornat després de predicar per terres hispanes; el posterior robatori i trasllat del seu cos (translatio) de Palestina a Galícia en una barca de pedra; i el descobriment del sepulcre (inventio) per part de l’eremita Pelai i el bisbe d’Iria Flàvia Teodomir. Aquest àmbit presenta, a més a més, dues escenografies: una d’un eremitori, símbol de l’origen del culte a sant Jaume i evocació de l’eremitorium de Pelai, i una altra que reprodueix un scriptorium com els que hi havia als monestirs, que van servir per difondre els fets per mitjà de diferents obres i, especialment, del Còdex Calixtí o Liber Sancti Jacobi.

La construcció del camí
Entre els segles IX i XIII, abans de convertir-se en una ruta exclusivament religiosa, el camí també servia per a interessos polítics. Els nous regnes cristians van veure en el descobriment de la tomba de sant Jaume i la peregrinació una forma de consolidar els territoris reconquerits, alhora que asseguraven la seva hegemonia amb la unió del poder civil i el religiós.
En aquest àmbit es presenten els personatges que van contribuir de manera decisiva a consolidar la ruta jacobea, que van des d’Alfons II, l’artífex de les primeres peregrinacions, fins als Reis Catòlics, el regnat dels quals va coincidir amb la fi de l’esplendor del camí. També es parla de la consolidació de la devoció a l’apòstol sant Jaume a través de les diferents imatges que n’existeixen: sant Jaume magister, sedent i majestuós; sant Jaume pelegrí, amb els seus atributs el barret, el bordó i el sarró; i sant Jaume cavaller, armat i damunt d’un cavall blanc. Finalment, es presenta l’atracció massiva que ha despertat el Camí de Santiago a través dels diferents tipus de pelegrí, dels seus llocs de procedència i dels objectes més característics que duien, com ara el sarró, el bordó o la petxina de pelegrí.

Un camí de vida
A l’edat mitjana, el camí va ser una via densament transitada. Va generar una gran diversitat d’activitats i intercanvis. Tot aquest moviment va provocar que les poblacions per les quals passava el camí es convertissin en mercats de més o menys importància, on els productes locals s’intercanviaven pels que venien d’altres terres.
Aquest àmbit recrea els llocs i els ambients que trobava el pelegrí medieval al llarg del camí. La primera parada és la reconstrucció d’un mercat medieval, i hi trobem els aliments, els productes manufacturats, les eines o fins i tot els instruments i la música que circulaven a través de la ruta. Després passem a observar el treball dels artesans, a partir d’una paret mig construïda o de les reproduccions de sengles tallers d’artesans de l’atzabeja i d’argenters, dues de les activitats que entronquen més directament amb la tradició jacobea. El visitant entra a continuació a l’interior d’un hospital de pelegrins, primer en una cel·la de descans per al caminant i després en una apotecaria, on es preparaven i s’administraven els remeis per als principals mals dels caminants.

El camí
Per a l’èxit del Camí de Santiago no n’hi havia prou amb la protecció ideològica i política; també feia falta un esforç a l’hora de dotar-lo de les infraestructures necessàries. La peregrinació a Santiago va impulsar d’una manera espontània i sense planificació la construcció d’una xarxa molt important de camins, que ràpidament va ser modificada i adaptada, amb la qual cosa es va configurar un sistema de vies ràpides i segures, equipades amb els serveis corresponents (hospitals, fondes, etc.) i també amb els seus peatges, passos fronterers i centres de control.
En aquest àmbit es fa un repàs de la construcció d’infraestructures al llarg de la ruta jacobea. Està presidit per un gran mapa del camí francès, en el qual s’han destacat una trentena de construccions ponts, esglésies i hospitals directament relacionades amb el servei als pelegrins. Amb l’ajut d’una maqueta de Puente la Reina, es pot observar com van néixer i van evolucionar molts nuclis de població a l’empara del camí.

La catedral romànica
Sense negar la rellevància de molts dels monuments que hi ha al Camí de Santiago, la catedral compostel·lana mereix un capítol a part. Estretament vinculada a l’art del camí francès per la seva decoració escultòrica i la seva arquitectura, és el màxim exponent del que ha estat definit com a església de peregrinació.
La percepció de la catedral medieval per part del pelegrí es produïa des d’un turó situat als afores, des del qual s’albirava per primera vegada el lloc sagrat que es volia visitar. Aquest montes gaudii significava un punt d’inflexió en la ruta, ja que des d’aquí els pelegrins que la recorrien a cavall continuaven a peu i, en alguns casos, fins i tot descalços.
Aquest espai està presidit per una reproducció de l’altar que antigament estava col·locat damunt del sepulcre del sant. L’àmbit es completa amb un audiovisual que reconstrueix l’aspecte que devia tenir el temple al qual acudien els pelegrins durant l’edat mitjana.

Europa va ser camí. La peregrinació a Santiago a l’edat mitjana
Del 8 de juny al 3 de juliol de 2004

Inauguració: dilluns, 7 de juny de 2004 a les 13.00 h

Lloc: Passeig central del Parque de la Alameda (Parque de la Alameda, s/n)
Santiago de Compostel·la

Horari:
De dimarts a divendres, de 10.00 a 14.00 h i de 17.00 a 22.00 h. Dissabtes, diumenges i festius, d’11.00 a 22.00 h. Dilluns, tancat.

Visites escolars: amb cita prèvia al telèfon 981 54 23 94

Entrada gratuïta

www.fundacion.lacaixa.es