La Caixa

El 1492, Cristòfor Colom descobria Amèrica. Aquest fet es convertiria en un símbol de l’exploració europea d’altres territoris que canviaria el món intel·lectual i imaginari de la vella Europa. Paral·lelament, la revolució tecnològica que havia tingut lloc en el món del llibre i el gravat satisfeien les aspiracions intel·lectuals d’una elit cultural en expansió. Tot això va fer possible un nou tipus de col·leccionisme. En aquest context cultural i intel·lectual se situa un personatge que la història ha passat per alt. Es tracta del fill il·legítim del descobridor Cristòfor Colom, Hernando, el més destacat bibliòfil i col·leccionista d’estampes del seu temps. Quan va morir, la seva biblioteca contenia més de 15.000 volums i més de 3.200 estampes.

El propòsit de l’exposició La col·lecció d’estampes d’Hernando Colón (1488-1539). El col·leccionisme en l’era del descobriment és la reconstrucció parcial de la col·lecció d’estampes d’aquest humanista, avui desapareguda i que coneixem a través de l’inventari que es conserva a la Biblioteca Colombina de Sevilla.

Els més de 100 gravats que formen la mostra i que pertanyen a la mateixa època que els adquirits per Colón procedeixen, majoritàriament, del British Museum. També han col·laborat amb préstecs la British Library, l’Ashmolean Museum d’Oxford, la Biblioteca Colombina de Sevilla, la Biblioteca Nacional de Madrid i el Kupferstichkabinett de Berlín. L’exposició està formada per peces realitzades pels gravadors europeus més importants de finals del segle XV i principis del XVI, com ara Albrecht Dürer, Lucas van Leyden, Antonio Pollaiuolo o Marcantonio Raimondi.

L’exposició, que es podrà veure de l’11 de juny al 25 de juliol de 2004 a la Sala d’Exposicions de la Fundació ”la Caixa” a Madrid (C/ Serrano, 60), ha estat comissariada per Mark McDonald, conservador del British Museum, institució que ha col·laborat estretament amb la Fundació per tal de dur a terme aquesta mostra.

A la Biblioteca Colombina de Sevilla es conserva un manuscrit que descriu les 3.204 estampes de la col·lecció d’Hernando Colón (1488-1539), fill de Cristòfor Colom. No obstant això, Hernando Colón és més conegut avui dia per la biografia que va escriure del seu pare, Historia del almirante, cap al final de la seva vida i també per la seva excepcional biblioteca, possiblement la més gran d’Europa de caràcter privat. La col·lecció d’estampes, en el seu moment, va formar part d’aquesta biblioteca. La majoria de les estampes i dels llibres han desaparegut; el que ens ha arribat és una sèrie d’inventaris dissenyats i elaborats amb molta cura que constitueixen la primera classificació sistemàtica de llibres i estampes. El manuscrit que descriu les estampes és l’únic inventari conegut d’una col·lecció d’estampes de la primera meitat del segle XVI, època en què la producció i el col·leccionisme d’estampes encara es trobava en els seus inicis.

El gravat durant el Renaixement

Durant el Renaixement, el gravat es va convertir en un art capaç de crear imatges d’una gran complexitat, dins de sofisticats esquemes pictòrics i amb un elevat grau de detallisme. L’apogeu del gravat va coincidir amb els nous plantejaments desenvolupats en la resta de les arts visuals: la preocupació pel virtuosisme tècnic i les noves formes de representació del món. Com a part del moviment renaixentista europeu del segle XV, el gravat va aconseguir una gran popularitat entre els artistes més importants del moment, que hi van veure, sobretot, la possibilitat de reproduir els seus dibuixos. De la mateixa manera, el desenvolupament de les tècniques d’impressió i la creixent importància del llibre imprès van tenir un impacte enorme sobre el que es podia llegir i veure a tot Europa al mateix temps.

Durant el segle XVI, l’art del burí va estar dominat per dos grans artistes: Albrecht Dürer, al nord, i Marcantonio Raimondi, a Itàlia. Dürer no només va perfeccionar aquesta tècnica i va ampliar-ne la temàtica, sinó que la va convertir en una forma d’art independent. Marcantonio Raimondi ha de ser considerat el primer “gravador de reproducció” i va ser conegut, sobretot, pel fet de col·laborar amb Rafael gravant làmines segons els seus dibuixos, pintures al fresc i olis, cosa que va contribuir a donar a conèixer l’estil de Rafael dins i fora d’Itàlia.

L’adquisició d’estampes

Com a conseller i acompanyant de Carles V, Hernando Colón es va moure lliurement pels centres de poder i discussió intel·lectual del seu temps, i destaquen els seus contactes amb l’humanista Erasme. Els viatges europeus en el seguici de l’emperador li van facilitar l’adquisició de la seva extraordinària col·lecció. En contraposició al seu pare, protagonista i organitzador de les més grans expedicions de la seva època, Hernando era una altra mena d’home del Renaixement, i va dedicar la seva vida als llibres i a les estampes, a reunir-los i acollir-los a la biblioteca que va fundar a Sevilla.

Les pràctiques col·leccionistes d’Hernando Colón semblen seguir el model dels humanistes italians. Durant els anys que va passar a Roma, a partir del 1512, l’humanisme estava en plena expansió i la indústria editorial publicava centenars de nous títols cada any sobre tot tipus de matèries. Colón va canalitzar la seva vocació humanista mitjançant l’adquisició d’un gran nombre de manuscrits i llibres d’autors clàssics. L’enorme desenvolupament que va assolir la indústria del gravat a Itàlia durant les primeres dècades del segle XVI no va tenir parangó. Sembla que no es feia distinció entre una pintura ben executada i un gravat igualment ben realitzat. El prestigi del qual gaudien els gravadors a Itàlia durant el període en què Colón hi va viure i el fet que es tractava d’una indústria en ple desenvolupament i que gaudia de prestigi públic sens dubte van actuar com a estímul perquè Colón es decidís a formar la seva pròpia col·lecció d’estampes.

A Hernando Colón li preocupava trobar un sistema amb el qual anar augmentant progressivament la seva biblioteca i, amb aquesta finalitat, va anar establint una xarxa de contactes amb llibrers de tot Europa, amb els quals tenia compte obert, que li anirien enviant llibres. En el seu testament fa referència a aquests llibrers, que acostumaven a fer-li arribar les comandes d’una manera regular. Es trobaven a Roma, Venècia, Nuremberg, Anvers, Lyon i París.

Quant a l’origen de les estampes de la col·lecció, el percentatge ens mostra un contrast molt marcat, ja que les de l’escola alemanya (que inclouen les suïsses) representen aproximadament el 70 % del total, mentre que les italianes i les holandeses se situen entre el 20 i el 10 %, respectivament. De totes elles, el 60 % eren de temàtica religiosa. També hi consten molts retrats, la majoria de membres de la reialesa o grans aristòcrates. Malgrat l’apogeu dels gravats de temàtica clàssica, resulta sorprenent que se’n descriguin tan pocs en l’inventari de la col·lecció.

L’inventari de la col·lecció d’Hernando Colón

Una altra de les peculiaritats de la col·lecció d’Hernando Colón és la sèrie d’inventaris elaborats amb una gran cura. Els criteris de classificació concebuts per Colón responien a les seves necessitats de catalogació. No obstant això, van sorgir a partir dels sistemes culturals i intel·lectuals que la societat del seu temps tenia a la seva disposició per ordenar i mesurar l’univers.

La clau per comprendre les estratègies implícites en el seu inventari es troba en la formació humanista d’Hernando Colón. La seva educació, que es va iniciar en la cort d’Isabel i Ferran, es va completar posteriorment a Roma i els Països Baixos. Els sistemes de classificació dissenyats per Colón per catalogar i accedir a les seves col·leccions són únics i s’anticipen a qualsevol altre intent d’organitzar sistemàticament una col·lecció amb un cert grau de rigor. El fil conductor que lliga tots els seus inventaris és el propòsit d’ordenar les col·leccions i fer-ne accessible el contingut. En el cas dels inventaris de llibres, és relativament fàcil identificar les obres, perquè es proporciona el títol i el nom de l’autor i n’existeixen altres exemplars a diferents biblioteques de tot el món. Tanmateix, en l’inventari d’estampes rarament s’anota el nom del gravador, i la seva classificació es basa completament en les dimensions de l’estampa, el tema grosso modo i el nombre de figures o elements de la imatge.

Tot i que aquest sistema de classificació pot semblar antiquat, el fet que no hi hagués ni una sola imatge repetida dóna fe de la seva utilitat. En l’inventari, les estampes es descriuen d’una manera utilitària. Primer es distingeixen d’acord amb el format, després segons el tema. La tercera categoria és el nombre d’elements i personatges que apareixen a la imatge, per exemple: “6 sants” o “3 gossos”. Després d’un nombre més gran de quinze, s’aplica “molts”. El quart criteri és si els personatges estan vestits o despullats. Un encapçalament complet extret de l’inventari podria ser el següent: “Plec de 8 sants vestits”. A continuació d’aquest encapçalament es descrivien les estampes que concordaven amb aquesta classe.

La col·lecció d’estampes d’Hernando Colón (1488-1539).
Col·leccionisme en l’era del descobriment

Inauguració: dijous, 10 de juny de 2004 a les 20.00 h

Lloc: Sala d’Exposicions de la Fundació ”la Caixa”
C/ Serrano, 60 (Madrid)

Telèfon d’informació: 902 22 30 40

Horari: de dilluns a dissabte, d’11.00 a 20.00 h; diumenges i festius, d’11.00 a 14.30 h; dimarts, tancat

Entrada gratuïta

www.fundacio.lacaixa.es