Tornar Tornar

Compartir-ho

Imprimir la notícia

Exposició: Giuseppe Penone. Retrospectiva

Barcelona, 30 Setembre 2004

Poden ser antropomorfes les patates? Pot el vapor convertir-se en un buf d’aire, els cercles concèntrics de l’aigua en empremtes digitals i l’arbre en una columna vegetal? Poètica, intimista i sensual; però també pertorbadora, paradoxal i monstruosa: així és l’obra de Giuseppe Penone (Garessio, Itàlia, 1947). Incisions, pressions i deformacions subverteixen i alteren la naturalesa en imposar un ordre humà al caos natural. El seu treball es basa en una observació meticulosa de la naturalesa, que ens proposa una reflexió sobre l’ésser humà i el cosmos i sobre la seva capacitat de creació que entronca amb el pensament de Leonardo da Vinci. Adscrit inicialment al moviment de l’arte povera, conegut com «el que viu al bosc» i creador d’una nova mitologia, Penone és, sens dubte, un dels artistes més originals i innovadors de la segona meitat del segle XX. No endebades la seva obra figura als principals museus del món: el Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, la Tate Modern de Londres, la Kunstalle de Basilea, l’Stedelijk Museum d’Amsterdam… Sota el títol Giuseppe Penone. Retrospectiva, CaixaForum proposa, per primera vegada a Espanya, una «mirada tàctil» a través de la seva vasta obra, en aquesta magna exposició concebuda i realitzada pel Centre Pompidou, Musée national d’art moderne de París, i produïda per la Fundació ”la Caixa”. La mostra reuneix la selecció més àmplia que mai no s’ha fet de la seva trajectòria artística, des dels primers treballs dels anys seixanta fins a les últimes creacions de 2004. S’obre amb els primers experiments que va fer sobre el terreny al bosc, a la recerca d’una simbiosi entre naturalesa i cos humà; i es tanca amb una sèrie d’obres fetes amb escorça de cedre i espines d’acàcia. Enmig d’aquests dos moments, el món personal de Penone es desplega davant l’espectador en una recerca apassionant de l’atzar, la memòria, el pas del temps i les representacions culturals.

L’exposició Giuseppe Penone. Retrospectiva, comissariada per Catherine Grenier, es podrà visitar a CaixaForum (Av. Marquès de Comillas, 6-8, Barcelona) de l’1 d’octubre de 2004 al 16 de gener de 2005.

Giuseppe Penone va néixer el 1947 a Garessio, una petita població del Piemont, on va passar la infantesa enmig de camps de conreu i boscos immensos. Fill de pagesos, els seus primers records són «piles de castanyes i estances farcides de bolets portats a sobre d’ases en sacs enormes». Després d’estudiar comptabilitat, es va matricular en una escola de belles arts. Les primeres escultures que va fer eren figuratives, però un dia es va proposar dibuixar totes les pedres d’un riu. «Tenia companys d’escola una mica més formats que feien escultures a l’estil de Giacometti. Però hi havia alguna cosa que no em quadrava: com es pot esculpir igual que Giacometti si no has patit la guerra, si has crescut en un context totalment diferent?», recorda ara Penone.

A la recerca d’una identitat personal, l’artista va decidir tornar al seu poble natal i, amb poc més de vint anys, va començar a treballar amb els materials que coneixia més bé: el tronc i l’escorça dels arbres; els boscos i les pedres; les basses i els rierols. Al llarg dels anys, sense perdre la seva aparent senzillesa, l’obra de Penone s’ha anat enriquint amb nous registres i matisos, amb nous materials i formats. Des de l’acció documentada en texts i fotografies fins a l’escultura, la litografia i el dibuix, el món de l’artista italià es desplega davant l’espectador amb una gran coherència.

L’exposició Giuseppe Penone. Retrospectiva reuneix a CaixaForum uns 80 treballs (alguns en forma de grans instal·lacions) d’un dels artistes més destacats de l’escena internacional actual. Des de les primeres intervencions als boscos natals (documentades per mitjà de fotografies i textos) fins als coneguts «desescorçaments» i «gestos vegetals», la mostra presenta els diversos «moments» d’una trajectòria artística tan original com innovadora.

Arbres, pedres, patates i ungles

Els seus treballs sobre el creixement dels arbres culminen en la instal·lació Repetir el bosc (Ripetere il bosco), que recrea un bosc dins CaixaForum. Aquesta sèrie d’obres es va iniciar a finals dels anys seixanta i es basa en la idea que l’arbre és una matèria fluida que es pot modelar. D’aquesta manera, Penone va intervenir sobre arbres joves, i va influir en la seva evolució. Com a He entrellaçat tres arbres (Ho intrecciato tre alberi), on tres arbres es fonen en un únic volum per mediació de l’artista; o L’arbre recordarà el contacte (L’albero ricorderà il contatto), en què l’artista va envoltar el tronc d’un arbre amb una malla metàl·lica que dibuixava el contorn del seu propi cos, marcant-lo i deformant-lo. Aquestes obres són el testimoni d’una intrusió en el curs de les coses, d’un hipotètic domini del temps. Tant trenant com marcant, l’artista imposa així un ordre humà al caos natural.

L’exposició també reuneix alguns dels seus emmotllaments, com Patates (Patate), una obra que es remunta a 1977. Penone va fer uns vuitanta petits motlles que reproduïen diferents parts del seu rostre. Va cavar la terra al voltant d’unes plantes de patates i va disposar els motlles de manera que els petits tubercles hi quedessin tancats a l’interior. Va instal·lar els motlles sota el terra a la primavera, i al setembre, quan els va desenterrar, va descobrir que algunes de les patates, al crèixer, havien pres formes antropomorfes con un nas, una boca, una orella…. «Fer un emmotllament és una cosa banal, però crear un objecte quan és impossible intervenir-hi físicament li confereix un sentit molt diferent», comenta Penone. Aquesta obra —Patates— demostra la importància de descriure el procés d’elaboració dels diferents treballs de l’artista, ja que d’aquesta manera l’espectador és capaç d’accedir a un nou nivell de comprensió.

Així mateix, es mostren alguns dels seus gestos més radicals, com Ser riu (Essere fiume), de 1981, en què l’artista, identificant-se amb un riu, reprodueix a la perfecció l’erosió de la naturalesa sobre la pedra; o també la sèrie Ungles (Unghie, 1987-1994), formada per un conjunt de treballs en vidre obtinguts per termoformació a l’International Research Centre for Glass and Visual (CIRVA), de Marsella, que culmina en una instal·lació formada per un tapís d’ungles emmotllades en guix. El seu treball en blocs de marbre està present a través de les Anatomies (Anatomie, 1993-2000), les vetes de les quals s’han cisellat fins a arribar a identificar-se amb les venes del cos humà.

Respirar l’ombra (Respirare l’ombra), de 2000, reprodueix un espai en forma de cripta natural recobert de fulles de llorer, on l’olor té un paper molt especial. Aquest treball és fruit de Faig d’Otterlo (Faggio di Otterlo), el primer arbre en què Penone es va basar en la fosa de fulles. «Era a finals d’estiu, i vaig posar les fulles al congelador per poder utilitzar-les a l’hivern; quan les vaig descongelar per fondre-les en bronze, van desprendre una fragància increïble, i això em va empènyer a començar un treball amb fulles de llorer.» L’exposició culmina amb els seus treballs més recents, fets amb escorça de cedre i espines d’acàcia.

Arte povera

Per mediació del crític d’art Germano Celant i fruit d’un fet fortuït, Giuseppe Penone es va convertir en membre del moviment de l’arte povera. El 1969, l’artista va mostrar unes fotografies que documentaven algunes de les seves primeres intervencions en boscos al galerista Sperone, que va decidir penjar-les al costat de la porta d’entrada de la seva galeria a Torí. Celant les va veure i va decidir incloure-les en un llibre que estava fent sobre l’arte povera. «Així em vaig convertir en un artista “povera”», recorda Penone, que aviat es va desmarcar dels postulats crítics i polítics de col·legues com Giovanni Anselmo, Mario Merz i Luciano Fabro.

El treball de Penone es basa en l’observació sistemàtica i enciclopèdica de la naturalesa com a punt de partida d’una reflexió sobre el cosmos, que entronca amb el pensament de Lucreci i Virgili, així com la pintura de Giotto i Leonardo da Vinci. La seva obra pretén crear una nova mitologia que defineixi una nova relació entre l’ésser humà i el seu entorn natural, més enllà de les aparences. «A l’exterior, l’obra, allunyada de tot context històric, entra en competició amb formes extraordinàries: les pedres d’un riu, o un arbre, són sovint més interessants que una escultura. Per això, quan treballo a l’exterior, intento posar l’obra en simbiosi amb l’entorn», conclou Penone, que més que un creador es reconeix com un revelador.

Giuseppe Penone. Retrospectiva
De l’1 d’octubre de 2004 al 16 de gener de 2005

Inauguració: dijous 30 de setembre de 2004

CaixaForum
Av. Marquès de Comillas, 6-8
08038 Barcelona

Horari:
De dimarts a diumenge i festius, de 10.00 a 20.00 h
Dilluns tancat, excepte festius

Servei d’informació
www.fundacio.lacaixa.es
Tel.: 902 22 30 40
[email protected]

Entrada gratuïta

www.fundacio.lacaixa.es

Notícies relacionades