La Caixa

La Col·lecció d’Estudis Socials de la Fundació ”la Caixa” respon a una voluntat d’anàlisi i divulgació de qüestions de gran interès i transcendència social. En aquest cas, el tema de l’exclusió social i les noves realitats de desigualtat que apareixen en el context de la societat actual constitueix un dels reptes més importants que hem d’afrontar. La capacitat de resposta a aquesta situació determinarà en bona mesura la possibilitat de continuar vivint en societats sostenibles i cohesionades. L’objectiu d’aquest estudi és fer una anàlisi de la pobresa ampliant-ne la concepció clàssica amb nous factors que descriuen d’una manera més exacta les problemàtiques socials contemporànies. La precarietat laboral, la solitud, les dificultats per accedir a un habitatge o la baixa qualificació educativa són només algunes de les condicions que han contribuït darrerament a debilitar el benestar social. Amb la voluntat d’oferir una descripció rigorosa de l’exclusió social a Espanya, situant aquesta realitat dins del context europeu, l’estudi analitza els factors generadors d’exclusió, identifica els col·lectius que la pateixen amb més intensitat i avalua les respostes polítiques que s’han impulsat per pal·liar-ne les conseqüències.

El treball ha estat dirigit pel professor Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, i dut a terme amb la col·laboració de Clara Riba, Laura Giménez, Anna Obradors, Maria Giménez, Dídac Queralt, Patricio Bottos i Ana Rapoport, de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques.

L’objectiu d’aquest llibre és ajudar a entendre el canvi que s’està produint a Europa en relació amb els temes de desigualtat. Cada vegada es parla més d’exclusió social i es busca complementar la concepció clàssica de pobresa (desigualtat basada en recursos econòmics insuficients) amb altres elements que descriguin millor noves problemàtiques socials connectades mútuament i que generen marginació i dificultat d’integració (pobresa, solitud, atur de llarga durada, segregació ètnica, males condicions d’habitatge, deficients condicions sanitàries…).

Pobresa o exclusió social?
La resposta que proposen els autors de l’estudi inclou totes dues possibilitats: pobresa i exclusió social. No sempre la falta de recursos econòmics genera automàticament exclusió. Podem trobar persones i col·lectius amb molt pocs recursos econòmics que viuen en comunitats on hi ha bons nivells de solidaritat, dins de l’escassesa. En canvi, hi ha persones que, tot i disposar d’uns mínims econòmics, pateixen solitud, marginació o falta de connexions. Amb el concepte d’exclusió es vol fer referència a diferents aspectes de la desigualtat, alguns dels quals són característics de la manca de recursos econòmics, però també d’altres que poden ser tant o més importants en les situacions detectades.

Què és l’exclusió social?
Amb aquest concepte, l’estudi descriu una situació concreta, resultat d’un procés de pèrdua de vincles personals i socials, que fa que a una persona o a un col·lectiu li sigui molt difícil accedir als recursos, les oportunitats i les possibilitats de què disposa el conjunt de la societat.

Hi ha persones o col·lectius més vulnerables que altres?
L’estudi conclou que situacions com la baixa qualificació educativa, l’edat avançada, l’edat fèrtil en les dones, la discapacitat, o qualsevol combinació d’aquests factors fa molt difícil l’accés al mercat laboral. Si, a més a més, hi afegim elements com les males condicions de salut i de cura personal, la degradació dels habitatges o la pèrdua de connexions personals i veïnals, el resultat és un panorama d’elements i factors que acostumen a conduir a situacions d’exclusió. Evidentment, condicionants com ara l’edat (gent gran o gent jove que busca feina), l’origen ètnic o el fet de ser dona intensifiquen els riscos d’exclusió i fan més vulnerables aquestes persones.

Què ha fet la Unió Europea per resoldre la problemàtica de l’exclusió social?
La Unió Europea, a la cimera de Lisboa de l’any 2000, va establir que l’exclusió social no podia considerar-se simplement com a inevitable o com un efecte indesitjable del desenvolupament econòmic. Aleshores va decidir impulsar un seguit de Plans Nacionals d’Inclusió Social, amb l’objectiu de mantenir el model de creixement europeu basat en el desenvolupament econòmic, l’equitat i la inclusió social.

Els Plans Nacionals d’Inclusió Social fets a tota Europa són molt diferents, com ho són també les trajectòries i les polítiques que cada país ha anat construint en els darrers anys. El “mètode de coordinació oberta” de la Unió Europea parteix dŽaquesta diversitat i apunta a processos llargs i consensuats de convergència. En general, i com a demostració de la novetat d’aquesta aproximació, darrerament s’han centrat amb especial interès en els temes d’inserció laboral.

Què s’ha fet a Espanya?
L’estudi també dedica un apartat important a analitzar el que s’ha fet a Espanya en aquest terreny. A Espanya, els dos plans impulsats fins ara segueixen la mateixa pauta que s’apunta en relació al conjunt dels països europeus. Els autors destaquen com a principal debilitat la falta de tradició d’una visió transversal i integrada en temes d’exclusió social. Al nostre país, continua sent majoritària una aproximació sectorial i diferenciada dels diversos aspectes que conflueixen en les situacions d’exclusió. Malgrat això, l’esforç financer ha estat considerable, i s’han observat exemples de bones pràctiques, en incentivar la col·laboració entre nivells de govern, poders públics i tercer sector.

Quin és l’abast de l’exclusió social a Espanya?
Mitjançant l’anàlisi del Panell de Llars de la Unió Europea de l’any 2000 –que en el cas d’Espanya inclou 36.000 persones que pertanyen a més de 15.000 famílies–, els autors han descrit algunes de les característiques generals de la realitat que representa la vulnerabilitat social a l’Estat espanyol.

El text conclou que les persones més vulnerables són les dones, la gent gran en general i, en especial, les llars de persones de més de 65 anys sense fills. Aquests tres col·lectius destaquen per la freqüència amb què apareixen com a principals afectats. Els col·lectius menys vulnerables, en canvi, serien els de les persones d’edats compreses entre els 16 i els 44 anys, i les llars amb adults i un o més nens. En el cas concret de les dones joves i sense treball ni protecció, l’estudi detecta una situació molt més extrema que en els homes de característiques similars. Tot i que la majoria se’n va sortint amb treballs domèstics i informals, la seva situació a mesura que es fan grans és de risc a causa de la sobrecàrrega familiar i la precarietat laboral. Aquesta és molt sovint la situació a les llars monomarentals. En el cas dels homes, la situació es complica sobretot per l’edat i la pèrdua de vincles i relacions, cosa que fa que es converteixin en persones més dependents.

Si fem referència a factors més generals, la falta de treball continua constituint l’element central dels riscos d’exclusió social. Aquest factor intervé en més de la meitat de les situacions detectades. Els altres dos grans factors són la vellesa i la pobresa.

Les dades obtingudes pels autors de l’estudi proporcionen, en definitiva, una fotografia borrosa però significativa de l’exclusió social a Espanya: dones que treballen però en feines que la societat no reconeix prou, joves amb trajectòries molt fràgils d’inserció laboral i social, persones grans amb problemes de solitud i de pobresa, i immigrants no comunitaris sense drets i en situació de precarietat laboral.

Què hi podem fer?
Les polítiques de benestar que s’han implantat durant els darrers cinquanta anys a Europa i que a Espanya han rebut un impuls molt significatiu els darrers vint-i-cinc, no acaben de respondre prou bé als problemes que s’amaguen sota el concepte d’exclusió. Són polítiques fetes amb criteris generals, homogenis, que responen a problemes específics i que tenen al seu darrere estructures administratives i professionals especialitzades.

Les situacions d’exclusió requereixen respostes individualitzades però integrals. I les polítiques que es practiquen són generals i segmentades. Es tracta de polítiques molt basades en respostes públiques i fetes de dalt a baix, quan les situacions descrites requereixen respostes que combinin esforç i responsabilitat pública amb implicació social i comunitària. És a dir, uns projectes impulsats des de la proximitat dels problemes.

L’estudi registra l’inici de canvis que van en aquesta línia tant a Europa com a Espanya. Les comunitats autònomes i alguns municipis han començat a redactar i implementar els seus plans d’inclusió.

La conclusió final de l’estudi social que es presenta és que hem de ser conscients que en aquests temes ens juguem la possibilitat de continuar vivint en societats cohesionades que afronten de manera col·lectiva i solidària els seus reptes. El tema de l’exclusió i les noves realitats de desigualtat constitueixen amb tota seguretat un dels reptes principals de la nostra societat.

La Col·lecció dŽ Estudis Socials i la Fundació ”la Caixa”
Aquesta línia de treball es va iniciar lŽ any 1999, amb lŽ objectiu de divulgar i debatre temes de gran rellevància de la societat actual. Fins ara, sŽhan publicat 16 números centrats en les següents temàtiques: Pobresa, immigració, drogodependència, família, dona, educació, Europa i els joves, política dŽ habitatge, violència domèstica, contaminació acústica, famílies cangur, inserció laboral de discapacitats i gent gran. Tots els estudis promouen una línia dŽ investigació sociològica que avalua algunes de les principals problemàtiques de la nostra societat.

La Col·lecció dŽ Estudis Socials representa un material dŽ ajuda per orientar els programes de la Fundació ”la Caixa” cap a les preocupacions de la societat. Des dels seus inicis, lŽ Obra Social que impulsa ”la Caixa”, ha volgut donar resposta a les necessitats de la societat i atendre les situacions de risc o de dèficit social que es donen en cada moment. Per acomplir aquest objectiu, sŽ ha treballat en quatre camps principals: lŽ àmbit social, el científic i medi ambiental, el cultural i lŽ educatiu. Tradicionalment, la Fundació ha concedit un especial interès a les iniciatives de caràcter social. El programa de malalties neurodegeneratives, que arriba a 116.000 beneficiaris, el programa de gent gran, que impulsa el paper actiu dŽ aquest col·lectiu a la societat moderna o lŽ investigació biomèdica, que ha rebut un pressupost dŽ1’8 milions dŽeuros en la convocatòria dŽ enguany, són algunes de les iniciatives més destacables. LŽatenció socioeducativa, la cooperació internacional o lŽintegració dŽimmigrants, marginats i discapacitats, centren altres projectes importants de la Fundació.

Edició electrònica disponible a Internet: Colecció d’Estudis Socials

Més informació: www.fundacio.lacaixa.es