La Caixa

En una sala, la màquina de vapor que va inventar l’escocès James Watt. A prop, obres de Van Gogh, Renoir, Monet, Sisley, Seurat, Gauguin, Picasso, Matisse… No és fruit de l’atzar. Cap al 1850, Glasgow es va convertir en centre industrial i comercial. Aviat va sorgir una nova classe d’empresaris que va fer fortuna en els sectors del ferro i l’acer, el químic, el navilier i el tèxtil; i que va invertir grans sumes en art. Orgullosos de ser de Glasgow, aquests prohoms van llegar les seves col·leccions a la ciutat. Noms com els de James Watt, Alexander Reid i Sir John Richmond, entre altres, han escrit la història de la Kelvingrove Art Gallery, cèlebre avui per les seves col·leccions d’art. Amb el títol De Millet a Matisse. Pintura francesa dels segles XIX i XX de la Kelvingrove Art Gallery, Glasgow, la Fundació ”la Caixa” aplega a Palma seixanta-quatre pintures que permeten resseguir les extraordinàries transformacions de l’art al llarg de cent anys, des del 1830 fins que van començar les grans conteses mundials. No tan sols aplega l’obra de quatre grans artífexs de la modernitat: Van Gogh, Gauguin, Picasso i Matisse. Els precursors Jean-François Millet i Camille Corot; els impressionistes Camille Pissarro, Claude Monet, Pierre-Auguste Renoir i Alfred Sisley; els postimpressionistes Georges Seurat, Édouard Vuillard i Pierre Bonnard; i els fauvistes André Derain i Raoul Dufy també són presents en aquesta mostra excepcional tan sols per la llarga llista de grans mestres que aplega. Organitzada per l’American Federation of Arts (AFA) i Glasgow Museums, aquesta exposició posa fi a Palma a una itinerància que l’ha portat per múltiples ciutats d’Amèrica, des d’Albuquerque fins al Quebec. La mostra ha estat possible a causa del tancament temporal per reformes d’algunes sales de la Kelvingrove Art Gallery.

De Millet a Matisse. Pintura francesa dels segles XIX i XX de la Kelvingrove Art Gallery, Glasgow, Glasgow, comissariada per Vivien Hamilton, conservadora d’art de Glasgow Museums, es podrà veure a la Fundació ”la Caixa” a les illes Balears (plaça de Weyler, 3; Palma), del 2 de febrer al 24 d’abril de 2005.

Cada temporada, la Fundació ”la Caixa” presenta a Palma una exposició relacionada amb els moviments artístics del final del segle XIX i, en concret, amb el modernisme. L’objectiu és posar en contacte el patrimoni de la Fundació a Palma (l’edifici del Gran Hotel de Lluís Domènech i Montaner i la col·lecció Hermen Anglada Camarasa) amb els grans noms de la cultura dels segles XIX I XX, des de la perspectiva de la pintura, l’arquitectura i les arts decoratives, que es fonen en el modernisme a la recerca de l’art total. Precisament, Glasgow va ser una de les ciutats més importants del Regne Unit que va seguir les pautes del modernisme, fins al punt que en va donar lloc a una versió original i distintiva coneguda com a escola de Glasgow, l’artífex de la qual va ser l’artista Charles Rennie Mackintosh. Això l’allunyava de Birmingham i Manchester i, en canvi, la feia més propera a Barcelona, Brussel·les, Viena i Budapest.

L’exposició que ara es presenta a Palma ens descobreix un altre vessant de Glasgow, amb prou feines conegut al nostre país: el tarannà d’un seguit de col·leccionistes visionaris que, entre els anys 1830 i 1940, es van inclinar per l’art francès contemporani, amb la qual cosa van aconseguir per a la ciutat una de les millors col·leccions del seu gènere. Entre el 1800 i el 1900, la població de Glasgow es va multiplicar de manera que de 77.000 habitants va passar a superar el milió de persones. Encoratjada pels avenços de la revolució industrial, la ciutat va esdevenir un dels centres industrials i comercials més dinàmics del país. Algunes de les il·lustres famílies que van amassar grans fortunes gràcies a les inversions en el sector tèxtil i navilier, entre altres, van començar a mostrar interès pel col·leccionisme artístic.

Fundada l’any 1901 i construïda a partir de donacions i llegats, la Kelvingrove Art Gallery acull avui la col·lecció municipal més important de la Gran Bretanya. L’exposició De Millet a Matisse. Pintura francesa dels segles XIX i XX de la Kelvingrove Art Gallery, Glasgow ens revela la relació entre l’avantguarda francesa i els marxants i els col·leccionistes de Glasgow a partir d’un conjunt extraordinari de seixanta-quatre obres que documenten amb precisió els desenvolupaments artístics més importants ocorreguts entre els anys 1830 i 1940, a partir d’alguns dels artistes més anomenats del període.

Una de les obres més destacades de l’exposició és l’enigmàtic i expressiu Retrat d’Alexander Reid (1887), que fins al 1928 es va catalogar erròniament com a autoretrat. Reid (1854-1928), que amb el temps es va convertir en el marxant més prominent de pintura expressionista a Glasgow, va compartir habitatge a Montmartre amb Theo i Vincent van Gogh, i hi va posar dues vegades per al pintor. La semblança entre Reid i l’artista era tan marcada que va provocar equívocs. Així mateix, la mostra presenta l’oli De camí a la feina (c. 1850-1851), de Jean-François Millet; vistes idealitzades de la pobresa de Jules Breton; natures mortes de Gustave Courbet i François Bonvin; elegants estudis florals de Henri Fantin-Latour, i l’obra La pobra Fauvette (1881), de Jules Bastien-Lepage.

L’exposició també aplega obres de l’escola de Barbizon, des del mestre Camille Corot fins a Théodore Rousseau, els paisatges del qual es consideren precursors de les investigacions dels impressionistes a la campanya francesa, com suggereix A la riba del Marne (1864), de Camille Pissarro. També es poden veure obres de Claude Monet, Alfred Sisley, Auguste Renoir i Paul Signac. Quadres relacionats amb el puntillisme complementen la selecció d’obres impressionistes, com Nen assegut en una prada (c. 1882-83), de Georges Seurat. Així mateix, es poden contemplar obres de Paul Gauguin, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard, André Derain, Pablo Picasso, Georges Braque, Louis Marcoussis, Albert Marquet, Mary Cassatt, Georges Rouault i Henri Matisse.

SET ÀMBITS TEMÀTICS

L’exposició es divideix en set àmbits temàtics: Canvis estilístics en la pintura francesa de paisatges del segle XIX; Reflexos: la llum en l’aigua; Punts de vista; Figures a l’exterior; Retrats; Natures mortes i Interiors.

Canvis estilístics en la pintura francesa de paisatges del segle XIX

Entre els anys 1850 i 1920 el gènere paisatgístic a França va experimentar un gir radical: nombrosos artistes van abandonar la pràctica habitual de treball a l’estudi a favor d’una pintura a l’aire lliure, directament sobre el llenç i a partir de l’experiència immediata, i van centrar l’interès en el retrat d’escenes contemporànies davant el paisatge històric tradicional. Aquesta evolució s’estén des dels primers paisatges naturals, elaborats pacientment a l’estudi per mitjà d’esbossos presos del natural, com feia Corot, fins als treballs directes de Monet, petits i d’execució ràpida, que intenten plasmar el canvi continu d’allò que és real. El postimpressionisme, en canvi, va buscar alguna cosa més permanent, es va amagar sota la superfície de la realitat, com en el cas de Cézanne o Seurat; altres vegades es va decantar, amb Gauguin i Bernard, cap a l’articulació d’un nou llenguatge menys mimètic i més evocador.

Reflexos: la llum en l’aigua

Un dels exercicis preferits pels paisatgistes, com ara la representació dels efectes lluminosos de la llum sobre l’aigua, mostra l’evolució estilística des de fórmules realistes fins a tractaments més subjectius i imaginatius que pretenen evocar el sentiment generat per aquesta experiència. Boudin i Daubigny van intentar capturar, per mitjà de pinzellades ràpides, la imatge en canvi continu. Els impressionistes van entendre que havien de representar els colors no per allò que sabien de l’objecte sinó per la manera com el percebien, d’acord amb les condicions lumíniques i ambientals de l’instant; els volàtils reflexos de l’aigua representaven tot un repte al seu talent. Signac, des del seu interès per la teoria del color, va abordar el tema com a camp propici per desenvolupar la tècnica puntillista; per la seva banda, els artistes fauves, com Derain, van fer de la superfície de l’aigua un àmbit per a l’expressió emotiva.

Punts de vista

En el moment d’enfrontar-se al llenç en blanc, qualsevol artista ha de prendre nombroses decisions, des de les immediates de tema i tècnica fins a la utilització de recursos compositius o la posició davant l’objecte. De la mateixa manera, artistes com Boudin van optar per pintar els paisatges directament del natural, a l’aire lliure, mentre que altres, com Maurice Utrillo, van preferir el confort de l’estudi. En termes de procés, trobem des del treball ràpid, fet en una sola sessió, d’Alfred Sisley fins al metòdic i prolongat de Henri Le Sidaner; diferents actituds davant una mateixa recerca de la poesia en lo quotidianitat.

Figures a l’exterior

Entre els anys 1850 i 1860 el retrat del món agrícola i els seus habitants va tenir un gran predicament en la pintura francesa i va funcionar com a proclama a favor d’un realisme més gran, que incloïa des de les poderoses imatges de camperols de Millet fins a les vistes idealitzades de la pobresa rural de Jules Breton. L’impressionisme va incorporar l’interès per retratar la burgesia abocada a les seves activitats d’oci, i ens va oferir un fidel reflex dels canvis socials i econòmics de la societat francesa. Al final del segle XIX, molts artistes es van centrar en el potencial expressiu del color i la forma simplificada a fi de transmetre, d’una manera plena, un estat d’ànim o una emoció.

Retrats

Aquesta selecció de retrats ofereix un ampli ventall de tècniques i estils. Renoir va abordar el retrat des de les convencions clàssiques del gènere, com la indagació psicològica i l’ostentació de la posició social del model. Van Gogh, des de criteris més subjectius, va valorar l’expressió de les emocions per damunt de la semblança fotogràfica amb la persona retratada. Altres artistes van utilitzar la figura humana com a pretext per explorar els efectes lumínics o la decoració abstracta, com en el cas de Matisse; o en el de Rouault, per evocar una certa sensació d’espiritualitat.

Natures mortes

A la França del segle XIX el gènere de la natura morta tenia poca reputació artística davant els gèneres narratius (mitològic, religiós, històric i literari), el retrat i el paisatge. El fet que ressorgís es vincula al desig d’experimentació pictòrica, que va fer més pràctic treballar amb temes i formats senzills que permetessin concentrar-se en l’estudi dels llenguatges i les tècniques. Al mateix temps, aquestes obres eren fàcils de col·locar a les llars burgeses. Cap al 1860, les natures mortes de Cézanne, Courbet i Fantin-Latour van obtenir el favor del públic i d’aquesta manera es va recuperar el respecte pel gènere. Les obres seleccionades recullen, entre altres, el realisme bast de Courbet, les formes decoratives de Matisse i la realitat complexa i fragmentada de Braque i Marcoussis.

Interiors

Davant el superficial naturalisme dels impressionistes, el grup dels nabí va defensar un art atent a les qualitats emotives del tema, capaç de commoure tant l’artista com el públic per mitjà del cromatisme intens, les formes decoratives i la utilització de patrons. Vuillard, membre destacat del grup, va crear sota aquestes premisses autèntics puzles visuals, capaços de provocar les sensacions més variades: harmonia, tensió, indolència. Molts dels interiors domèstics decoratius de Vuillard estan poblats per personatges del seu cercle íntim: artistes, escriptors, familiars, etc. Hi destaquen les dones que van tenir un paper cabdal en la seva vida: la seva mare i les seves muses, Misia Natanson i Lucy Hessel.

De Millet a Matisse. Pintura francesa dels segles XIX i XX de la Kelvingrove Art Gallery, Glasgow
Del 2 de febrer al 24 d’abril de 2005

Exposició organitzada per l’American Federation of Arts i Glasgow Museums

Inauguració: dimarts 1 de febrer, a les 19.30 h

Lloc: Fundació ”la Caixa” a les illes Balears
Plaça de Weyler, 3
07001 Palma

Horari:
De dimarts a dissabte, de 10 a 21 h
Diumenges i festius, de 10 a 14 h
Dilluns, tancat

Activitats al voltant de l’exposició

– Dijous 31 de març (a les 19.30 h)
Conferència de Tomás Llorens, conservador en cap del Museu Thyssen
Bornemisza

– Dijous 14 d’abril (a les 19.30 h)
Conferència de Fernando Checa, catedràtic d’història de l’art
de la Universitat Complutense de Madrid

Entrada gratuïta

Més informació: Fundació ”la Caixa”: De Millet a Matisse