Tornar Tornar

Compartir-ho

Imprimir la notícia

Exposició: Bill Viola: Les Passions

Madrid, 4 Febrer 2005

La tristor, l’ira, el dolor, l’alegria. Al llarg del temps, molts artistes s’han enfrontat a la difícil tasca de saber reflectir a través de l’art la complexitat de les emocions humanes. Bill Viola (Nova York, 1951), un dels pioners més destacats del videoart, aborda a la sèrie Les Passions aquest repte que s’ha mantingut en tota la història de l’art, i ho fa d’una manera inèdita. Les peces que conformen l’exposició, íntimes i silencioses, retraten fidelment els estats emocionals, els canvis en els sentiments i els pensaments dels actors que protagonitzen els seus vídeos. Per dur a terme aquesta exposició, Viola s’ha dedicat especialment a l’estudi dels pintors medievals i renaixentistes, concretament en la seva capacitat de reflectir les emocions en la pintura religiosa. Per això, una part important de les tretze instal·lacions que formen Les Passions, mostrades sobre pantalles digitals planes penjades a la paret com si fossin quadres, s’inspira en pintures dels segles XV i XVI, com ara Observance (Compliment) (2002), que es basa en Els quatre apòstols d’Albrecht Dürer (c. 1526), o Emergence (Aparició) (2002), que parteix de la Pietat de Masolino (1424). D’aquesta manera, Viola confereix una dimensió mística, espiritual a les seves escenes quotidianes.

L’exposició sobre la sèrie Les Passions de Bill Viola, organitzada pel J. Paul Getty Museum de Los Angeles i comissariada per John Walsh, director emèrit del J. Paul Getty Museum, es podrà visitar del 4 de febrer al 15 de maig de 2005 a la Sala d’Exposicions de la Fundació ”la Caixa” a Madrid (C/ Serrano, 60).

Bill Viola és un dels creadors més destacats de videoinstal·lacions de l’art actual. Després de tractar alguns dels temes que han caracteritzat la seva trajectòria (la percepció, la memòria i la consciència), a Les Passions centra la seva atenció en la representació de les emocions. Es dedica especialment a traslladar amb exactitud l’energia i la complexitat de les emocions que transmeten les cares i els cossos dels personatges representats.

Viola va participar en el curs escolar del 1997-1998 del Getty Research Institute; el tema escollit va ser Representant les passions. Els assistents van estudiar com s’han representat i classificat les emocions més intenses en el passat, un dels temes més recurrents en la història de l’art i del teatre. Viola no només es va endinsar en la literatura, sinó que també va visitar sovint les galeries del Getty Museum per estudiar les pintures de la col·lecció. Més endavant, va començar a crear obres noves inspirat en pintures medievals i renaixentistes de caire devocional. Aquesta nova sèrie, titulada Les Passions (2000-2002), és la que es presenta a la Sala d’Exposicions de la Fundació “la Caixa a Madrid.

A Les Passions, l’artista nord-americà tradueix en imatges de molt alta resolució els temes d’alguns dels grans mestres de la pintura medieval i renaixentista, amb un domini absolut de la tecnologia digital. Com en bona part dels seus treballs, les obres que formen aquesta mostra necessiten una ambientació concreta i estudiada. Els seus treballs pretenen embolcallar l’espectador, no només a través de la imatge sinó també mitjançant el so, tot creant un ambient en el qual pugui interactuar amb l’obra. Gran part de les seves “passions” es presenten en pantalles planes digitals amb la intenció d’evocar les taules devocionals de la baixa edat mitjana. En aquest sentit, el vídeo permet que Viola mostri amb més intensitat i a partir de l’alentiment de les imatges les expressions canviants, la inquietud perllongada de les cares i els cossos. Viola estableix un llenguatge bàsic per formular el dolor, l’angoixa, la incertesa, el record o la sorpresa; una gramàtica de les emocions que interpel·la i atrau l’espectador. Els actors apareixen vestits de carrer, com si es volgués suggerir que les passions extremes de la Bíblia es poden donar entre nosaltres.

La Fundació ”la Caixa” presenta en aquesta exposició dotze obres clau de la sèrie Les Passions, inclòs l’encàrrec del Getty Museum, Emergence (Aparició) (2002). Aquesta peça es basa en un fresc de la Pietat de l’artista italià del segle XV Masolino, que representa a Crist de mig cos dins el sarcòfag, sostingut per la seva mare i sant Joan a cada costat. A Emergence es pot contemplar dues dones assegudes al costat d’un pou del qual surt lentament un jove pàl·lid. El treuen de l’aigua amb un gran esforç i l’estiren al terra. L’obra, presentada en vídeo d’alta definició i a càmera lenta, conté una claror enlluernadora que reforça els aspectes commovedors d’aquest acte. Una altra de les obres de Les Passions és Silent Mountain (Muntanya silenciosa) (2001), un estudi de l’aparició i de les conseqüències d’un rampell emocional i explosiu, que també és un registre visual vibrant de la capacitat humana per suportar el dolor i recuperar-se. A Six Heads (Sis caps) (2000) s’examinen sis estats emocionals diferents (la joia, la pena, l’enuig, el temor, l’esglai i la son), que un actor s’encarrega d’expressar en una única pantalla.

A l’exposició també es pot contemplar The Quintet of the Astonished (El quintet dels atònits) (2000), un encàrrec de la National Gallery de Londres inspirat en el quadre de Hyeronimus Bosch Crist burlat. Un cop més, la projecció a càmera lenta extrema aconsegueix que s’apreciïn els detalls més petits i els matisos més subtils de l’expressió dels cinc personatges que protagonitzen l’obra, tot creant un espai subjectiu, psicològic, en el qual el temps queda suspès tant per als actors com per als espectadors.

En l’àmbit formal, de vegades Viola adopta la fórmula del díptic. Uneix amb frontisses dues pantalles de plasma i les presenta con si fossin un llibre, com ara a la Dolorosa (2000) i a The Locked Garden (El jardí tancat) (2000). La primera obra és una evocació de la condició humana universal del patiment a partir de dues imatges, la d’un home i una dona, presentades en pantalles digitals planes. L’observador veu aquestes dues persones, unides però separades, mentre pateixen les agonies de la tristor extrema i les llàgrimes els rellisquen per les galtes. Viola també col·loca les pantalles en vertical, muntades les unes sobre les altres creant un efecte de reciprocitat angoixant. Un bon exemple és Surrender (Rendició) (2001).

L’exposició es completa amb les obres Anima (Ànima) (2000), un estudi de quatre emocions primàries: alegria, tristor, ira i por; Man of Sorrows (L’home dels dolors) (2001), un retrat de la trobada d’un individu amb la pena i la pèrdua; Four Hands (Quatre mans) (2001), Catherine’s room (L’habitació de Catherine) (2001) i Observance (Compliment) (2002). Per iniciativa del mateix artista, la mostra també inclou l’obra The Crossing (L’encreuament) (1996), una instal·lació d’àudio i vídeo de grans dimensions que mostra la desaparició de la figura humana per l’acció de dues forces oposades: l’aigua i el foc.

La mostra, comissariada pel director emèrit del J. Paul Getty Museum, John Walsh, es va poder visitar per primera vegada en aquesta institució i posteriorment a la National Gallery de Londres.

Bill Viola: Les Passions
Del 4 de febrer al 15 de maig de 2005

Inauguració: divendres, 4 de febrer de 2005 a les 20.00 h

Lloc: Sala d’Exposicions de la Fundació ”la Caixa”
C/ Serrano, 60
Madrid

Horari: de dilluns a dissabte, d’11.00 a 20.00 h; diumenges i festius, d’11.00 a 14.30 h; dimarts, tancat

Entrada gratuïta

Més informació: www.fundacio.lacaixa.es

Notícies relacionades