La Caixa

Dijous 10 i divendres 11 de febrer, CosmoCaixa Barcelona acollirà les jornades Els dinosaures al segle XXI. Aquesta trobada pretén apropar al món dels dinosaures a través de tres punts molt controvertits: la biologia reproductiva i del desenvolupament, la coevolució de dinosaures i plantes, i la problemàtica de la transició dinosaures-aus. A les jornades participaran experts nacionals i internacionals en aquesta matèria.

Des que Richard Owen va encunyar el concepte “dinosaure” han passat 160 anys. Al llarg de més d’un segle, el paradigma biològic d’interpretació dels dinosaures va quedar esbiaixat per una interpretació funcional i filogenètica inadequada. Al començament dels anys setanta va aparèixer un nou paradigma, conegut com la Dinosaur Renaissance. Des d’aleshores, i durant trenta anys, les noves aportacions en el coneixement paleobiològic dels dinosaures han estat incessants.

A les jornades Els dinosaures al segle XXI, organitzades per CosmoCaixa Barcelona, i sota la direcció científica de José Luis Sanz, de la Universitat Autònoma de Madrid, participaran, entre d’altres especialistes internacionals, Armand de Ricqlès, David B. Weishampel, Luis M. Chiappe i Zhonghe Zhou.

Armand de Ricqlès: Des que Richard Owen va idear el concepte dinosaure l’any 1841, i fins a la fi de la dècada dels 60, el creixement dels dinosaures radicava en la visió tradicional dels dinosaures dins del grup dels rèptils; per la qual cosa es van extrapolar models de creixement presos de tortugues, serps i cocodrils, aplicats a la mida corporal dels dinosaures. Aquestes estimacions van ser qüestionades quan van aparèixer els primers estudis histològics. Aquests van demostrar la diversitat i complexitat dels ossos de dinosaures. De Ricqlès és un dels màxims experts en el creixement dels dinosaures. Gràcies a la histologia es va concloure que els ritmes de creixement dinosaurià eren més semblants als que viuen els grans mamífers i les aus més grans de l’actualitat. Nascut a Bèlgica i doctorat a París, l’històleg i citòleg Armand de Ricqlès és professor de la Universitat de Paris VII, membre de la Societat Zoològica de França i de la Societat de Paleontòlegs de Vertebrats; i membre fundador de la Societat Herpetològica de França i de l’Associació Paleontològica Francesa.

David B. Weishampel: L’any 1989, Weishampel va publicar un estudi sobre la diversitat taxonòmica i tròfica dels herbívors mesozoics, comparant-los amb la diversitat, reemplaçament, aparició i desaparició de les plantes terrestres de l’època. Amb aquest estudi, el geòleg nord-americà va concloure que hi havia dos moments d’importància coevolutiva: a l’entorn de la frontera triasicojuràssica i durant el Cretaci Mitjà. En el primer cas, les flors terrestres van experimentar una considerable reestructuració i es van donar importants canvis entre els herbívors. Al Cretaci Mitjà, les plantes amb flors van substituir a grups més primitius, i algunes formes de sauròpodes van tenir la seva major diversificació. David B. Weishampel és catedràtic associat d’Anatomia a l’Escola de Medicina de The Johns Hopkins University.

Luis M. Chiappe: L’any 1997, aquest paleontòleg argentí va descobrir, juntament amb Rodolfo Coria (que també participa en aquestes jornades), un nou camp de nidificació de dinosaures sauròpodes amb una gran quantitat d’ous. Aquest descobriment paleontològic, fet al nord de la província argentina de Neuquén, va situar a Argentina entre els tres països del món que més aporten al coneixement de la seqüència evolutiva de la vida dels vertebrats a l’època dels dinosaures. Va ser la primera vegada que, a tota l’Amèrica del Sud, es van trobar ous amb embrions llestos per néixer, fet que no es va complir per una espècie de cataclisme que va sepultar l’àrea on estaven els nius i va asfixiar els embrions. Fins al moment, no s’havia localitzat una quantitat tan significativa d’ous amb embrions desenvolupats, els quals han servit per conèixer detalls desconeguts sobre els seus esquelets i sobre l’entramat d’escames multiformes que els conformen. Luis M. Chiappe és director de Paleontologia de Vertebrats al Natural History Museum of Los Angeles County (EUA).

Zhonghe Zhou: Des de 1996, cada any s’han descobert dinosaures emplomats del Cretàcic Inferior xinès, la qual cosa ha proporcionat algunes de les proves més convincents de l’origen dinosaurià de les aus. Fins el moment, s’han descobert nou espècies d’aquests dinosaures emplomats i s’ha pogut demostrar que les plomes no s’havien originat en un entorn aerodinàmic, almenys durant les primeres fases. Els descobriments fets a la Xina han demostrat que, al Cretàcic Inferior, les aus s’havien diversificat de forma significativa quant a la seva morfologia, grandària, capacitat de vol, hàbits i alimentació. Els descobriments recents de dinosaures emplomats i aus a la Xina han estat acompanyats per altres vertebrats importants com ara pterosaures i mamífers. Entre ells, també hi ha la trobada recent d’un ou de pterosaure, el qual representa la primera evidència fòssil que els pterosaures posaven ous. A les jornades Els dinosaures al segle XXI, Zhonghe Zhou, de l’Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia de Pequín (Xina), tractarà com l’aparició de dinosaures arboris va ser fonamental per a l’origen de les aus i del seu vol.

PROGRAMA DE LES JORNADES ELS DINOSAURES AL SEGLE XXI:
Dijous 10 de febrer de 2005

09.30 h. Inauguració i introducció a les jornades. Jorge Wagensberg, director de CosmoCaixa Barcelona; i José Luis Sanz, de la Universitat Autònoma de Madrid i director científic de les jornades.

– BIOLOGIA REPRODUCTIVA I DEL DESENVOLUPAMENT
Moderador: Armand de Ricqlès.

09.45 h. Com creixien els dinosaures? Armand de Ricqlès, Universitat de Paris VII.

10.30 h. Cafè.

11.00 h. Ous i postes: síntesi actual. Joaquín Moratalla, Museu Geominer (Madrid).

11.45 h. Estudi del registre espanyol d’ous i postes. Conclusions. Àngel Galobart, Institut de Paleontologia Miquel Crusafont (Sabadell, Barcelona).

12.30 h. El jaciment d’Auca Mahuevo. Rodolfo A. Coria, Museu “Carmen Funes” (Neuquén, Argentina).

13.15 h. Resum i debat BIOLOGIA REPRODUCTIVA I DEL DESENVOLUPAMENT.

– COEVOLUCIÓ DINOSAURES-PLANTES
Moderador: David B. Weishampel.

16.00 h. Van inventar les flors, els dinosaures? Paul M. Barret, The Natural History Museum (Londres).

16.45 h. Cafè.

17.00 h. Evolució dels dinosaures herbívors: estat actual de la situació. David B. Weishampel, The Johns Hopkins University (Baltimore, EUA).

17.45 h. La solució tiròfora. El model fitòfag en els dinosaures cuirassats. Xabier Pereda, Universitat del País Basc (Bilbao).

18.30 h. La solució sauròpode. El model fitòfag en els dinosaures saurísquids. Rafael Royo-Torres, Fundació Conjunt Paleontològic de Terol, Dinòpolis.

Divendres 11 de febrer de 2005

10.00 h. Resum i debat COEVOLUCIÓ DINOSAURES-PLANTES.

– LA TRANSICIÓ DINOSAURES-AUS
Moderador: Luis M. Chiappe.

11.00 h. Marc filogenètic de les aus: Història evolutiva dels teròpodes no aviaris. José Ignacio Canudo, Universitat de Saragossa.

11.45 h. Cafè.

12.15 h. Els dinosaures amb plomes del Cretaci Inferior de la Xina. Zhonghe Zhou, Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia (Pequín, Xina).

13.00 h. Història evolutiva dels dinosaures maniraptors. Luis M. Chiappe, Natural History Museum of Los Angeles County (EUA).

15.45 h. L’origen i el desenvolupament primerenc del vol de les aus. José Luis Sanz, Universitat Autònoma de Madrid.

16.30 h. Resum i debat LA TRANSICIÓ DINOSAURES-AUS

17.30 h. Cafè.

18.00 h. Taula rodona: És necessari un nou paradigma biològic per a la nostra interpretació actual dels dinosaures? Moderador: José Luis Sanz, Universitat Autònoma de Madrid.

Jornades: Els dinosaures al segle XXI
Dies: Dijous 10 de febrer i divendres 11 de febrer, matí i tarda.
Lloc: CosmoCaixa Barcelona.
Teodor Roviralta, 47-51. Barcelona
Servei d’informació de la Fundació ”la Caixa”
Tel. 902 22 30 40

Més informació: www.fundacio.lacaixa.es