La Caixa

L’afany per posar remei a l’esterilitat és antic. La possibilitat de solucionar-la implica fins a un cert punt manipular i programar la generació de vida humana i el seu desenvolupament prenatal. El control de les tècniques de reproducció permet fer-se moltes esperances sobre els beneficis que aquest coneixement pot aportar en el guariment de malalties, però també ha provocat un debat intens sobre els límits de la reproducció humana: sobre les barreres biològiques a la nostra capacitat per governar l’existència d’un ésser humà; sobre les fronteres morals que haurien d’imposar-se al desenvolupament d’aquestes investigacions i tecnologies i sobre l’existència o no d’un dret universal a tenir fills. Al debat s’afegeix, a més a més, la possibilitat d’utilitzar les cèl·lules mare embrionàries sobrants dels processos de fertilització per a la investigació del tractament de malalties que van des de les neurodegeneratives fins a la diabetis.

CosmoCaixa, el museu de la ciència de l’obra social de ”la Caixa” a Madrid, organitza els dies 11 i 12 de març les jornades Els límits de la reproducció humana, coordinades per Pablo de Lora (Universitat Autònoma de Madrid), amb la finalitat d’oferir una resposta multidisciplinària als interrogants que planteja el control de la procreació.

Recentment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Centre de Control de Malalties (CDC) d’Atlanta destacaven que el nombre de parelles estèrils al món occidental s’està incrementant d’una manera progressiva. Actualment, un 15% de les parelles estables de tot el món té algun problema que afecta la seva fertilitat i ja hi ha més d’un milió d’éssers humans nascuts per mitjà de la fecundació in vitro.

El potencial curatiu de les cèl·lules mare embrionàries procedents dels processos de fertilització obre una nova esperança en el debat. El seu potencial clínic està considerat per molts especialistes l’avenç cientificomèdic més important que veurà el nou segle. Aquestes cèl·lules, indiferenciades i pluripotencials, tenen una capacitat il·limitada de proliferació i es poden diferenciar, en les condicions adequades, en qualsevol tipus cel·lular adult de l’organisme, tot regenerant els teixits que s’han danyat d’una manera crònica o aguda. És ètica, la seva manipulació? Fins a on arriben les seves possibilitats curatives?

La controvèrsia s’amplia al panorama jurídic. Existeix el dret universal de tenir fills? Són legítims els mètodes de reproducció assistida? Com i qui hauria de controlar aquests tractaments? La filòsofa britànica Mary Warnock, autora de l’informe que du el seu nom, va elaborar un cèlebre document que constitueix la base de la legislació sobre reproducció assistida de molts països.

L’interès creixent de disciplines com ara l’ecologia reproductiva, que centra la seva mirada en els aspectes fisiològics de la procreació de les espècies i l’anàlisi de la irrupció en la societat de nous models de família, culminen una visió de la nostra reproducció des de tots els angles possibles.

RESSENYA BIOGRÀFICA DELS PONENTS
– Anna Veiga és doctora en biologia i actual directora de la Secció de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció de l’Institut Universitari Dexeus. Va participar en l’equip que va aconseguir el naixement de la primera bebè espanyola per mitjà de la fecundació in vitro l’any 1984.
– Alfonso de la Fuente és metge expert en genètica i actualment és responsable de la Unitat de Reproducció de la Fundació Jiménez Díaz de Madrid i professor associat d’Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat Autònoma de Madrid.
– Carlos Simón és professor titular d’Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València i dirigeix el grup d’investigació de la Fundació de l’Institut Valencià d’Infertilitat, l’equip que el mes de juliol del 2004 va aconseguir obtenir dues línies cel·lulars a partir d’embrions congelats no viables.
– Mary Warnock, filòsofa, va ser durant molts anys fellow i tutora del St Hugh’s College d’Oxford i, posteriorment, professora a la Universitat de Cambridge. Va dirigir, per encàrrec de Margaret Thatcher, el Comitè d’Investigació sobre Fertilització Humana que va emetre el que es coneix com a Informe Warnock. Entre les seves nombroses publicacions destaquen Fabricando bebés: ¿Existe un derecho a tener hijos? (Gedisa, Barcelona, 2004) i Guía ética para personas inteligentes (Noema, 2003).
– Pablo de Lora és professor titular de Filosofia del Dret a la Universitat Autònoma de Madrid. És autor d’articles i llibres sobre qüestions relacionades amb la bioètica, entre els quals destaca, Entre el vivir y el morir. Ensayos de Bioética y Derecho (Fontamara, Mèxic, 2003).
– Jesús Palacios és catedràtic de psicologia evolutiva i de l’educació de la Universitat de Sevilla. Les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de l’impacte i el desenvolupament psicològic dels menors adoptats i acollits. L’any 2003 va assessorar com a expert la Comissió Especial sobre adopció internacional del Senat.
– Peter Ellison ocupa la càtedra John Cowles d’Antropologia a la Universitat de Harvard des de l’any 2003. Dirigeix el Laboratori d’Ecologia Reproductiva al Museu Peabody d’aquesta universitat i és autor, entre moltes altres publicacions, d’On Fertile Ground (Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts, 2001) i també com a editor de Reproductive Ecology and Human Evolution (Aldine de Gruyter, Nova York, 2001).

Jornades: Els límits de la reproducció humana
Data: 11 i 12 de març de 2005
Lloc: CosmoCaixa. Pintor Velázquez, s/n. 28100 Alcobendas. Madrid.
Tel. d’informació: 91 484 52 00

www.fundacio.lacaixa.es