La Caixa

Are, bure i boke (bastes, borroses i desenfocades). Així eren les fotografies que imperaven al Japó del final del 1970. Entre aquell batibull d’imatges estridents, les fotografies de Shoji Ueda en sobresortien pel seu silenci. «Jove, vital i foraster», va pensar el crític de fotografia i historiador Iizawa Kotaro quan va descobrir aquest autor. S’equivocava: Ueda tenia llavors més de seixanta anys i poques vegades havia abandonat Tottori, la seva província natal. Dotat d’una curiositat desbordant i un esperit experimental, Shoji Ueda (1913-2000) va jugar amb enquadraments i angles inesperats i va distorsionar perspectives fins a crear una obra que avui ocupa un lloc absolutament singular i independent en la història de la fotografia japonesa. Tot i que ell sempre es va voler definir com un «fotògraf rural aficionat», la seva obra és present a museus d’arreu del món. Amb el títol Una línia subtil: Shoji Ueda 1913-2000, l’Obra Social ”la Caixa” i el Musée de l’Elysée de Lausana presenten a Espanya la selecció més completa d’obres d’aquest artista que fins avui s’ha presentat fora del Japó. La mostra aplega 150 fotografies que resumeixen una trajectòria de més de setanta anys de treball: des dels primers experiments amb rayogrames fins als retrats de personatges que, com si es tractés d’objectes, s’alcen sobre les dunes de sorra de Tottori. Precisament aquest teatre de dunes impregna la seva obra d’una atmosfera inconfusible i inimitable per cap altre fotògraf. La mostra ha estat possible gràcies a la col·laboració del Museu de Fotografia Shoji Ueda de Tottori i de l’estudi que representa l’obra de l’artista japonès, dirigit per Karouko Nakada, néta del fotògraf.

L’exposició Una línia subtil: Shoji Ueda 1913-2000, comissariada per Gabriel Bauret i William Ewing, es podrà visitar a la Sala d’Exposicions de la Fundació ”la Caixa” de Madrid (Serrano, 60) del 3 de juny al 24 de juliol de 2005. Posteriorment la mostra es podrà veure a Palma i Màlaga.

L’obra de Shoji Ueda s’ha exposat a Europa i els Estats Units. París, Tolosa, Estocolm, Milà i Nova York, entre altres ciutats, li han dedicat sengles mostres, i un bon nombre de les seves imatges és present a les col·leccions del Centre Georges Pompidou de París i al Museu d’Art Modern de Nova York, per posar-ne alguns exemples. No obstant això, l’acostament a l’obra de Ueda es limita en molts casos al cèlebre teatre de la duna, és a dir, als retrats que l’artista va fer a les dunes de Tottori, a cent quilòmetres d’on resideix. Aquesta particular configuració geogràfica banya les seves fotos d’una atmosfera inconfusible i inimitable. Més enllà d’aquest escenari, el conjunt de l’obra de Ueda defineix una trajectòria artística molt rica i plena de matisos, al començament especialment influïda per la fotografia i la pintura europees. De tot això parla aquesta exposició.

Ueda gairebé mai no va abandonar la província de Tottori: poques vegades es va traslladar a Tòquio i va fer pocs viatges a Europa. La seva vida està estretament lligada a la seva ciutat, Sakaiminato, on va obrir una botiga de fotografia i un estudi, i també a la seva regió natal, per la qual cosa el desenvolupament de la seva obra és indissociable d’un territori, un clima i una llum molt concrets. La trajectòria de Ueda, per tant, es va desenvolupar lluny del nucli artístic de Tòquio i, de fet, es va apartar força aviat dels moviments estètics imperants al Japó en aquella època, fins al punt que, actualment, els historiadors de fotografia coincideixen a afirmar que es tracta d’una obra totalment personal i original.

L’exposició Una línia subtil: Shoji Ueda 1913-2000 resumeix, per mitjà de 150 fotografies repartides en set àmbits, un recorregut de setanta anys d’un treball ple de matisos. Les primeres imatges reflecteixen la voluntat d’explicar les transformacions del món modern a partir d’escenes urbanes i enquadraments que posen de manifest la capacitat de fragmentació de l’experiència i la provisionalitat de la vida. Posteriorment, l’artista va evolucionar de l’experimentalisme a un realisme enigmàtic i a un simbolisme totalment personal. Les seves fotografies més conegudes mostren personatges situats entre les dunes de sorra: el desplaçament hi crea un efecte de contrast i sorpresa que desactiva els automatismes que regeixen la vida quotidiana i hi introdueix l’humor i la tendresa.

Ueda no té en compte l’individu per ell mateix, sinó com a part de la humanitat: és un humanista que celebra l’ésser humà en el seu entorn. Davant els tòpics que interfereixen en la nostra percepció del món oriental, Ueda n’elimina tot allò que és anecdòtic i pintoresc i dóna forma a un llenguatge universal que serveix per expressar els somnis i les fantasies de les persones d’avui.

Els set àmbits de l’exposició

PRIMERES FOTOGRAFIES, ELS INICIS. 1929-1940
Al seu laboratori fotogràfic, Shoji Ueda experimenta successivament amb els procediments del rayograma, la solarització i la deformació. En el moment de prendre les imatges, treballa amb plans picats i contrallums i recorre a composicions totalment inusuals. Efectivament, quan va descobrir les obres d’una sèrie de creadors europeus se li va despertar una àvida curiositat pels diferents vessants de la tècnica fotogràfica, la qual cosa el va portar a allunyar-se de l’estil pictorialista que havia cultivat en començar.

TEATRE DE LES DUNES. 1945-1951
Les obres més conegudes de Shoji Ueda són d’aquest període. En una primera etapa, els protagonistes de les escenes que es representaven a les dunes eren els membres de la seva pròpia família. Les primeres imatges són molt pures i sòbries, i hi intervenien pocs personatges. Més endavant la composició es va fer més complexa i altres actors es van incorporar al decorat de sorra, que va ser també l’escenari triat per fer-hi una sèrie de nus.

DE LA NATURALESA MORTA AL PAISATGE. ELS ANYS CINQUANTA
Després de fer composicions amb personatges, Shoji Ueda va treballar amb objectes col·locats damunt la sorra, i les imatges resultants s’assemblen sorprenentment a quadres surrealistes. No obstant això, la seva obra es continuava teixint a l’entorn de l’exhaustiva exploració del medi fotogràfic, de les possibilitats del blanc i negre, i la tria dels motius es corresponia amb tot això. El fotògraf elegia els seus temes en un entorn proper en què l’aigua ocupava un paper plàstic preponderant.

ELS NENS. 1955-1970
Els nens van poblar i van animar les imatges de Shoji Ueda al llarg de tota la seva trajectòria. L’artista va retratar joves i no tan joves a diferents estacions: a la neu, a l’estiu, a l’ombra dels arbres. Nens jugant o de camí cap a l’escola. Petites siluetes de nens que s’apunten a l’horitzó o, al contrari, nens que ocupen el primer pla de l’escena. El joc i la complicitat que establia amb ells sempre es percebien en l’obra.

PAISATGES I MEMÒRIES. 1970-1985
Sempre atent a la naturalesa, al que passa tant al cel com al mar, als moviments de la vegetació i als petits accidents que pot provocar l’ésser humà, Shoji Ueda plasma formes molt subtils que, no obstant això, omplen la imatge de vida. L’artista mai no deixa de desenvolupar la seva sensibilitat ni d’enriquir la seva percepció del món amb imatges cada cop més plenes de matisos, i no sempre fotografia les coses tal com se li presenten. Durant aquesta època, Ueda va interrompre el seu treball per viatjar a Europa, encara que no va deixar de fer fotografies. En aquestes imatges, la seva manera de veure un món que ens és familiar resulta una mica sorprenent. Aquest entreacte visual, que l’artista insistia a descriure com un «record silenciós», en realitat ens descobreix més coses sobre el seu art i sobre allò que va poder cridar la seva atenció que no pas sobre els mateixos temes fotografiats.

RETORN A LES DUNES. 1980-1999
Animat pel seu fill Mitsuru, Shoji Ueda va tornar als escenaris de les seves fotografies més cèlebres. I s’hi va retrobar amb la sorra, el cel, la llum de les dunes, del litoral, etc. No obstant això, l’espai de les seves imatges es construeix aquesta vegada d’una altra manera, amb un camp visual més ampli: experimenta amb nous formats fotogràfics i tria com a protagonistes un altre tipus de personatges. Cap al final de la seva vida, el mar va atreure irresistiblement la seva mirada.

Biografia de Shoji Ueda

Shoji Ueda va néixer el 27 de març de 1913 a la província de Saihaku (prefectura de Tottori, Japó). El seu pare, Tsunejuro Ueda, era sabater i fabricava esclops a Sakaimachi (l’actual Sakaiminato). Shoji va ser el tercer dels fills de Tsunejuro i la seva dona, Miya, però el seu germà gran i la seva germana petita van morir de petits i va quedar com a fill únic de la parella. Ja a l’escola primària sentia una gran atracció per les càmeres fotogràfiques i s’entretenia fent fotos amb la seva primera càmera, un regal dels seus pares. En acabar l’ensenyament secundari a l’escola pública de Yonago, Ueda es va introduir del tot en el món de la fotografia i va entrar a formar part del Cercle Fotogràfic de Yonago. Més o menys en aquesta època va descobrir un número especial de la revista The Studio titulat Modern Photography (Fotografia Moderna, tardor del 1931), en el qual es van publicar diverses fotos avantguardistes europees i que va significar per a ell un gran estímul. Al mes de desembre, la seva fotografia Un nen a la platja va rebre el premi mensual de la revista Camera, el primer de la seva trajectòria com a fotògraf.

L’any 1932 Ueda es va començar a formar com a fotògraf a l’estudi dels grans magatzems Mimatsu de Hibiya (Tòquio) i més tard va estudiar durant tres mesos a l’Escola Oriental de Fotografia. Quan va tornar a Tottori hi va obrir la seva pròpia botiga de fotografia. Al mes d’agost, Paisatge de Suidobashi va rebre una distinció especial de l’Associació Japonesa de Fotografia en el marc d’una exposició que va tenir lloc a la Cambra de Comerç de Karasuma (Kyoto), després de la qual Ueda es va inscriure en aquesta associació. El 1935 es va casar amb Norie Shiraishi, el suport incondicional de la qual li va permetre concentrar-se més en la seva trajectòria artística. El 1936 va treballar en una sèrie de fotografies en què va utilitzar efectes de contrallum. La seva obra Silueta, feta amb aquesta tècnica, va obtenir el primer premi d’uns guardons especials concedits amb motiu de la celebració de l’aniversari de la revista Photographic Salon (número especial ampliat, del juny).

Al febrer del 1937 Ueda es va convertir en un dels membres fundadors del Grup de Fotògrafs de Chugoku juntament amb Ishizu Ryosuke. El grup va organitzar exposicions anuals a la mateixa sala de Tòquio durant quatre anys consecutius, fins al 1940, de manera que Ueda va tenir l’oportunitat de presentar les seves obres ininterrompudament a la capital. A Quatre noies posant (1939) va fer un primer intent de dirigir les seves models per arribar a la sensibilitat compositiva.

Precisament en el moment de màxim impacte de la Segona Guerra Mundial en la vida dels habitants del Japó, Ueda va ser reclutat per fer el servei militar a les drassanes navals de Hikari, a la prefectura de Yamaguchi. No obstant això, de seguida el van enviar una altra vegada a casa per desnutrició. Més endavant el van tornar a cridar al servei, però el van fer tornar el mateix dia, com ja li havia ocorregut l’any 1938. La guerra va acabar a l’estiu del 1945 i, al mes de desembre, Ueda va descobrir un article al diari Osaka Asahi en el qual s’anunciava un concurs públic organitzat pel grup editorial Asahi. Per primera vegada des que havia acabat la guerra va sentir que recuperava la seva vida com a fotògraf.

L’any 1949 Ueda, Domon Ken i Midorikawa Yoichi van participar en una sessió fotogràfica commemorativa a les dunes de Tottori, en el marc d’un projecte editorial ideat per Kuwabara Kineo —més tard cap de redacció de la revista Camera Ars—, que va sortir en el número de setembre d’aquesta publicació. La seva sèrie de fotografies «La meva família» també es va publicar en el número d’octubre. Pels volts del 1950, Ueda i alguns joves fotògrafs de la regió de Sanin que feia temps que es reunien a casa de l’artista van crear l’escola Etan. A la tardor del 1951 Ueda va fer la seva primera sessió fotogràfica de nus a les dunes de Tottori. El 1955 es va convertir en membre de la Secció de Fotografia de l’associació de fotògrafs Nikakai. Va començar a prendre imatges en les quals descrivia la innocència dels nens a la seva regió natal de Sanin per a la sèrie «Calendari de nens».

Ueda va obrir un nou estudi fotogràfic, Ueda Camera, en un edifici de tres plantes de Higashi Kurayoshi, a Yonago (Tottori), l’any 1972. També hi va obrir un saló de te, Charanka, a la segona planta, i la Galeria U, a la tercera. Els fotògrafs amateurs locals, que l’admiraven, se solien aplegar en aquests espais i van arribar a fundar el grup Cercle U. El 1975 va acceptar un lloc de professor de fotografia com a catedràtic a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Sangyo de Kyushu (1975-1994). Al juliol del 1978 va ser convidat a França per participar en la novena edició de les Trobades Internacionals de Fotografia d’Arles, en les quals va dirigir un dels tallers. Les seves obres van entrar a formar part de la col·lecció de la Biblioteca Nacional de França. L’any 1979 la seva obra es va presentar a diverses exposicions fora del seu Japó natal. A partir del 1982 diverses galeries europees van començar a organitzar exposicions individuals dedicades a l’artista.

El 1984 el Museu de la Ciutat de Kawasaki va adquirir obres de Ueda per a la seva col·lecció. Des de llavors, nombrosos museus han incorporat obres de Ueda a les seves col·leccions: el Museu d’Art de Yokohama, el Museu Metropolità de Fotografia de Tòquio, el Museu d’Art de la Ciutat de Yonago, el Museu d’Art de Yamaguchi, el Museu Nacional d’Art Modern de Tòquio, el Centre Georges Pompidou (París, França) i el Museu de Belles Arts de Houston (Texas, Estats Units), entre altres. Al setembre del 1995 es va inaugurar el Museu de Fotografia Shoji Ueda a Kishimotocho, a la província de Saihaku, prefectura de Tottori, Japó. Cinc anys després, el 2000, Ueda va morir.

Una línia subtil: Shoji Ueda 1913-2000
Del 3 de juny al 24 de juliol de 2005

Inauguració: dijous 2 de juny, a les 20 h

Lloc: Sala d’Exposicions de la Fundació ”la Caixa”
Serrano, 60
MADRID

Horari:
De dilluns a dissabte, d’11 a 20 h
Diumenges i festius, d’11.00 a 14.30 h

Servei d’Informació
Tel. 902 22 30 40

Entrada gratuïta

Més informació: www.fundacio.lacaixa.es