La Caixa

El drama de la immigració, la construcció del mur a Gaza i la vida en un sanatori psiquiàtric de Calcuta són els protagonistes de l’exposició FotoPres’05, que aplega a Tarragona les obres guardonades amb motiu del certamen que l’Obra Social ”la Caixa” dedica al fotoperiodisme i al documentalisme contemporanis. Així mateix, la mostra presenta també els sis treballs seleccionats a l’apartat de beques, que serveix d’estímul per als joves creadors i els ajuda a tirar endavant els seus projectes. De caràcter bianual, els premis FotoPres proposen un estat de la qüestió del fotoperiodisme i conviden el públic a reflexionar sobre els grans temes i la manera com els aborden els mitjans de comunicació. Morir tan a prop, seqüència d’un naufragi, de Juan Medina, guanyador del primer premi FotoPres’05, mostra la seqüència del naufragi d’una pastera a Fuerteventura, un drama que se’ns mostra evident i commovedor gràcies als detalls plasmats per l’objectiu del fotògraf. La intifada del mur és el títol de la sèrie feta a Gaza per Raül Gallego Abellán, segon premi FotoPres’05: són rostres de dones i joves que viuen el drama de la violència diària, però també imatges de la presència militar, del mur i dels enfrontaments. Javier Arcenillas, el tercer fotògraf premiat, ha viatjat fins a un sanatori psiquiàtric de Calcuta. A Premdam, ‘The kingdom Charity History’, Arcenillas construeix una metàfora de la marginació i el dolor que es projecta més enllà dels murs de l’hospital. FotoPres’05 exposa també el treball de Patric Tato Wittig, Fosi Vegue, Sergi Camara, Fernando Moleres, Héctor Mediavilla i Carma Casulá, guanyadors de les beques de la Fundació ”la Caixa”.

L’exposició FotoPres’05 es podrà veure al Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa” de Tarragona (Cristòfor Colom, 2), del 15 de juny al 21 d’agost de 2005. El lliurament dels premis FotoPres’05 tindrà lloc el dimarts 14 de juny (19.30 h), al mateix centre. Posteriorment, la mostra es podrà veure a diferents localitats d’Espanya.

12 de novembre de 2004, al sud de Fuerteventura. «Era negra nit, amb mar de fons. La por i la desesperació van provocar que la barca bolqués i que els seus ocupants caiguessin al mar… Vint-i-nou d’aquestes persones van salvar la vida. Les onze restants van desaparèixer davant la impotència de tots», escriu Juan Medina, guanyador del primer premi FotoPres’05 per Morir tan a prop, seqüència d’un naufragi. Un reportatge captivador que, a partir de deu instantànies, reconstrueix la pel·lícula dels fets. Les imatges transmeten el sentiment de perill i incertesa, de por i desolació, sense amagar la distància insuperable que separa el fotògraf dels esdeveniments que s’esdevenen davant del seu objectiu.

La intifada del mur, de Raül Gallego Abellán, és un reportatge fet a Israel i Palestina entre els anys 2003 i 2004, en el qual es mostra la violència quotidiana, la presència de les tropes israelianes i el sentiment de resistència profundament arrelat en el poble palestí. «La construcció de la “tanca de seguretat” —segons Israel— o el “mur de l’apartheid” —segons els palestins— ha provocat una commoció d’origen camperol. Una intifada rural, amb més ràbia que no pas por i experiència, per enfrontar-se a la potent maquinària de guerra israeliana», escriu Gallego, segon premi FotoPres’05.

Javier Arcenillas va viatjar a Calcuta durant el mes de juliol del 2004 per mostrar-nos, a Premdam, ‘The kingdom Charity History’, que, «gairebé sense material mèdic ni humà i amb l’assistència de diversos voluntaris arribats de diferents països, el psiquiàtric de Premdam es coneix perquè és un dels hospicis que acull persones amb problemes d’identitat, éssers desheretats i mancats de tot, que lluiten per l’últim sospir d’esperança en una ciutat en la qual el nivell de pobresa és increïblement alt». Una història sobre la tragèdia humana, però també sobre l’esperança, guardonada amb el tercer premi FotoPres’05.

El jurat de FotoPres’05 l’han compost Frits Gierstberg, cap d’Exposicions del Nederlands Fotomuseum; Trisha Ziff, comissària freelance de Mèxic; Cristina García Rodero, fotògrafa madrilenya i Premi Nacional de Fotografia; Ute Eskildsen, directora del Departament de Fotografia del Museu Folkwang d’Essen (Alemanya), i Olivia María Rubio, comissària i directora d’Exposicions de La Fábrica (Madrid). El jurat va haver d’escollir entre els 282 treballs presentats en el XVII Certamen de Fotografia de Premsa Espanyola de la Fundació ”la Caixa”. El primer premi del concurs està dotat amb 18.200 euros, el segon amb 12.200 i el tercer amb 9.200. El mateix jurat va escollir els sis projectes becats amb 8.000 euros cadascun, entre un total de 214 treballs presentats.

La Fundació ”la Caixa” va instituir l’any 1982 el certamen FotoPres amb l’objectiu de posar en relleu els millors treballs fets cada any en el periodisme gràfic espanyol i contribuir a la consolidació del fotoperiodisme al nostre país. El certamen es convoca bianualment en dos apartats: el concurs, destinat a premiar les fotografies que expressen amb una sensibilitat i una habilitat especials un esdeveniment o una situació, i les beques (instaurades el 1993), que intenten estimular la creació dins l’àmbit de la fotografia documental, ajudant els fotògrafs a elaborar projectes que són fora del seu abast per l’envergadura o el pressupost.

Els sis projectes becats

Els sis projectes becats són La ‘sape’ congolesa, d’Héctor Mediavilla; Les ‘maquilas’, frontera de Mèxic-EUA, de Fernando Moleres; Vida en la transició de Peter, de Carma Casulá; 2012, ‘escampant’ Madrid, de Patric Tato Wittig; Extremunció, de Fosi Vegue, i Europa, tan a prop, tan lluny, de Sergi Camara.

A La ‘sape’ congolesa, Héctor Mediavilla viatja al Congo per aprofundir en el dia a dia dels sapeurs i documentar el retorn triomfal d’algun Parisien o Grand Sapeur i el concurs nacional de sape (Société des Ambianceurs et des Personnes Élégantes). Els sapeurs somien viatjar a París i tornar-ne convertits en aristòcrates de l’elegància; és a dir, personatges admirats pel seu glamour i un savoir faire importats de la ciutat de la llum. El reportatge de Mediavilla ens fa reflexionar sobre què és realment una persona, què creu que és, què somia que és i què hi veuen els altres.

A Les ‘maquilas’, frontera de Mèxic-EUA, Fernando Moleres documenta la feminització del treball a l’era de la globalització. El seu objectiu són les multinacionals americanes que han establert a la frontera entre Mèxic i els Estats Units plantes d’assemblatge d’equips electrònics, fàbriques de confecció i indústries farmacèutiques. El fotògraf hi explora la relació entre els processos de producció globalitzats i la sexualització de l’activitat laboral de les dones.

Carma Casulá es proposa a Vida en la transició de Peter acostar-se a Rússia i a la seva gent, i se centra a Peter, com els seus ciutadans anomenen Sant Petersburg. Els universitaris, la gent jove i els llocs de trobada, les sales de concerts, els artistes avantguardistes, els homosexuals, els pescadors, els camperols i els habitants de la perifèria són els protagonistes d’aquest treball.

«Circulant per la perifèria de Madrid, s’observa com la ciutat s’estén dia a dia. És un procés progressiu durant el qual el camp a poc a poc deixa de ser-ho. Són llocs en transició, encara sense ordre.» 2012, ‘escampant’ Madrid, de Patric Tato Wittig, aposta per fotografiar amb una càmera de gran format (4,5″) els llocs de la ciutat de Madrid que es comencen a transformar dràsticament.

Fosi Vegue plasma a Extremunció el protagonisme de l’espai de les esglésies a partir del buit espiritual de la nostra societat contemporània. «L’Església no viu avui al nostre país un dels seus millors moments: estat oficialment laic, debat a l’entorn de la religió en l’ensenyament i incapacitat per atreure una societat cada vegada més individualista i amb menys profunditat espiritual. En aquest sentit, el meu treball ofereix una visió de la situació que viu aquest estament per mitjà de l’anàlisi fotogràfica de diferents esglésies del territori espanyol.»

Europa, tan a prop, tan lluny és el treball de Sergi Camara, que té com a objectiu donar una resposta gràfica a totes les preguntes que ens assalten davant la immigració i mostrar el periple dels subsaharians que intenten arribar a les costes espanyoles. «No poden treballar, s’amaguen a les muntanyes i als barris perifèrics de les ciutats per on passen, ningú no els vol llogar habitacions, els taxistes no els agafen i se’ls nega l’atenció sanitària… Els clandestins no tenen drets de cap tipus», escriu Camara, que ha reconstruït l’epopeia dels immigrants subsaharians a països de trànsit com Algèria i el Marroc.

Biografies dels autors

HÉCTOR MEDIAVILLA (MIRANDA DE EBRO, BURGOS, 1970)
La seva formació fotogràfica és principalment autodidacta. Ha participat en nombrosos tallers, entre els quals destaquen les Trobades de Fotografia a Albarrasí, organitzades per Gervasio Sánchez, dels anys 2001 i 2002. Des del 2001 treballa com a fotògraf documentalista independent per a diferents mitjans i organitzacions d’àmbit nacional i internacional. Entre altres, ha publicat a La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Interviú, El Correu de la UNESCO, Integral, Gentleman, El Triangle, IO Donna i Colors Magazine. Ha treballat per a diverses ONG, entre les quals destaquen Metges del Món i Intermón Oxfam. Continua treballant sobre la sape congolesa, i ho plasmarà en un llibre i en un documental.

FERNANDO MOLERES (BILBAO, 1963)
Es va formar d’una manera autodidacta com a fotoperiodista. L’any 2001 es va traslladar a Barcelona. Els seus treballs han estat distribuïts per agències d’Europa com ara Grazia Neri (Itàlia), Cosmos (França), Panos (Regne Unit) i Laif (Alemanya), entre altres. Els seus reportatges s’han publicat al Magazine de La Vanguardia, a El País Semanal, a Figaro Magazine, Stern, The Independent On Sunday, The Sunday Times i Spechio, entre altres publicacions. La seva sèrie sobre els nens treballadors va merèixer la beca FotoPres’94, el premi Rei d’Espanya 95, la beca Hasslblad 96, l’Eugene Smith Grant (1999, segon premi) i el World Press Photo 1998. Fotògraf independent en projectes propis. Considera la seva fotografia com una forma de vida, vehicle i passaport per accedir als temes que li interessen.

CARMA CASULÁ (BARCELONA, 1966)
Es va llicenciar en belles arts, especialitat pintura, per la Universitat Complutense de Madrid i va cursar estudis superiors de fotografia a l’Istituto Europeo di Design de Milà. Va ampliar coneixements a l’International Center of Photography de Nova York. Ha participat en diversos projectes culturals i exposicions. La seva obra forma part de diverses col·leccions públiques i privades i ha publicat els llibres Cráneo o flor (Compactos de Poesía d’El Gato Gris, 2001), La noche (Fundación Castellana Blanch i Club Diario Levante, 1997) i El Eo (col·lecció Lo Mínimo de Mestizo A.C., 1996). Treballa com a fotògrafa independent i publica els seus reportatges principalment en mitjans espanyols. Col·labora amb arquitectes i urbanistes en la lectura i el tractament del territori.

PATRIC TATO WITTIG (FRIEDRICHSHAFEN, ALEMANYA, 1969) Ha participat en nombrosos tallers, com el de Manolo Laguillo, en el qual va descobrir la càmera de gran format, i en els de Javier Vallonrat, Joan Foncuberta i Daniel Canogar. L’any 2002, dins del col·lectiu Milchhof de Berlín, va exposar Königsberg a l’Orangerie del parc Tête d’Or (Lió). Ha merescut, entre altres, el segon premi Hofmann (1997) i la menció d’honor a ABC Concurs Nacional de Fotografia (exposat a ARCO 00). Becat per a la Casa de Velázquez l’any 2003, el seu últim projecte és una videoinstal·lació que tractarà sobre la guerra dels Balcans per a la beca Generacions i que s’exposarà a ARCO 06.

ALFONSO FERNÁNDEZ-VEGUE (TALAVERA, TOLEDO, 1976)
És llicenciat en història de l’art per la Universitat de Salamanca (1998) i cursa estudis de producció de vídeo i televisió (IMEFE, 2001) i de tècnic superior en fotografia artística (Escuela de Arte nº 10 de Madrid). Ha participat en un taller de guió cinematogràfic (1999) i en diversos seminaris de fotografia i periodisme (Albarrasí, del 2002 al 2004), així com en el taller sobre noves tecnologies aplicades a la fotografia (Madrid) i en un curs sobre reportatge (Photoescuela de COVER, 2003). Actualment col·labora a la revista fotocultura.com i és coordinador d’Elogio fotografía per a la galeria i espai d’art Tesauro (Madrid). És professor de fotografia del Punt Jove de la Regidoria de Joventut de Galapagar de Madrid i membre de l’agència Blank Paper de la mateixa ciutat. Entre altres premis, ha rebut l’accèssit a la primera edició del concurs fotogràfic Foto-Reto Proyecto Focus (2001) i una beca de la Fundación Temas de Arte (2003). Ha participat en exposicions col·lectives.

SERGI CAMARA (VIC, 1979)
Va començar en el món de la fotografia a la premsa comarcal, en la qual va col·laborar durant sis anys. En aquella època va combinar el seu treball amb projectes personals, com ara Albània després de la revolta (1998), Refugiats de Kosovo (1999) i Crit per la terra (Brasil, 2001), treballs pels quals el van becar en el primer seminari de fotografia i periodisme d’Albarrasí. El 2003 va fer un treball fotogràfic sobre la immigració a Osona (Itineraris. Un cop d’ull sobre la vida dels immigrants a Osona), pel qual va rebre la distinció d’Acte Associat i Bona Pràctica del Fòrum 2004. Al gener del 2004 va portar a terme un treball a la frontera del Marroc amb Espanya, a Melilla (Assalt al mur d’Europa, el Marroc), que es va publicar com a document exclusiu al Magazine de La Vanguardia. Actualment treballa com a fotògraf independent i combina la fotografia amb els treballs audiovisuals i documentals.

JUAN MEDINA (BUENOS AIRES, ARGENTINA, 1963)
Treballa com a fotògraf independent des del 1989. Entre altres distincions, ha estat finalista del premi Mezquita (1991), ha merescut el segon lloc als premis Constitució (1993) i ha rebut el premi Comunicació de Fuerteventura Magazine (2003) i el tercer premi ex aequo FotoPres’03, així com el tercer premi de World Press Photo (2003) a l’apartat General News. Col·labora amb l’agència EFE des del 1999 i amb l’agència Reuters des del 2003, i el seu treball es pot contemplar regularment a diverses publicacions espanyoles i estrangeres. Actualment viu a l’illa de Fuerteventura i la seva obra dedica un interès especial als moviments migratoris.

RAÜL GALLEGO (SABADELL, 1976)
Llicenciat en ciències de la comunicació, especialitzat en periodisme, per la Universitat Ramon Llull, l’any 1998 va començar a treballar com a periodista i càmera de televisió freelance per a diferents productores de televisió i en mitjans com ara TVE-2 (programa Gran angular), i a més va fer el seu primer viatge fotogràfic i periodístic a Al-Aiun, al Sàhara Occidental. L’any 2001 va viatjar per primera vegada a Palestina-Israel per fotografiar el primer aniversari de la segona intifada. Al febrer del 2003 se’n va anar a Bagdad per cobrir la invasió de les tropes nord-americanes i britàniques a l’Iraq. Ha publicat les seves fotografies als diaris El Punt i Berria, així com al Magazine de La Vanguardia, però sobretot les seves imatges s’han utilitzat per a projectes d’ONG.

JAVIER ARCENILLAS (BILBAO, 1973)
Javier Arcenillas va néixer l’any 1973. És doctor en psicologia per la Universitat Complutense i titulat en cinematografia per l’escola de cinema de Madrid. Va començar els seus primers treballs com a fotògraf per a les Companyies Nacionals de Dansa i, posteriorment, per a les publicacions Telva, Marca, Diario Médico, Expansión i GU. També col·labora per a mitjans com ara El País, El Mundo i magazins com Paisajes, El Semanal, MAN i Vanidad. Actualment treballa per a l’Ajuntament d’Alcobendas i publica a Espanya a Cosmopolitan, Alter-ego i Mujer de Hoy i, en l’àmbit internacional, a Stern Magazine, Der Spiegel, Le Monde 2, Miami Herald i GEO Deutsch. És coordinador de la Photoescuela de Reportaje de l’agència COVER i la seva obra forma part de diverses col·leccions públiques, entre les quals destaquen Gèneres i tendències i les d’Alcobendas, Kodak, Universitat de Salamanca, UAM, Talavera, Benicarló, Alcoi, Fundación Concha, Majadahonda, Museu de l’Exèrcit, RSF, Leica Gallery, Deutsch Bank Foundation, Fujifilm i London Photography Association.

FotoPres’05
Del 15 de juny al 21 d’agost de 2005

Inauguració: dimarts 14 de juny, a les 20 h

Lloc: Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa”
Cristòfor Colom, 2
TARRAGONA

Horari:
De dilluns a divendres, de 10 a 14 h i de 17 a 21 h
Dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 h i de 18 a 21 h

Servei d’Informació
Tel. 902 22 30 40

Entrada gratuïta

Més informació: www.fundacio.lacaixa.es