La Caixa

El cicle Escenaris està compost per quatre posades en escena diferents, quatre recorreguts per la realitat, quatre edicions que en alguns casos esdevenen comèdies, en altres, drames i, fins i tot, històries de suspens. El nexe en comú és la vertiginosa transformació que experimenta la nostra societat dia a dia: canvis en la manera de viure, en les nostres relacions amb els altres i amb l’entorn. Els quatre artistes del cicle pertanyen a una mateixa generació, i en tots ells apareix una constant: la recerca en els sistemes que constitueixen la nostra societat: Alejandro Vidal (Palma de Mallorca, 1972), Johanna Billing (Estocolm, 1973), Wilhelm Sasnal (Polònia, 1972) i David Altmejd (Canadà, 1974). El cicle es va inaugurar amb la proposta de Vidal (de l’11 d’octubre al 31 de desembre de 2006). L’exposició de Wilhelm tindrà lloc entre final de març i mitjan de juny de 2007. Finalment, el cicle es clausurarà amb l’obra de Altmejd (de mitjan de juny a començament de setembre de 2007).

L’obra de Johanna Billing es caracteritza per la investigació de les situacions existencials sorgides en un determinat context sociogeogràfic. Billing coreografia unes escenes en què convida els participants a representar activitats senzilles. No sempre es tracta de situacions d’acció, sinó que més aviat els grups d’individus estan atrapats en la indecisió, l’ambigüitat, l’espera i la indiferència mentre es dirigeixen cap als seus pisos respectius (com a Look out!, de 2003), o estan practicant un exercici de respiració (Missing Out, de 2001) o esperant una revolució (Project for a revolution, de 2000).

Els films de Billing prenen com a punt de partida un element (per exemple una cançó, un lloc, una referència cinematogràfica) lligat a una època i que, per aquest motiu, es converteix en portador de les especificitats d’un període i una cultura determinats. Dins d’aquests escenaris s’hi representa l’ambigüitat i la indecisió. Algunes obres ens parlen de l’individu que se sent incòmode amb el seu entorn, atrapat en una mena d’estat intermedi. A Look Out! (Londres, 2003), un agent immobiliari va ensenyant una urbanització de luxe a un grup de joves que semblen una mica fora de lloc. L’obra ens parla del procés d’aburgesament en presentar-nos uns habitatges de protecció oficial i uns espais públics ruïnosos que contrasten amb la modernitat i el cost prohibitiu de la urbanització. Podem interpretar aquest treball com un precursor de Magical World (Croàcia, 2005), en què l’autora va col·laborar amb un grup de nens petits. El centre d’interès d’aquella obra estava ocupat per un grup d’infants que assajaven Magical World, un tema escrit pel cantant negre nord-americà Sidney Barnes (1968) i escollit per Billing per a aquest projecte, que capta el pas transcendental dels sistemes econòmic i ideològic antics als moderns. També s’hi expressa una transició personal, ja que es podria considerar que la cançó fa referència al ràpid desenvolupament que es produeix en un país jove que afronta les exigències de la Unió Europea per a la seva futura integració en el grup d’Estats membres.

Tot el conjunt de l’obra de Billing està unit per un sentiment de pèrdua –una característica que possiblement es veu més clara a Magic and Loss (Amsterdam, 2005)–. El títol d’aquest treball està extret d’un àlbum que va enregistrar Lou Reed com a reacció per la mort dels amics. L’acció se situa en un apartament del centre d’Amsterdam on veiem un grup de gent que va fent paquets en silenci. El film no arriba a desvetllar mai qui habitava aquest pis, i no hi ha cap més fil narratiu que la mateixa coreografia implicada en l’organització de l’activitat. Es respira una certa malenconia derivada del fet del trasllat –el final d’alguna cosa– i reforçada per l’estructura en bucle del treball. Per trencar aquest sentiment de fatalitat, descobrim esperança en la figura d’una nena que passa amb bicicleta. Com Estocolm, Amsterdam és una ciutat que es pot permetre el luxe de viure sola. Ara bé, aquest mateix fet comporta un risc més alt d’alienació i pèrdua del sentiment de pertinença.

ANOTHER ALBUM

Selecció d’enregistraments fets en un jardí, a l’illa de Krapanj, el mes de juliol de 2006, en què es poden escoltar temes de l’època daurada de la Novi Val (New Wave o “nova onada”) a l’antiga Iugoslàvia, entre altres composicions.

Another Album (2006, 28 min / bucle) és, de manera literal, l’enregistrament d’un seguit de cançons per a un àlbum musical diferent, tant pel que fa al so com a les imatges. També constitueix una altra manera d’explicar una història –i alhora, tracta de la necessitat i la importància que té de vegades el fet d’explicar la mateixa història un cop més.

Amb el so de fons del cant de les cigales i el lladruc dels gossos, Another Album es desenvolupa durant una nit, entre el capvespre i la matinada, a l’illa de Krapanj, a la costa croata. La càmera va captant imatges d’aquesta mise en scène (escenificació) social i es fixa en els detalls: una cama, un gos, una carícia. Entre les característiques pròpies d’un dia festiu, captades i observables en l’ambient distès i de convivència, hi detectem un efecte gairebé de duplicitat, per l’aparició dels focus i l’equip de so en algunes imatges, la qual cosa reforça la impressió d’escenificació i ens recorda que la gent que apareix en la filmació té plena consciència del fet que s’està enregistrant un disc.

Hi veiem un grup de joves (amb alguns dels quals ja havia treballat l’artista un any abans, amb motiu de l’assaig per a l’enregistrament de Magical World, una cançó nord-americana del 1968 interpretada per un grup de nens i nenes en un centre cultural dels afores de Zagreb) al llarg d’una nit, des de la preparació del sopar fins a les improvisacions, les cançons i les converses que van sorgint a mesura que va circulant el vi. Aquest any, la col·laboració i l’elecció del material estan lligats als records personals, la trajectòria i el llenguatge d’aquest grup d’estudiants i músics, l’edat dels quals voreja la trentena, ja que són els qui posen damunt la taula i reinterpreten diferents cançons de l’època daurada de la Novi Val (New Wave o “nova onada”) a l’antiga Iugoslàvia, de la dècada de 1970 i 1980.

Podria semblar que es tracta d’una activitat nostàlgica, fins i tot pel sentiment de rutina que es desprèn de la reunió d’aquests amics asseguts tots junts cantant cançons. Tanmateix, si llegim els detalls del llibret del cd, en què s’explica l’origen de les diferents cançons que interpreta el grup en la filmació, les seves interpretacions personals i fets discogràfics més trivials sobre els músics i les seves respectives carreres, tot plegat ens revela la història d’una “escena”. És una escena que té l’origen en l’esclat de les guerres a Iugoslàvia i la conseqüent interrupció sobtada del mercat musical a tot Iugoslàvia, que encara no s’ha pogut reprendre. Per a aquest grup de persones, la música actualment continua sent important, i en un moment determinat d’aquest microcosmos, la música precisament ens porta cap a les implicacions socials del trencament de les xarxes que existien abans del 1991.

D’aquesta manera, doncs, com en moltes obres anteriors de Billing, el centre d’interès va girant poc a poc i s’allunya d’allò que d’entrada ens hauria pogut semblar un acte passiu de nostàlgia, per convertir-se, en canvi, en una acció de resistència i recuperació del passat. Se’ns presenta així una altra manera de contemplar els efectes i les conseqüències de la lluita quotidiana de la gent, immersa en situacions canviants i esdeveniments dramàtics. Potser l’ús del terme another (“un altre”) és la manera que té Billing d’explicar-nos una història que se’ns presenta a través d’un moment, de la contemplació d’alguna cosa que no solament va passar una vegada, sinó que torna a ser present en l’actualitat.