La Caixa

L’aproximació de l’obra d’artistes universals a diversos punts del territori per tal de fer-la conèixer al gran públic és un dels objectius dels programes culturals de l’Obra Social ”la Caixa”. D’aquesta manera, l’exposició Alberto Giacometti a la Col·lecció Klewan recorrerà diverses poblacions del país amb la finalitat de despertar l’interès pel treball d’aquest creador tan genial i afavorir el debat entorn de les grans qüestions de l’art de postguerra.

Per conèixer Giacometti no n’hi ha prou d’estudiar-ne les escultures i les pintures. A més de la gran col·lecció que es conserva a la Fundació Giacometti, les seves obres són presents a la majoria dels museus del món. No obstant això, a causa de la sensibilitat a la llum, l’obra sobre paper no es pot exposar a les col·leccions permanents. Per això, aquesta exposició temporal de l’Obra Social ”la Caixa” és un complement important, ja que ens descobreix un dibuixant excel·lent, amb un estil i una personalitat propis, més enllà de la faceta d’escultor.

Alberto Giacometti a la Col·lecció Klewan, que ens introdueix en el món d’aquest artista mitjançant un recorregut per la seva obra, presta atenció als diferents llenguatges que va utilitzar en l’època de maduresa i fins a la seva mort. Totes les obres que s’hi exhibeixen pertanyen a la Col·lecció Giacometti de l’austríac Helmut Klewan, instal·lat a Munic i Viena. Les obres d’aquesta col·lecció, que se centra en el dibuix i és un dels conjunts privats més complets de l’obra del creador suís, són posteriors al 1934; és a dir, se centren en el Giacometti de maduresa, època en què l’artista va decidir apartar-se del llenguatge surrealista per començar a crear a partir de dues senzilles preguntes: “Què veig?” i “Com puc reproduir allò que veig?”. A partir d’aleshores, va concebre la seva obra com una lluita cos a cos, en la qual es posen en joc matèria i pensament, tot interpel·lant l’espectador perquè s’enfronti a un enigma.

Precisament, cap artista no va trencar amb la força del Giacometti madur els hàbits visuals, ni va apropar als espectadors d’una manera tan intensa la problemàtica de la percepció. Juntament amb el gruix de dibuixos, litografies i aiguaforts i les 10 escultures i pintures que reuneix aquesta exposició organitzada per l’Obra Social ”la Caixa”, s’exhibeixen 15 fotografies que mostren el gran artista al seu estudi, amb la família o amb els amics, als anys quaranta i cinquanta (la seva època de maduresa). En aquest moment, ja després del desastre de la Segona Guerra Mundial, l’art europeu intentava trobar noves perspectives per expressar l’angoixa, la soledat de l’home i la incertesa davant el futur. A través de temes com ara el retrat, les figures femenines i masculines i les escenes de taller i cafè, l’espectador pot comprovar que Giacometti va investigar sobre la percepció i l’essència de l’art, i va aconseguir trobar el seu estil més característic i personal.

Alberto Giacometti va néixer el 1901 a Borgonovo, prop de Stampa (un poblet de Val Bergaglia, a Suïssa). Fou una llegenda en vida i, juntament amb un reduït cercle d’artistes de la modernitat, va marcar decisivament el segle XX; el lloc que ocupa en la història de l’art es considera avui inamovible. L’extraordinària personalitat de Giacometti ja va fascinar els seus contemporanis: l’artista es va lliurar a la seva feina fins a l’esgotament físic total, i les obres d’art que va crear, en certa manera, sembla que es fonen en una mateixa cosa.

Talentós fill gran de Giovanni Giacometti, pintor tardoimpressionista, Alberto Giacometti es va establir a París el 1922. Després dels primers contactes amb els corrents d’avantguarda i a través de l’art de les anomenades cultures primitives, no va trigar a imposar-se en el cercle dels surrealistes. Malgrat que va triomfar com a escultor surrealista, el 1934 es va apartar del llenguatge visual metafòric per buscar una manera de representar allò que veia. Aquesta tasca, senzilla només en aparença, però que, observada de prop, planteja infinites preguntes, va ocupar l’artista tota la vida. En la recerca d’aquest nou llenguatge visual, Giacometti va travessar una crisi que va durar gairebé dotze anys. Durant aquesta època, les seves escultures es van encongir fins a quedar reduïdes pràcticament a no-res.

Després de la Segona Guerra Mundial, i gràcies a la creixent desmaterialització de les seves figures, l’artista va descobrir una nova possibilitat de deixar-les créixer i, així, apropar-se als problemes, en el fons irresolubles, que s’havia marcat com a objectiu. La consciència del fracàs es va convertir en part integrant del seu treball, al qual va subordinar tots els aspectes de la seva vida. Els primers que es van entusiasmar amb la seva obra van ser els seus amics escriptors, com ara Aragon, Genet i Sartre. A poc a poc, també el públic general va començar a interessar-se per Giacometti. Des del 1948, no va passar ni un any que no es fes una exposició individual de l’artista en algun lloc del món. La seva participació en la Biennal de Venècia el 1956 i el 1962 va marcar, també, el començament del seu èxit econòmic. No obstant això, Giacometti no va abandonar mai el seu estil de vida, exageradament auster i gens saludable, i fins al final dels seus dies va treballar al diminut taller del carrer Hippolyte-Maindron, al barri parisenc de Montparnasse. L’artista va morir al gener del 1966 en un hospital de Chur (Suïssa). Tenia 65 anys.

CICLE DE CONFERÈNCIES – ALBERTO GIACOMETTI: ALTRES MIRADES

Tots els grans artistes han estat persones exigents i sensibles que han reaccionat davant una infinitat d’estímuls procedents del món que els envoltava; en aquest sentit, Alberto Giacometti no és una excepció. Aquest cicle de conferències vol definir la figura i l’obra de Giacometti a través de la riquíssima xarxa de complicitats que es va establir entre ell i altres artistes de la seva època, com també entre ell i els camps del pensament, de la literatura i de la música. De fet, el cicle ens permetrà aprofundir en la producció d’un dels artistes més destacats de tots els temps. També ens permetrà apropar-nos a aspectes essencials i determinants de la cultura de la modernitat, una cultura en què encara vivim.

• Dimarts 13 de març, 19.30 h
  
  Alberto Giacometti: el diàleg amb la història de l’art
  
  Mercedes Valdivieso, professora titular d’història de l’art a la Universitat de Lleida i comissària d’exposicions

• Dijous 15 de març, 19.30 h
  
  Pensament i sospita: la filosofia del segle XX
  
  Ferran Sáez Mateu, assagista i professor a la Universitat Ramon Llull

• Dimarts 20 de març, 19.30 h
  
  Literatura contemporània i l’art de Giacometti (1900-1968)
  
  Jordi Julià, professor de teoria literària a la Universitat Autònoma de Barcelona i escriptor

• Dijous 22 de març, 19.30 h
  
  La banda sonora de Giacometti: una exploració del context musical del seu temps
  
  Joan-Elies Adell, professor de teoria literària a la Universitat Oberta de Catalunya

• Dimarts 27 de març, 19.30 h
  
  Resistir-se a la deshumanització
  
  Sam Abrams, escriptor i professor de poesia catalana actual i teoria crítica a la Universitat Oberta de Catalunya

Activitat gratuïta. Places limitades. Auditori Narcís de Carreras de ”la Caixa” (Santa Clara, 11, Girona)

ALTRES ACTIVITATS

Activitats per a grups escolars

• Visita dinamitzada (itinerari actiu per l’exposició)
  
  Nivells recomanats: primària i ESO
  
  Durada: 1 h 30 min

• Visites comentades
  
  Nivells recomanats: a partir de 3r d’ESO i batxillerat
  
  Durada: 1 h

De dilluns a divendres, en horari lectiu. Grup màxim: 25 alumnes. Cal inscriure-s’hi prèviament trucant al 972 21 54 08

Activitat per a famílies