La Caixa

• La Fundació ”la Caixa” ha presentat avui a Madrid el volum núm. 21 de la seva Col·lecció d’Estudis Socials, L’empresariat immigrant a Espanya.
• En l’actualitat, un de cada sis estrangers que treballa a Espanya ho fa per compte propi.
• Dels 241.000 immigrants que treballen per compte propi al nostre país, el 60% resideix a Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana.
• Els empresaris immigrants estan creant nous llocs de treball que cobreixen amb immigrants i població autòctona, i estan contribuint a la transformació productiva de les economies urbanes.

Els immigrants extracomunitaris no són un bloc homogeni de persones amb una educació i un nivell de qualificació escassos, ni es caracteritzen de manera generalitzada per ser “mà d’obra barata”. Ben al contrari, l’estudi L’empresariat immigrant a Espanya trenca alguns dels tòpics i els prejudicis que de vegades acompanyen una visió poc informada de la realitat de la immigració. El treball de Carlota Solé, Sònia Parella i Leonardo Cavalcanti per al nou volum de la Col·lecció d’Estudis Socials de la Fundació ”la Caixa” fa palès l’impacte creixent de l’empresariat immigrant, en termes de creació de riquesa i d’ocupació. L’informe ha estat presentat a Madrid per Josep F. de Conrado, director general de la Fundació ”la Caixa”, la directora de l’Àrea de Beques i Estudis Socials de l’Obra Social ”la Caixa” i els seus autors.

La promoció de l’autoocupació dels immigrants extracomunitaris, a través de la creació d’empreses pròpies, és una realitat que comença a prendre forma a Espanya. Tanmateix, aquesta dinàmica encara resulta incipient si es compara amb altres països amb més tradició en la recepció de persones estrangeres. El nou volum de la Col·lecció d’Estudis Socials de la Fundació ”la Caixa”, el número 21, dedicat a analitzar la realitat de L’empresariat immigrant a Espanya, destaca aquest fenomen emergent i en detecta les conseqüències positives en termes d’integració, mobilitat social i enfortiment general del teixit econòmic.

L’informe examina l’efecte positiu que els immigrants amb caràcter emprenedor estan tenint sobre la revitalització del comerç i dels serveis de proximitat en els barris. De la mateixa manera, desmenteix el prejudici segons el qual s’apunta als empresaris immigrants com els causants del tancament dels comerços tradicionals regentats per ciutadans autòctons. Al contrari, l’estudi arriba a la conclusió que la crisi de l’empresari autòcton de proximitat és anterior a la incorporació de l’empresariat immigrant, i que aquesta és la conseqüència d’una diversitat de raons alienes a aquest fenomen: competència de centres comercials, negativa de les segones generacions a assumir el negoci familiar o canvis en els hàbits de consum que el comerç no pot afrontar.

D’aquesta manera, els immigrants emprenedors (que, en general, disposen de pocs recursos econòmics de partida), instal·len els seus negocis o les seves empreses en zones on la crisi del comerç de proximitat és evident i en les quals, a més, es donen altres factors depressors (degradació urbana, manca d’infraestructures o feblesa del teixit econòmic). Per tots aquests motius, aquestes àrees són les úniques que ofereixen locals de lloguer a uns preus que la població immigrant pot assumir. Segons els autors, la incorporació gradual de comerços i empreses regentats per nous residents d’aquestes zones empobrides sovint afavoreix la recuperació d’aquests barris que presenten importants dèficits socials i urbanístics. Si, a més a més, aquesta dinàmica coincideix amb una intervenció de l’Administració local sobre les infraestructures i la trama urbana del lloc, l’efecte de revitalització es multiplica, com en el cas de Lavapiés (Madrid), el Raval (Barcelona) i Russafa (València), tres barris que s’han investigat durant aquest estudi.

Motivacions diverses per establir-se per compte propi

A partir de les entrevistes en profunditat a 51 empresaris immigrants establerts a Madrid, Barcelona i València, el treball arriba a la conclusió que no hi ha un factor predominant que motivi que una persona immigrant creï una empresa o un negoci pel seu compte. Els autors, de fet, descriuen tres causes diferents que poden intervenir soles o de manera conjunta per convertir l’immigrant en un emprenedor.

Un primer grup de raons està relacionat amb els desavantatges d’aquest col·lectiu per trobar feina en el mercat convencional d’ocupació assalariada. Les dificultats o els prejudicis per motius de sexe, edat o per la mateixa condició d’estranger poden afavorir una reacció emprenedora adreçada a donar resposta a una situació de penúria o precarietat. Són les anomenades “empreses de necessitat”. En un segon grup, els autors detecten que l’entorn legal, social o econòmic pot oferir oportunitats de negoci que els immigrants emprenedors estan disposats a aprofitar. En el tercer grup, per acabar, s’inclouen motivacions “ètniques” o “de classe”, i tenen a veure amb la tradició emprenedora i empresarial de la comunitat cultural de la qual procedeix l’immigrant i que a Espanya troba un marc per desenvolupar-se.

Cinc perfils d’empresa

De la mateixa manera, l’estudi detecta cinc perfils diferents en el tipus d’empresa que els immigrants emprenedors engeguen. Les empreses d’orientació ètnica neixen, originalment, per subministrar a la mateixa comunitat immigrant productes culturalment afins i que no es troben a Espanya: les carnisseries halal per a la població musulmana en són l’exemple més clar, però també els diaris o els programes de ràdio, els importadors d’aliments, de música, etc., centrats exclusivament en una clientela immigrada.

Les empreses “circuit” són petites organitzacions transnacionals que ofereixen a la comunitat immigrant la possibilitat de mantenir regularment el contacte amb el país d’origen. Dins aquest grup s’inclouen els locutoris, els serveis de missatgeria, els enviaments de trameses, etc.

Les empreses especialitzades en població immigrant abracen una sèrie de professions liberals (serveis jurídics, immobiliaris, ONG, etc.) orientades a prestar serveis especialitzats a la població immigrada que té dificultats per accedir als serveis comuns que es presten en el país, ja sigui per desconeixement de l’idioma o del marc legal aplicable, per la seva situació jurídica irregular, etc.

Les empreses que exploten l’exotisme, en quart lloc, s’adrecen a un públic ampli. Es caracteritzen per fer servir els trets ètnics com a reclam per a la clientela autòctona. Restaurants, botigues d’artesania o teràpies mèdiques alternatives se situen en aquesta categoria.

Per acabar, els immigrants emprenedors s’obren pas, cada vegada més, en l’àmbit de les empreses generalistes. A Espanya, segons els autors, les noves activitats comercials dels immigrants busquen desmarcar-se d’un model ètnic, cada vegada més saturat, i accedir a una parcel·la més gran de mercat, que inclogui la població autòctona, la immigrant i els estrangers en general. De fet, en la investigació que han dut a terme en les ciutats espanyoles esmentades, els autors detecten una diversificació creixent de la clientela i de l’horitzó comercial. La pluralitat és el que més destaca. Fins i tot en negocis molt especialitzats es comença a detectar una presència habitual de clientela autòctona.

Per als investigadors, el desenvolupament de l’activitat empresarial per part dels immigrants té un impacte molt positiu en la percepció que els ciutadans autòctons tenen de la població immigrada. Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), els espanyols creuen que la immigració és un dels tres problemes principals del país, i que la presència “excessiva” d’immigrants provoca un impacte negatiu sobre la qualitat dels serveis socials, el preu i la disponibilitat de l’habitatge, l’atur o la seguretat ciutadana. Els immigrants empresaris, en la mesura en què creen riquesa i participen del dinamisme econòmic espanyols, contribueixen a rebatre les percepcions anteriors.

L’estudi també apunta que la major part dels empresaris entrevistats volen que els seus fills i filles s’insereixin en el mercat “general” en llocs de treball qualificats i de més prestigi social, com ara advocats, informàtics, metges o arquitectes. En aquest sentit, els nous residents fan una aposta important per l’educació dels seus descendents.

Per entendre aquesta actitud, s’ha de considerar que, segons les dades de l’estudi, una part dels negocis impulsats per immigrants, especialment l’hoteleria i la distribució minorista, són competitius i s’aconsegueixen rendibilitzar gràcies a factors com ara l’extensa durada de la jornada laboral, l’autoexplotació o el treball familiar, en concret el de les dones.

De fet, el nombre de dones estrangeres establertes per compte propi a Espanya supera el dels homes (un 52,2% de dones i un 47,8% d’homes). En dos dels àmbits estudiats, la diferència és molt més significativa (en la Comunitat de Madrid hi ha un 63,3% de dones estrangeres autoocupades, davant del 36,7% de dones; o el 61% de dones i el 39% d’homes a València).

Els autors indiquen que la dificultat de moltes dones immigrades per trobar llocs de treball assalariat que no estiguin emmarcats en el servei domèstic les impulsa a plantejar-se projectes empresarials en les societats receptores que, a més, els permetin gestionar millor el seu temps laboral i atendre millor les seves càrregues familiars.

Font de riquesa i prosperitat

La creixent activitat emprenedora dels immigrants trenca el tòpic segons el qual aquests emigren per servir exclusivament de mà d’obra en el país d’acollida. Els immigrants empresaris són, de fet, un motor emprenedor en la societat de recepció.

De la mateixa manera s’ha de rebutjar la idea que les iniciatives empresarials dels immigrants ocupen els llocs perifèrics de l’economia i que tenen un potencial escàs de creixement i poca capacitat per generar riquesa, inversió i creació de llocs de treball. Ben al contrari, els empresaris immigrants entrevistats indiquen que hi ha molt camp d’acció dins les “empreses generalistes”, davant una certa saturació en els negocis orientats a la població immigrant.

L’empresariat immigrant és una font de riquesa que contribueix al dinamisme econòmic espanyol i a la mobilitat social ascendent d’alguns d’aquests nous emprenedors.