La Caixa

Elisa González – Primer Premi FotoPres’07

Records sense memòria. Sèrie de 16 fotografies en color

Durant un any i mig, Elisa González ha fotografiat la seva àvia, María Canelo, malalta d’Alzheimer, en el seu entorn, amb els cuidadors, i ha captat l’avenç progressiu de la malaltia, amb tendresa i amb por. «Sentia la necessitat de documentar el que li passava. És una cosa visceral, no pas un projecte.» A les fotografies d’Elisa González, una mirada perduda, un ble de cabells, una mà engarrotada es converteixen en símbols de la identitat perduda.

Lorena Ros – Segon Premi FotoPres’07

En aquell lloc… Històries d’abusos sexuals en la infància. Sèrie de 10 fotografies en color

El treball de Lorena Ros té una base narrativa: recupera la història d’homes i dones que durant la infantesa van patir abusos sexuals; els retrata en el seu entorn quotidià i torna als llocs on es va produir la seva experiència. Tornar-hi, parlar-ne, fotografiar la gent i aquells indrets esdevé un mitjà d’exorcisme i de retrobada amb un mateix.

Pep Bonet – Tercer Premi FotoPres’07

Third World Cup. Sèrie de 10 fotografies en blanc i negre

En el campament de refugiats de Murray Town, a Free Town (Sierra Leone), Pep Bonet va fotografiar, al febrer del 2001, un campionat de futbol entre 22 nois que havien sofert l’amputació de cames o braços a causa de ferides de guerra. L’esport ha permès a aquests joves trobar al·licients per fer front al seu drama i convertir-se en veritables atletes.

Fernando Maquieira – Beca FotoPres’07

La ruta 40. Sèrie de 20 fotografies en color

Fernando Maquieira ha realitzat un reportatge fotogràfic sobre la famosa ruta 40, que voreja la serralada dels Andes pel vessant argentí. Les fotografies no segueixen cap tipus d’itinerari ni ordre temàtic: són il·luminacions que posen de relleu el caràcter excepcional de la trobada amb llocs i persones. Les febles empremtes de la presència humana en el paisatge evoquen la mirada dels primers colons.

Antonio M. Xoubanova – Beca FotoPres’07

M30. Sèrie de 14 fotografies en color

El soterrament de la carretera de circumval·lació de Madrid, la M30, provoca un seguit de transformacions urbanes i socials. Antonio M. Xoubanova ha creat un tapís d’imatges que posa de manifest els contrastos entre la magnitud faraònica de l’obra i l’experiència quotidiana de la gent que viu a la vora.

Marta Soul – Beca FotoPres’07

Wellhome. Sèrie de 7 fotografies en color

Les fotografies de Marta Soul són retrats de dones desplaçades, però res no indica a primer cop d’ull que es tracti d’immigrants. Els vestits, els pentinats i una acurada posada en escena eliminen les diferències i esborren qualsevol rastre de violència social o política. La mirada innocent del fotògraf treu a la llum comportaments socials estereotipats que tendeixen a esborrar la identitat de les persones.

Paola de Grenet – Beca FotoPres’07

Els albins de La Rioja argentina. Sèrie de 20 fotografies en color

El poble d’Aicuña, a la província argentina de La Rioja, al peu dels Andes, viu en un gran aïllament des dels temps de la conquesta. Això fa que la taxa d’albinisme hi sigui tres mil vegades superior a la de la població general de l’Argentina. Paola de Grenet ha pres aquest fenomen com a punt de partida d’un treball fotogràfic sobre la singularitat, el sentit de la diferència, la bellesa i la mirada de l’altre.

Salvi Vivancos – Beca FotoPres’07

Districte. Forma de vida de la comunitat equatoriana a Espanya. Sèrie de 12 fotografies en color

A pocs quilòmetres de San Javier, a la província de Múrcia, al costat d’una autovia, hi ha un ampli recinte obert, el Districte, on els caps de setmana es reuneixen famílies equatorianes. Salvi Vivancos ha fotografiat aquest espai oblidat per fer palesa la dialèctica social entre la realitat de la marginació i el desig d’integració, la reivindicació de la identitat nacional i l’anhel de convivència amb altres cultures.

Jorquera – Beca FotoPres’07

Radiochina. Sèrie de 20 fotografies en color

El treball de Jorquera s’ha comparat amb els viatges per països imaginaris de Jonathan Swift. La Xina de Jorquera està feta d’imatges enigmàtiques: reproduccions, rastres, fragments, paisatges esborrats o tremolosos, cossos i rostres fugitius, que tradueixen un estat d’esperit contemporani.

BIOGRAFIES

Elisa González neix a Madrid el 1978. Es llicencia en enginyeria química a la Universidad Complutense de Madrid. Aquell mateix any decideix dedicar-se professionalment a la fotografia. S’especialitza en fotografia documental i fa el màster de l’Escuela de Fotografía y Centro de Imagen EFTI a Madrid. Durant aquest període, inicia el seu projecte Records sense memòria, que retrata el dia a dia d’una malalta d’Alzheimer. A l’estiu del 2006, obté una beca del World Press Photo, Asia-Europe Foundation i Philippine Center for Photojournalism, per formar part del projecte «Urban Youth» a Manila (Filipines), on duu a terme el reportatge Dancing Manila, que reflecteix la vida de joves estudiants de l’escola de ball Step Dance Studio a Makati. Aquest treball es projecta a Mall of Asia (Manila). Avui dia, mentre continua desenvolupant el seu projecte Recuerdos sin memoria, treballa com a fotògrafa independent en l’àmbit de l’arquitectura i de l’urbanisme, i col·labora amb organismes públics com el Ministeri de Sanitat i Consum en campanyes de prevenció de la drogaaddicció.

Lorena Ros neix a Barcelona el 1975. Es llicencia en humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. S’inicia en el món de la fotografia en el diari local de Londres Hackney Gazette, fins que decideix fer estudis superiors al London College of Printing. El 2001 comença a treballar sobre l’arribada d’immigrants a les costes espanyoles (World Press Photo 2001, Single General News). És el principi d’un projecte que duu a terme en els dos anys següents sobre el tràfic de dones nigerianes a Europa (Beca FotoPres’03). Per aquest treball rep la Menció Honorífica en el World Press Photo 2004 i guanya l’Amnesty International One World Media Award 2005. El 2004, gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya, documenta el fenomen de les bandes llatines a Madrid i Barcelona (El País Semanal i el Magazine de La Vanguardia). El 2005 és seleccionada i participa en la Joop Swart Masterclass del World Press Photo a Amsterdam, on presenta el tema dels abusos sexuals en la infantesa. Els seus treballs s’han exposat i projectat en certàmens com ara Visa pour l’Image (Perpinyà), les trobades de fotografia d’Arle i el World Press Photo, com també al centre cultural La Casa Encendida de Madrid, entre d’altres. Treballa com a fotògrafa independent. Actualment viu a Nova York.

Pep Bonet neix a la Colònia de Sant Jordi (Mallorca) el 1974. Als 17 anys, s’instal·la a Amsterdam i hi estudia fotografia. És seleccionat per World Press Photo Masterclass (2002), per a menors de 30 anys, pel seu treball Faith realitzat a Sierra Leone. La revista PDN Photo Anual de Nova York el selecciona com un dels 30 joves talents de l’any (2002). Guanya el premi Kodak Young Photographer of the Year (2003) amb Faith in Chaos a Visa pour l’Image de Perpinyà. Amb Blind Faith obté el premi FotoPres (2003) i el primer premi Fujifilm Europress (2003) en la categoria de retrat. Guanya el primer premi Zilveren Camera Holland en la categoria de documental internacional (2003). La Fondazione Luchetta de Trieste el nomena millor fotògraf de premsa (2004). Exposa HIV-AIDS in the age of globalisation a Göteborg i Faith in Chaos a París, Colònia, Mallorca, Amsterdam, Milà, Galícia i a ARCO (2004). Presenta el seu treball sobre la sida titulat POSITHIV+ a Barcelona, Amsterdam, Londres, Brussel·les, Tòquio i Asunción (2005). Publica a l’editorial Rozenberg el llibre POSITHIV+ (2005). El 2007 guanya el segon premi World Press Photo, en la categoria de sèrie d’esports, amb un reportatge sobre una lliga de futbol d’amputats a Sierra Leone.

Fernando Maquieira neix a Puertollano (Ciudad Real) el 1966. Viu i treballa a Madrid. El seu primer contacte amb la fotografia el té als 15 anys, quan comença a treballar com a aprenent i ajudant a l’estudi de Fernando Gordillo, fotògraf que pertany al moviment de l’Escola de Madrid. El 1997 comença a fer treballs com a freelance tot compaginant la fotografia amb el disseny gràfic. Ha realitzat diverses exposicions individuals, entre les quals destaquen, el 2007, Ánima, a Fotoencuentros (Múrcia) i el 2006 a La Casa de Velázquez (Madrid). El 2005, Sobre la Alhambra, al Palacio de los Condes de Gabia (Granada), i a la vuitena edició de la Bienal Internacional de Fotografía Fotonoviembre (Tenerife). En 2003-2004, Mexique anonyme, a la Maison de l’Amérique Latine (Brussel·les); a Zarautz, organitzat pel Photomuseum, i a la Casa de Cultura de Las Rozas (Madrid). El 2003, a El Escaparate de San Pedro (Madrid). Ha participat en diverses exposicions col·lectives, entre les quals destaquen, el 2006, Colección Luzdía, Galería Anymus (Madrid) i Poemas fotografiados, Casa de América (Madrid). Ha publicat diversos llibres.

Antonio M. Xoubanova neix a Madrid el 1977. Fa estudis de turisme però els abandona per estudiar fotografia a l’escola Arte 10 de Madrid. Actualment forma part del col·lectiu Blank Paper (www.blankpaperimagen.com) i treballa com a col·laborador per al diari El Mundo. Ha obtingut la beca d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura espanyol en el Col·legi d’Espanya a París, el premi de fotografia documental ARCO’05, el primer premi de 18 Caminos de Hierro de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, la beca Fundación Santa María de Albarracín a les Jornades de Fotografia i Periodisme i una beca de la Fundación Universidad Rey Juan Carlos, entre d’altres. Ha publicat el seu treball a Geo, El Semanal, Yo Dona, ARCO Publications, Aereoport de Paris Magazine i Siete Leguas. Les seves imatges s’han pogut veure a El escaparate de San Pedro, a l’EFTI i al Centro Cultural Conde Duque de Madrid, entre d’altres.

Marta Soul neix a Madrid en 1973, on viu i treballa. Després d’un parèntesi en què explora el disseny i crea i produeix la seva pròpia col·lecció d’objectes de vidre, reprèn la fotografia col·laborant en diverses campanyes de publicitat (Terra, Ericsson, Ford). Treballa durant tres anys per al Departament de Fotografia de la Universidad de Bellas Artes de Madrid. Des del 2001, comença a fer els seus treballs més personals i aprofundeix en la interacció d’imatge i realitat: Sexus (2001) i Estética doméstica (2003). El lloc que ocupa la dona en aquesta disjuntiva, dins de la societat de consum, és, sens dubte, un dels temes presents a la seva obra, primer amb el seu treball Chance of Love (2005) i actualment amb Wellhome (2006). Ha publicat en revistes com Rojo, Fifty Easy, The Creator Studio, Vanidad, Neo2, Ojo de Pez i La Más Bella. Ha obtingut premis i mencions a La Real Sociedad Fotográfica, Injuve, Purificación García i la Consejería de las Artes de la Comunidad de Madrid. El seu treball s’ha exhibit al Canal de Isabel II, Cuartel de Conde Duque, Círculo de Bellas Artes i Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, entre d’altres.

Paola de Grenet neix a Milà (Itàlia) el 1971. Inicia la seva carrera fotogràfica a Londres el 1999, després d’haver acabat els seus estudis de disseny gràfic al Camberwell College of Arts (Londres, juny del 1999). Ha treballat com a fotògrafa editorial a Londres i a Espanya per a revistes com The Sunday Times Magazine, Canary (Conde Nast Contract Publishing), New Scientist, Vanidad, .H, Vivir en el campo, Elle, Línea, Ojo de Pez, Rolling Stones, El Semanal, Woman i el Magazine de La Vanguardia. El seu treball també s’ha publicat en llibres com BCN 24 horas (editorial Brabander), Barcelona 12 sensaciones (editorial Criteria) i en el catàleg de l’exposició que va tenir lloc al Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona & Fotografía (editorial Lunwerg). L’any 2003 inicia el seu projecte personal sobre la vida dels transsexuals a Espanya. El treball ha estat projectat en l’audiovisual No se lo diga a mi madre, al Palau Robert (Barcelona), i publicat a la revista Ojo de Pez. L’any 2005 va ser finalista a la secció «Descubrimientos» del festival internacional de fotografia Photoespaña, amb el projecte The waiting room. Comença el seu projecte sobre l’albinisme i guanya el segon premi en el concurs Notodofotofest (La Fábrica, Madrid). El 2006 és seleccionada per exposar al festival d’art contemporani BAC! 06 (en el CCCB de Barcelona) i al festival Novas Miradas-Olladas 06, a Galícia, amb el projecte The natural order of things.

Salvi Vivancos neix a Alacant el 1977. El seu primer contacte seriós amb la fotografia és a través d’uns cursos per a adults als quals acudeix durant la seva estada a Anglaterra, entre els anys 1999 i 2001. Des que va tornar a Espanya, treballa com a fotògraf independent i ha fet tota mena de reportatges, sobretot per a publicitat. Paral·lelament, comença a acostar-se a la fotografia d’una manera més personal, i d’aquesta aproximació neix el seu treball Velo, una crònica sobre la pèrdua de visió del seu pare. El segueixen dos treballs, en què els protagonistes són els seus fills i la relació amb ells. Amb Districte inicia un interès pels canvis socials que s’estan produint al seu voltant (Múrcia): immigració i massificació urbanística. Actualment està acabant els seus estudis de fotografia a la Universidad Miguel Hernández d’Elx.

Jorquera neix el 1972 a Porriño (Pontevedra), tot i que la major part del temps ha viscut a Madrid. És enginyer agrònom, però ara ja oblidat tot el que es relaciona amb això. Editor de projectes impossibles en forma de llibres únics, com ara Cuaderno Número Cero, Cuaderno de China i Tao, té una obsessió malaltissa per la nit i els paisatges elèctrics que contínuament omplen el seu cap d’interferències. Des del 2002, treballa sobre la Xina. El 2006 la revista Ojo de Pez publica part de Radiochina, projecte pel qual al cap d’un any rep la beca FotoPres. Ha treballat amb Luis Asín i actualment fa de positivador de blanc i negre al laboratori de Juan Manuel Castro Prieto. Forma part del naixement del col·lectiu Nophoto.

El jurat de FotoPres’07 està format per Sandra Balsells, fotoperiodista i professora de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Barcelona); Pep Benlloch, professor de fotografia de la Universitat Politècnica de València; Diane Dufour, directora de projectes especials de l’agència Magnum (París); Carlos Gollonet, editor i comissari d’exposicions de fotografia, i Urs Stahel, director del Winterthur FotoMuseum (Suïssa).