La Caixa

El Jardí vertical cobreix completament la mitgera que delimita la nova plaça pública que dóna accés, des del Paseo del Prado, a CaixaForum Madrid per la seva banda nord. La nova seu de l’Obra Social ”la Caixa” a la capital ocupa l’antiga Central Eléctrica de Mediodía, projectada el 1899 per l’arquitecte Jesús Carrasco-Muñoz Encina, autor també de l’Hotel Reina Victoria de la plaça de Santa Ana. El projecte de l’edifici, a càrrec de l’equip d’arquitectes suïssos Herzog & de Meuron, conserva les quatre façanes originals (delimitades pels carrers de Gobernador, Alameda, Almadén i Cenicero), a fi de preservar la imatge de conjunt de l’antiga central.

Els arquitectes han eliminat bona part del sòcol de granit que circumda l’edifici, cosa que fa levitar l’edifici sobre una plaça pública a nivell del carrer. Aquesta plaça, oberta cap als quatre costats, s’estén fins al número 36 del Paseo del Prado, ocupa una superfície de 2.500 m2 i permet l’accés al vestíbul de CaixaForum Madrid, situat en el primer nivell. Precisament, el Jardí vertical ocupa tota la mitgera de l’edifici adjacent a la plaça.

“Les plantes no necessiten terra, ja que la terra no és més que un mitjà. Només l’aigua i els múltiples nutrients que hi estan dissolts, juntament amb la llum i el diòxid de carboni, són essencials per a les plantes. Allà on l’aigua no manca mai, com en els boscos tropicals, les plantes s’estenen sobre els troncs dels arbres, les roques dels penya-segats… Per exemple, unes 2.500 de les 8.000 espècies de plantes conegudes a Malàisia creixen sense terra”, explica Blanc. Des del 1982, el botànic investiga en el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de París com les plantes són capaces d’adaptar-se a situacions extremes.

Conscient de l’habilitat de les arrels de créixer no sols cap a l’interior sinó també al llarg d’una superfície, el 1988 va patentar el seu invent, que va batejar com a “mur végétal”, és a dir, mur vegetal (en anglès se’l coneix com a “vertical garden”, jardí vertical). “Quan les arrels poden créixer en profunditat dins d’una paret, fàcilment la poden danyar i causar destrucció. És el que va passar amb els temples d’Angkor (Cambodja). Aquest dany es pot evitar si l’aigua es facilita de manera regular a les plantes. Les arrels s’escampen sols per la superfície, sense danyar l’interior de la paret”, conclou Blanc.

El Jardí vertical està format per tres elements principals: una estructura metàl·lica, una làmina plàstica i una capa de feltre de poliamida. En el cas de CaixaForum Madrid, té una altura de 24 metres, un gruix de gairebé un metre i una longitud de 19 metres. S’ha col·locat lleugerament separat de la façana de l’edifici existent, a fi de no transmetre-li cap esforç. La superfície vegetal resultant s’estén al llarg de 460 metres quadrats. Està formada per 15.000 plantes de 250 espècies diferents. Entre elles, Lonicera nitida, Yucca filamentosa, Cistus purpureus, Cedrus deodara, Pilosella aurantiaca, Dianthus deltoides, Arenaria montana, Cornus sanguinea, Lonicera pileata, Sedum alpestre, Campanula takesimana, Bergenia cordifolia i Garrya elliptica, entre altres espècies. Moltes d’elles són autòctones, com l’arbust caducifoli Cornus sanguinea (sanguinyol); d’altres són foranes, però s’adapten bé al clima de Madrid, com la Bergenia cordifolia, comunament coneguda com a hortènsia o begònia o col d’hivern, pròpia de Sibèria i Mongòlia.

• Estructura metàl·lica: Es tracta d’una estructura vertical autoportant, de 24 metres d’altura, i és la base sobre la qual descansen l’estructura auxiliar i tots els elements constitutius del Jardí vertical. Està formada per sis torres principals i, com si es tractés de les quadernes d’un vaixell, d’un sistema de perfils tubulars. Forma una capa d’aire que actua com un sistema d’aïllament tèrmic i fònic molt eficient.
• Pannell de suport: Està format per un pannell de PVC expandit subjecte a l’estructura metàl·lica. Aquesta dota de rigidesa tota l’estructura i la fa impermeable.
• Capa d’irrigació: Formada per una manta doble de fibres sintètiques i una làmina plàstica a la seva cara interior, està fixada per mitjà de grapes al pannell de suport. És la base de suport de tota la plantació. El feltre és especial, per la qual cosa no es podreix, i la seva gran capil·laritat permet una distribució homogènia de l’aigua. Les plantes s’han distribuït al llarg d’aquesta capa de feltre (la densitat és d’unes 30 plantes per metre quadrat) i les arrels creixen al llarg d’ella.
• Plantació: Es realitza inserint les arrels de les plantes, sense terra, entre les dues capes de la manta i fixant-les per mitjà de grapes.
• Subministrament d’aigua i nutrients i recollida de l’aigua: Una xarxa de canonades, amb becs de degoteig i alimentada per una bomba d’aigua i nutrients, va fixada sobre la manta d’arrelament. El reg de l’aigua, enriquida amb nutrients, es realitza des de la part de dalt de l’estructura, i és automàtic. L’aigua que s’escorre pel mur és recollida per una canaleta col·locada a la part inferior del Jardí vertical. D’aquesta manera se soluciona el problema que podria generar l’aigua d’escolament sobrera.

El resultat és un jardí vertical que permet recrear un sistema vivent semblant al de la naturalesa, i que rememora els jardins suspesos de l’antiga Babilònia. El pes total, incloent-hi les plantes i el marc metàl·lic, és inferior a 30 kg per metre quadrat. Tenint en compte el poc pes, aquest tipus de jardins se sol desenvolupar en qualsevol paret, sense limitació de mida o altura. Gràcies al seu efecte d’aïllament tèrmic, permet reduir el consum d’energia (a l’hivern, aïlla del fred; a l’estiu, actua com un sistema de refrigeració natural) i neteja l’aire (les partícules de pol·lució són atretes pel feltre, on a poc a poc es descomponen i remineralitzen, i llavors es converteixen en fertilitzant per a les plantes).

Art ecològic, ecoart, arquitectura verda… Aquests són alguns dels noms que ha rebut el jardí vertical de Patrick Blanc. Ell s’estima més anomenar el seu invent “pintura vivent”. El botànic francès ha dut a terme més d’un centenar d’intervencions arreu del món, tant en interiors com en exteriors de museus i espais educatius, festivals i exposicions, show rooms i centres comercials, hotels i restaurants, apartaments, piscines, terrasses… Fins i tot ha enriquit la façana d’un gratacels a Kuala Lumpur. Els seus jardins verticals són presents, per exemple, en el Museu d’Art Modern de Kanazawa (Japó), l’aparcament Des Ternes de París, diverses botigues d’Yves Rocher i Marithé et François Girbaud, el Museu Etnogràfic del Quai Branly de París, el Parlament de Brussel·les, l’Hotel Byblos de Saint-Tropez… El Jardí vertical de CaixaForum Madrid ha estat el primer que s’ha instal·lat a Espanya.

Nascut a París l’any 1953, Patrick Blanc treballa des del 1982 en qualitat de científic en el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de París. El 2005 va ser condecorat com a Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres, i ha rebut la medalla d’or de l’Académie d’Architecture. Ha treballat amb múltiples arquitectes internacionals, com ara Herzog & de Meuron, Jean Nouvel, Andrée Putman… Fins i tot ha arribat a dissenyar “roba vegetal” per a Jean-Paul Gaultier; en concret, un vestit de núvia per a una desfilada del 2002. Des del seu primer viatge a Tailàndia, el 1972, ha visitat les selves tropicals d’arreu del món i n’ha estudiat les plantes. Al llarg de la seva carrera, ha descobert noves espècies de plantes.