La Caixa

Aina Calvo, batllessa de Palma, i Josep F. de Conrado, director general de la Fundació ”la Caixa” i director executiu de l’Obra Social ”la Caixa”, han inaugurat avui l’exposició “Manolo Valdés. Escultures monumentals”, emmarcada dins del programa Art al Carrer impulsat per l’Obra Social ”la Caixa”. L’acte acadèmic d’inauguració, celebrat a l’Ajuntament de Palma, ha precedit al descobriment per part de les autoritats de les escultures de Manolo Valdés que integren la mostra, ubicades al Passeig des Born.

La idea d’un art integrat en l’espai urbà existeix des de temps immemorials. Ja en l’antiguitat, esfinxs, toros alats i guerrers colossals exercien de guardians al costat de les muralles de les ciutats i enfront de les portes d’entrada als temples i altres recintes sagrats. Amb el programa Art al carrer, l’Obra Social ”la Caixa” pretén convertir les principals ciutats espanyoles en museus a cel obert, per dotar així d’un nou sentit l’escultura monumental, al mateix temps que mostra obres recents d’artistes de renom en el panorama internacional.

Aquesta iniciativa, que es desenvolupa en col·laboració amb ajuntaments i institucions públiques, respon a una voluntat dinamitzadora i de creació de nous referents visuals. D’aquesta forma, les obres dialoguen amb l’entorn, per afinitat o per contrast, i provoquen un gran impacte en les persones que les descobreixen per primera vegada. Amb aquest esperit, les exposicions compleixen una funció social: són una eina de coneixement i d’integració a l’abast de tots.

Manolo Valdés és un dels principals artistes espanyols de l’actualitat. Resident a Nova York des de fa més d’una dècada, alterna la pintura amb l’escultura. En els últims anys ha realitzat escultures de gran format per a diferents ciutats, com Madrid, València i Biarritz. En les disset obres que es presenten en aquesta exposició (cinc de les quals inèdites), Valdés reprèn alguns temes de la història de l’art i els recrea amb llibertat. Entre aquestes destaca un gran grup d’enormes caps espectaculars que, d’alguna manera, cosifiquen el retrat. Totes les figures exhibides estan desproveïdes d’una caracterització particular, però posseeixen una extraordinària força expressiva.

Els caps de colossos de Valdés remeten a les escultures tutelars que s’erigirien a l’entrada de les ciutats com un element d’identitat i projecció. Però a diferència de la més famosa d’aquestes (el mític colós de Rodes, que representava el déu Hèlios), les figures de Valdés presenten un rostre reduït a uns quants trets essencials. En la forma del seu espectacular barret es poden reconèixer construccions arquitectòniques. És un home essencial que protegeix els seus semblants als llocs on transcorre actualment la vida: edificis d’habitatges, centres comercials, gratacels…

Valdés ha efectuat moltes exposicions individuals d’escultura monumental. Entre les quals destaquen les mostres fetes a Park Avenue, Brian Park (Nova York), al Ch”teau de Chenonceau (França), i també l’espectacular exhibició itinerant de 21 Meninas, primer als jardins del Palais Royal (París) i després a la Pelikan Platz (Zuric).

Així mateix, diverses obres monumentals de Manolo Valdés s’erigeixen a diferents ciutats del món: la Dama de Múrcia; l’escultura monumental de la Dama del Manzanares, al Parque Lineal del Manzanares (Madrid); les Dames de Barajas, a l’aeroport madrileny de Barajas; L’exorcista, a l’ampliació del pont de Cantalojas de Bilbao, o l’imponent Cap que s’aixeca en una de les principals avingudes de Biarritz.

A més, l’obra de Valdés és present a les col·leccions més prestigioses, com les del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, MNCARS (Madrid); l’Institut Valencià d’Art Modern, IVAM (València); el Museo de Arte Contemporáneo Patio Herreriano (Valladolid); la Chase Manhattan Bank Foundation (Nova York); el Metropolitan Museum of Art (Nova York); el Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou (París); el Kunstmuseum de Berlín; el Museo de Arte Contemporáneo Internacional Rufino Tamayo (Mèxic); etc.

Manolo Valdés va iniciar la seva carrera en els anys seixanta com a membre fundador d’Estampa Popular Valenciana (1964-1967). Més tard, al costat de Rafael Solbes i Juan Antonio Toledo, va crear l’Equip Crònica, amb el qual va desenvolupar una intensa activitat durant disset anys, fins a la mort de Solbes, el 1981. A partir de llavors, Valdés ha continuat la seva trajectòria artística en solitari com a pintor, escultor, gravador i cartellista, participant en nombroses exposicions individuals i col·lectives per tot el món.

Va ser a principi dels anys vuitanta quan Valdés va demostrar una especial inclinació per l’escultura i l’exploració de la matèria, sempre a la recerca de textures més informals. L’artista se serveix de la soldadura com a element expressiu, alhora que destaca les esquerdes de l’obra.