La Caixa

CaixaForum Madrid és fruit d’una voluntat: ampliar i diversificar l’oferta social i cultural de l’Obra Social ”la Caixa” a la capital, en benefici dels ciutadans. Respon a un nou concepte de centre sociocultural propi del segle XXI, una plataforma de divulgació coherent amb les inquietuds socials actuals, que potencia el valor de la cultura com a element d’integració social. A través d’exposicions d’art, concerts, cicles de literatura i poesia, debats d’actualitat, tallers educatius i familiars i activitats dirigides a grups de persones grans, es promou el coneixement i es potencia el creixement personal de ciutadans de totes les edats. Les activitats culturals de l’Obra Social combinen la divulgació de les grans civilitzacions del passat amb el descobriment dels últims valors de l’art, la música i el pensament. Tot això, a través d’una mirada global i atenta als temes de la contemporaneïtat.

Amb la inauguració de CaixaForum Madrid, l’Obra Social ”la Caixa” va més enllà de l’ampliació de la seva antiga sala d’exposicions a la capital. Implanta un nou concepte de centre social i cultural, que ofereix un programa global i innovador que potencia el valor integrador de la cultura i la seva importància per a la comunicació i el benestar de les persones. Amb aquest objectiu i coincidint amb el canvi de segle, ”la Caixa” va adquirir el 2001 la vella Central Eléctrica del Mediodía. D’aquesta manera, recuperava una de les escasses joies d’arquitectura industrial al barri històric de Madrid per reconvertir-la en CaixaForum Madrid, un centre viu al servei de tots i cadascun dels ciutadans.

L’antiga fàbrica, projectada el 1899 per l’arquitecte Jesús Carrasco-Muñoz Alzina i l’enginyer José María Hernández, no tan sols estava en ruïnes, sinó que, a més, es trobava enclaustrada dins el dens teixit urbà, desconnectada del Salón del Prado, i només tenia una capacitat de 2.000 m2. El projecte arquitectònic ha permès quintuplicar la superfície fins a arribar als 10.000 m2, i ha tornat a col·locar la central dins el mapa. Això s’ha aconseguit incorporant al nou centre l’espai que abans ocupava la gasolinera al número 36 del passeig del Prado (que impedia la visió de la fàbrica), ara convertit en una plaça pública guanyada al centre de la ciutat per als ciutadans. Així mateix, s’ha restaurat la façana de maó de l’antiga fàbrica de manera artesana i se n’ha recuperat l’aspecte inicial; a més, s’hi ha afegit volumetria per dalt i per baix. L’abans oblidada central s’alça avui al número 36 del passeig del Prado transformada en CaixaForum Madrid, un centre que reuneix tradició i modernitat amb una àmplia oferta gratuïta per a tots els públics.

L’EDIFICI ANTIC

“Tornar a col·locar dins el mapa de la ciutat l’antiga Central Eléctrica del Mediodía.” Aquest ha estat un dels objectius de l’Obra Social ”la Caixa”: recuperar per a Madrid una de les poques joies de l’arquitectura industrial al barri històric de la ciutat. L’empresa no ha estat fàcil: s’han restituït 40.000 dels 115.000 maons que cobreixen l’edifici, i la façana s’ha hagut de cosir i encintar per poder transformar-se en CaixaForum Madrid. La Central Eléctrica del Mediodía, que en altres temps es va construir com una gran fàbrica de producció d’electricitat a partir de la combustió de carbó, per proveir tot el sector sud del nucli antic de Madrid, estava en ruïnes el 2001, any que ”la Caixa” va comprar l’immoble. “Presenta un estat general d’abandonament i ruïna que, a poc a poc i de manera imparable, va afectant-ne tant l’aspecte exterior com l’estabilitat”, diu l’informe dels tècnics. Protegides les seves quatre façanes pel PGOUM en el seu grau ambiental, la carcassa de la central s’alça novament tal com es va concebre en origen, tot i que amb unes quantes modificacions per poder acollir CaixaForum Madrid

L’antiga Central Eléctrica del Mediodía va ser projectada el 1899 per l’arquitecte Jesús Carrasco-Muñoz Alzina i l’enginyer José María Hernández, a petició de l’empresari José Batlle, sobre el solar de l’antiga fàbrica de bugies La Estrella, la llicència de la qual datava del 1857. L’illa de cases, que ocupa una superfície de 1.934 m2, està delimitada al nord pel carrer Gobernador, al sud pel carrer Almadén (antigament, travessia de Fúcar), a l’est pel carrer Cenicero i a l’oest pel carrer Alameda. Després d’una tramitació bastant accidentada, la central es va inaugurar al març del 1901 i aviat es va situar com una de les principals de Madrid. Una de les originalitats de l’edifici és la resolució dels extrems de les façanes principals.

EL PROJECTE ARQUITECTÒNIC

Seductor, atrevit, atractiu i lleuger. Així és CaixaForum Madrid, un nou edifici escultural el cost del qual ha estat de més de 60 milions d’euros. On abans hi havia una gasolinera i una vella central elèctrica, encaixonada i oblidada, els maons de la qual s’anaven desprenent dia rere dia, ara emergeix, flamant, un nou centre social i cultural on l’ahir i l’avui s’estrenyen la mà. L’ahir el conformen quatre façanes de maons artesans restituïts, un per un, utilitzant el morter de cal i l’aparell propis d’un segle enrere; ara, la nova imatge rememora el passat gloriós de la centenària Central Eléctrica del Mediodía. Forma l’avui una imposant carcassa amb envolupant de xapa de fosa que corona la fàbrica i que realça la majestuositat de l’antic edifici.

“El fet de no poder partir de zero i haver de respectar l’envolupant de maó, protegida com a patrimoni i reminiscència de la primerenca era industrial de Madrid, no ha estat un handicap, sinó que ens ha obligat a buscar solucions especials per poder projectar un edifici únic i singular.” Són paraules de Herzog & de Meuron, autors de la rehabilitació i l’ampliació de la Central Eléctrica del Mediodía. Hi ha hagut quatre principis bàsics que conformen l’estratègia d’actuació dels arquitectes suïssos: restaurar l’envolupant de maó de manera artesana, eliminar el sòcol perimetral de pedra de la fàbrica, obrir una nova plaça pública amb entrada pel passeig del Prado i afegir-hi volumetria. El resultat és una edifici sorprenent que, recolzat sobre tres únics pilars, sembla que levita sobre una nova plaça guanyada per a la ciutat per l’Obra Social ”la Caixa” i l’Ajuntament de Madrid. Si la central elèctrica disposava de 2.000 m2, CaixaForum Madrid s’alça amb els seus 10.000 m2 per acollir l’àmplia programació de l’Obra Social ”la Caixa”.

UN EDIFICI QUE UNEIX TRADICIÓ I MODERNITAT AL CENTRE DE MADRID

Els 2.000 m2 de l’antiga Central Eléctrica, multiplicats per cinc, sumen 10.000 m2: els de CaixaForum Madrid. Un cop eliminada la gasolinera, suspès l’edifici sobre tres pilars i excavat el subsòl de tota la plaça pública, en resulta el nou Centre Social i Cultural de l’Obra Social ”la Caixa”, distribuït en set nivells: dos de subterranis, una planta baixa que a cel cobert dóna continuïtat a la plaça pública, amb entrada pel número 36 del passeig del Prado, i quatre plantes sobre rasant. L’espai interior és una caixa de sorpreses que juga amb materials i formes. El laberíntic traçat espacial de l’última planta (restaurant i oficines administratives), esquitxat per sis nínxols irregulars amb entrada de llum natural i gelosies de xapa galvanitzada, contrasta amb les sales d’exposició (plantes segona i tercera), dos espais diàfans, simples i flexibles.

Les parets del vestíbul (primera planta), al qual s’accedeix a través d’una escala cerimonial serpentejant que arrenca a la plaça coberta, són de formigó, mentre que el foyer i l’auditori (soterranis primer i segon) estan revestits per una malla metàl·lica deformada per pressió tipus deployé que dibuixa una estructura onejant i plena de moviment. Els terres del foyer i de l’auditori estan empostissats de fusta de roure americà, el vestíbul amb peces triangulades d’acer inoxidable i les galeries d’art amb un paviment blanc de terratzo continu. El centre acull un auditori de 311 places, un foyer repartit en dos nivells, un aparcament privat, dues sales de conferències, un magatzem per a obres d’art, un vestíbul, una llibreria, una sala VIP, dues plantes d’exposició amb un total de quatre espais, dos espais multiusos, un servei educatiu, un restaurant i oficines. S’accedeix a l’interior de l’edifici per un únic punt: l’escala cerimonial que emergeix de la plaça pública.

LA NOVA PLAÇA PÚBLICA

Una nova i espectacular perspectiva s’ha obert al número 36 del passeig del Prado. CaixaForum Madrid sembla estar suspès sobre una gran plaça de geometria irregular, oberta als quatre costats i que ocupa una superfície de 2.500 m2. Aquesta nova esplanada pública, guanyada per a la ciutat al centre històric de Madrid, està delimitada al nord pel carrer Gobernador, al sud pel carrer Almadén, a l’est pel passeig del Prado i a l’oest pel carrer Alameda. La plaça està formada per tres subplaces: l’espai abans ocupat per la gasolinera (que limita amb el passeig del Prado i és a cel obert), l’àrea de la planta baixa de CaixaForum Madrid (coberta) i l’extensió delimitada abans de les obres per l’antic pati de la central elèctrica (que limita amb el carrer Gobernador i també és a cel obert).

El terra de la plaça està recobert per una estructura de triangles de formigó que dibuixen plans de diferents inclinacions. La plaça coberta té un sostre també amb formes triangulars irregulars i fora de pla, que responen al sistema estructural, col·locades segons diferents pendents, amb un acabat de planxes metàl·liques. Dues fonts ornamentals banyen la plaça pública.

EL JARDÍ VERTICAL

“Les plantes no necessiten terra, només aigua, minerals, llum i diòxid de carboni.” A partir d’aquest axioma tan senzill, Patrick Blanc va construir per primera vegada un jardí vertical el 1988, concretament al museu de La Villette de París. El seu invent és present avui en ciutats d’arreu del món: París, Brussel·les, Nova York, Osaka, Bangkok, Nova Delhi i Gènova, per esmentar-ne només unes quantes. El de CaixaForum Madrid no és tan sols el primer a instal·lar-se a Espanya, sinó també el més gran que s’hagi implantat fins avui en una façana sense buits, ja que ocupa una superfície vegetal de 460 m2. Compon el resultat una sorprenent “pintura vivent” multicolor que, més enllà del seu atractiu estètic, actua com un eficaç agent mediambiental. El jardí vertical dibuixa un tapís natural impressionant format per 15.000 plantes de 250 espècies, que han transformat en un sorprenent jardí una de les parets mitgeres que delimiten l’espai urbà de CaixaForum Madrid. El mur cobreix absolutament tota la paret mitgera que delimita la nova plaça pública que dóna accés, des del passeig del Prado, a CaixaForum Madrid pel costat nord; és a dir, la paret que confronta amb el número 34 del passeig del Prado.

30 ANYS AMB L’ART

CaixaForum Madrid pren el relleu de dos espais anteriorment gestionats per la Fundació ”la Caixa” a la capital, i que van ser pioners en l’exhibició de l’art modern i contemporani a Espanya en la dècada dels anys vuitanta: la sala del passeig de la Castellana (1980-1985) i la sala del carrer Serrano (1985-2006). Totes dues sales van acollir exposicions tan emblemàtiques per a l’art espanyol com Altres figuracions (1982) i En tres dimensions (1984), que van despertar un gran interès a l’estranger i que van fer conèixer artistes com ara Miquel Barceló, Juan Muñoz i Cristina Iglesias. Pel que fa a l’art internacional, es van presentar per primera vegada a Espanya exposicions monogràfiques d’artistes tan fonamentals com Marcel Duchamp, Amedeo Modigliani, Giorgio Morandi, Enzo Cucchi i Francesco Clement, entre d’altres. També exposicions col·lectives, com Itàlia aperta (1985), L’art i el seu doble: una perspectiva a Nova York (1987) i El jardí salvatge (1991) van recollir l’art internacional més recent. Així mateix, la sala del carrer Serrano va acollir exposicions d’art clàssic i d’altres cultures. Entre les mostres més visitades destaquen Kandisky/Mondrian: dos camins cap a l’abstracció, amb 82.281 visitants (1994) i Prerrafaelitas: la visió de la naturalesa, que va rebre 97.942 visitants (2005).

Ara, CaixaForum Madrid va més enllà de l’exhibició d’art i amb aquest edifici modernista es crea un centre social i cultural de referència. El 1993, l’emblemàtic Gran Hotel de Palma, projectat el 1903 per l’arquitecte Domènech i Montaner seguint els dictats dels grans hotels europeus de l’època, es va convertir en la seu de CaixaForum Palma, i l’any 2002 CaixaForum Barcelona obria les seves portes a l’antiga fàbrica modernista de teixits i filats Casaramona, obra de Josep Puig i Cadafalch, erigida entre 1910 i 1912 .