Tornar Tornar

Compartir-ho

Imprimir la notícia

Un estudi de la Fundació ”la Caixa” alerta de les dificultats de compatibilitzar els hàbits de vida moderns amb una alimentació sana

Madrid, 27 Febrer 2008

José F. de Conrado, director general de la Fundació ”la Caixa”; i Cecilia Díaz Méndez, professora titular de sociologia del consum de la Universitat d’Oviedo i Cristóbal Gómez Benito, professor titular de sociologia de la UNED, coordinadors de l’estudi, han presentat avui a Madrid l’estudi Alimentació, consum i salut, que pertany a la Col·lecció d’Estudis Socials de la Fundació ”la Caixa”.

A l’acte també han assistit Rosa M. Molins, directora de l’àrea de Beques i Estudis Socials de la Fundació ”la Caixa”, així com Javier Aranceta, metge especialista en medecina preventiva i salut pública, i Alicia de León, professora de dret de la Universitat d’Oviedo, coautors de l’informe.

A grans trets, l’estudi ofereix una anàlisi de les situacions alimentàries que desperten actualment més preocupació social entre els ciutadans, amb la intenció d’afavorir la reflexió a l’entorn de la necessitat de mantenir hàbits nutricionals saludables, aprofundir en l’aparició de noves patologies i enumerar els motius de la seva recent proliferació.

A més, entre altres qüestions, l’estudi indaga en conceptes com ara la seguretat alimentària i analitza la responsabilitat de les institucions públiques i privades respecte del consumidor, així com les actituds d’aquest davant els nous problemes de salut derivats del consum d’aliments.

Les institucions i el consumidor

L’informe explora les problemàtiques alimentàries amb dos marcs de referència: l’un, situat en l’àmbit de les institucions; l’altre, en el camp del consumidor. En aquest sentit, la primera part ofereix una anàlisi del paper de les institucions (administracions públiques i empreses agroalimentàries) a l’hora de tractar la qüestió de l’alimentació i de la incidència que tenen les seves intervencions en els comportaments dels consumidors.

Segons l’estudi, el comportament de les institucions es manifesta, d’una banda, en forma de recomanacions al voltant dels conceptes de dietes i models alimentaris desitjables i, de l’altra, a través d’estímuls o pressions sobre determinats consums. En relació amb aquest punt, l’estudi adverteix que algunes de les campanyes llançades des de les administracions públiques per fomentar el consum d’un o un altre aliment, responen a la necessitat d’estimular el consum d’un producte per donar sortida als estocs nacionals, més que a una veritable prescripció nutricional.

A aquest fet s’ha de sumar, a més, que l’evolució d’aquestes recomanacions alimentàries és tan contradictòria i està tan vinculada a factors històrics o econòmics que produeix incertesa, desconcert i desconfiança en el consumidor envers els missatges. Els autors sostenen que reconèixer aquesta realitat és important per tal de plantejar estratègies de millora dels hàbits alimentaris de la població, superant la visió que redueix aquest problema a l’àmbit de les decisions individuals, de l’educació i de la informació.

D’altra banda, l’anàlisi de la regulació alimentària posa de manifest, en aquest sentit, que els avenços jurídics en aquesta matèria es produeixen amb molta freqüència després de les crisis alimentàries, circumstància que revela que la legislació és més reactiva que preventiva.

La segona part se centra en l’estudi del consumidor com a subjecte de les decisions, de les polèmiques i dels problemes. Aquest bloc aprofundeix en els comportaments alimentaris dels consumidors i en el seu univers d’actituds, valors, preferències, coneixements i hàbits.

Paradoxes alimentàries

Avui dia, els problemes alimentaris apareixen units a fenòmens socials que tenen poc a veure amb l’escassetat i molt amb l’abundància i la globalització. El concepte de seguretat alimentària ha evolucionat, i ha passat de ser una qüestió vinculada a l’escassetat (la provisió en l’abastiment i l’accés als aliments) a estar associada amb la idea de salut (la seguretat en la qualitat i la salubritat alimentària).

Aquesta nova situació de sobreabundància alimentària estaria definida, segons els autors de l’estudi, per sis paradoxes:

  • A la nostra societat no falten aliments, però tot i així, mai no hi ha hagut tanta preocupació ciutadana al voltant de l’alimentació i la salut.
  • Fins ara l’alimentació mai no havia estat tan regulada, però, al mateix temps, mai no han existit tants riscos associats a l’alimentació.
  • Tot i l’augment de protecció institucional del consumidor, la percepció dels riscos per part del ciutadà ha anat en augment.
  • El consumidor mai no ha tingut tanta informació sobre com alimentar-se adequadament i, malgrat això, mai no hi ha hagut tanta confusió per decidir com alimentar-se de manera saludable.
  • Les recomanacions alimentàries per millorar la salut s’han orientat tradicionalment a aconseguir la modificació del que s’ingereix. No obstant això, ara més que mai, és necessari incidir en consells que modifiquen els contextos socials en els quals es realitzen els consums.
  • Els problemes alimentaris són un assumpte també de caire públic però, en la major parts dels casos, són tractats com a assumptes individuals.

    En una societat caracteritzada per la sobreabundància alimentària, el problema de l’obesitat infantil i juvenil creix de manera alarmant i proliferen altres patologies associades a la nutrició com ara l’anorèxia, la bulímia o l’ortorèxia. Aquests factors poden provocar, segons l’estudi, que per primera vegada en la història de la humanitat, els fills tinguin una esperança de vida menor que els pares com a conseqüència de l’aparició de malalties degeneratives derivades del sobrepès i d’hàbits alimentaris inadequats.

    En aquest escenari, els nous problemes alimentaris han de ser analitzats considerant la seva important arrel social. Els autors sostenen que aquests trastorns estan íntimament relacionats amb la modernització de les societats en gairebé tots els àmbits de la vida de les persones.

    Obesitat infantil: nous hàbits, nous riscos

    L’obesitat es defineix com una acumulació excessiva de teixit adipós que, en els menors, es produeix a nivell subcutani, mentre que en els subjectes adults sol formar dipòsits grassos intraabdominals. Aquesta malaltia crònica, que comporta un considerable increment del risc d’aparició de problemes de salut, es produeix en un 95% de los casos a causa de factors mediambientals, relacionats amb estils de vida sedentaris, així com d’hàbits alimentaris que afavoreixen un dipòsit gradual de grassa.

    L’obesitat infantil, definida per l’OMS (Organització Mundial de la Salut) com l’ epidèmia del segle XXI, provoca problemes tant fisiològics com psicològics. Un dels més generalitzats és l’anomenat “síndrome metabòlic”, que inclou una elevació dels nivells de pressió arterial, glucèmia i colesterol. Això es tradueix en un augment considerable del risc cardiovascular i en l’aparició de diabetis tipus 2.

    Els Estats Units i la Gran Bretanya presenten índexs molt preocupants d’incidència d’aquesta malaltia entre els menors, mentre que Espanya se situa en tercer lloc entre los països estudiats. La prevalència d’aquesta malaltia al nostre país entre els menors d’entre 6 i 13 anys s’ha duplicat dramàticament en els últims 20 anys.

    L’estudi dels factors que provoquen l’aparició d’aquesta malaltia posa de manifest, per una banda, que els menors que en el moment de néixer van pesar menys de 3,5 quilograms, presenten taxes d’obesitat més baixes, de la mateixa manera que els que van rebre lactància materna en els tres primers mesos de vida.

    Entre els elements que l’estudi considera determinants en l’aparició de la malaltia figuren la ingesta excessiva de productes ensucrats, brioixeria, embotits i refrescos. Al contrari, les taxes d’obesitat baixen considerablement entre els nois i les noies que consumeixen més fruites i verdures, així com en els dels que fan un esmorzar complet.

    El temps mitjà dedicat a les activitats sedentàries és també un factor decisiu. Així, els menors que dediquen més temps a veure la televisió, a l’ordinador o als videojocs, solen presentar taxes més importants d’obesitat, davant dels que limiten aquest tipus d’activitats i destinen part del seu temps a iniciatives que impliquen una despesa calòrica.

    Saludable o saborós

    L’elecció dels aliments que consumim es produeix, cada cop més, en entorns en què els productes frescos són menys accessibles que els productes precuinats o de consum immediat. Aquests són, generalment, aliments amb un alt contingut en sucres i greixos, més rendibles per a les grans distribuïdores gràcies a la seva alta capacitat de conservació.

    En aquest sentit, diferents estudis han detectat una associació entre dietes més sanes, amb una proporció més gran de fruites i verdures, amb la proximitat de mercats i botigues especialitzades en productes frescos. A més, aquests aliments frescos, dels quals ningú fa publicitat, han de competir amb el sofisticat màrqueting de la indústria agroalimentària, que presenta els menjars precuinats com a productes d’un imaginari “bucòlic i pastoril”, molt allunyat dels processos industrials moderns. Aquesta imatge penetra cada cop amb més força en els consumidors , la qual provoca que una bona part de la població no sàpiga d’on venen els aliments que consumeix o com es produeixen.

    Els autors apunten, a més, que existeix una gran divergència entre les pràctiques nutricionals reals i les declarades. Per exemple, davant la pregunta “Quantes ingestes ha fet en un dia?”, la gran majoria de persones declara que tres. Tot i així, si analitzem detalladament els comportaments, aquestes ingestes d’aliments arriben en alguns casos a la vintena, la qual cosa demostra que existeix una gran divergència entre la imatge que interioritzem al voltant de la nostra alimentació i el que en realitat mengem.

    Un fenomen semblant succeeix quan s’interroga sobre els criteris d’elecció del tipus d’aliments que es consumeixen. A Espanya, segons dades de l’Observatori de l’Alimentació, el 52,2% dels entrevistats assegura que el primer factor que té en compte a l’hora d’escollir els aliments és “la salut”, davant un 29,1% que reconeix prioritzar els seus “gustos personals” i un 13,1% que indica el “preu” com un factor determinant. Tanmateix, aquestes dades contrasten amb les respostes espontànies, entre les quals un 91,2% afirma que consumeix els aliments que “més li agraden o li venen de gust”.

    També són destacables els hàbits de compra dels consumidors espanyols. A penes el 30,6% adquireix els productes que ha planificat comprar; un 32,2% compra aliments “que li agraden” encara que no ho tingués planificat; un 20,8% decideix “sobre la marxa” i un 15,3% que s’emporta “allò que li ve de gust”.

    Del menjar modern als aliments medicinals

    A finals dels anys 60, les condicions nutricionals dels espanyols es qualificaven com a deficients i desequilibrades, ja que no s’assolia el nivell de calories dels països desenvolupats, que llavors superava les 3.200 calories diàries. Aquestes dades, que es desprenen dels dos primers informes Foessa, apunten que els espanyols d’aquell temps presentaven un alt consum de pa, patates, peix i verdures, fruites i llegums. En aquella època apareixíem per sota de la mitjana en el consum de carn, llet i ous. Una dieta qualificada, llavors, d'”irracional”.

    Aquestes anàlisis sostenien llavors que el camí cap a una dieta “equilibrada i racional” passava per introduir a les llars aliments associats a la modernitat, com ara el peix i la carn congelades, les sopes preparades, els sucs, el cafè soluble, el pa de motlle…, és a dir, els productes típics de supermercat, més còmodes, fàcils de preparar i més moderns, allunyats de la dieta tradicional espanyola.

    El 1976, el tercer informe Foessa es felicita per la “millora substancial de la dieta” en constatar un increment del 30% al 45% en el consum de proteïnes d’ origen animal, encara que apuntava que les classes menys adinerades continuaven mantenint una alimentació amb predomini de les proteïnes vegetals i els hidrats de carboni, “un tipus de dieta molt inadequada en la seva composició”.

    Els anys 80, el menjar modern irromp en les cuines de les nostres llars. Es produeix el boom de la pasta, l’arròs i els dolços industrials, que passen a ocupar el buit que deixen les llegums, el consum de les quals s’associa a les classes més baixes. Dedicar poc temps a la cuina, menjar productes preparats, i allunyar-se del que és rural i el natural, marca el principi d’aquesta dècada. Tot això condueix a l’aparició de nous problemes alimentaris, fins aleshores desconeguts, associats a l’augment del colesterol i als excessos de calories. Fruit d’això, a finals dels 80, la indústria agroalimentària es llança en tromba a fer publicitat de productes baixos en calories i s’inicia una nova era: la dels aliments medicinals.

    S’assegura que aquests aliments, que compten amb compostos bioactius, prevenen, gràcies a alguns dels seus components, els efectes negatius derivats de la ingesta d’altres de menys saludables. L’impacte social d’aquests nous aliments és, en qualsevol cas, innegable. Molts consumidors assumeixen com a beneficiosos productes que contenen antioxidants, omega-3, prebiòtics, fitoesterols, polifenols, etc., encara que no entenguin les seves accions biològiques o desconeguin quins són els aliments originals que contenen aquests compostos actius.

    No obstant això, els avenços en nutrició, biotecnologia i enginyeria genètica provocaran, segons els experts, que cada cop existeixi una varietat més gran d’aliments medicinals que, en molts casos, persegueixen un efecte psicològic més enllà del seu valor nutritiu.

    L’era de la nutrigenòmica

    En una etapa posterior, els autors apunten que l’eclosió actual d’aquests aliments medicinals donarà pas a la nutrigenòmica, una disciplina que estudia la relació molecular entre l’estímul nutricional i la resposta dels gens. Aquest nou salt evolutiu comença a apuntar cap a les dietes individualitzades partint de l’evidència que, realitzant les mateixes dietes, unes persones desenvolupen sobrepès i malalties cardíaques o al·lèrgies, mentre que d’altres no.

    Els avenços en aquest camp poden portar-nos en el futur a la preconització de la ingesta individualitzada d’aliments segons les nostres diferències genètiques, i a l’establiment de dietes personalitzades amb les que realment s’aconsegueixi una alimentació més saludable.

    És possible menjar bé?

    Les polítiques adreçades a millorar els hàbits nutricionals, a través de la difusió de dietes saludables i de recomanacions alimentàries, només funcionen adequadament si es recolzen en una comprensió sociològica de les condicions de l’alimentació dels grups humans i no només en sòlids coneixements científics sobre dietètica i nutrició.

    Per aquest motiu, l’informe incorpora anàlisis de prestigiosos experts nacionals en els camps del dret, l’antropologia i la sociologia. Tots ells comparteixen una preocupació davant els indicis que mostren trets de deterioració en els hàbits alimentaris.

    No obstant això, l’estudi conclou que els problemes alimentaris, en l’actualitat, no estan lligats només a les possibles alteracions de la dieta i els mals hàbits alimentaris de les famílies, sinó a qüestions més importants que sobrepassen les possibilitats reals d’actuar sobre l’alimentació dels mateixos ciutadans. El problema no és, exclusivament, si mengem cada cop pitjor, sinó si en la societat en què vivim és possible menjar bé. No es tracta tant de si hi ha o no un allunyament de les dietes considerades saludables, com de si existeixen les condicions socials òptimes (polítiques, culturals, econòmiques) per tal que tots els ciutadans puguin alimentar-se saludablement.

    Més informació, i estudi complet en PDF, disponible demà dia 28/02 a www.lacaixa.es/obrasocial

  • Notícies relacionades

    L’11,2 % dels treballadors està en risc elevat de patir assetjament laboral

    Amb una mostra representativa a escala nacional de 5.000 persones, l’estudi també determina que el 18,8 % dels treballadors presenta un risc mitjà. El 70 % restant s’exposa a un risc baix. Les dades s’extreuen de l’estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”: Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic, a càrrec del Grupo de Investigación Cármides de les universitats de Màlaga i Sevilla, i liderat per l’investigador José María León-Pérez.

    L’11,2 % dels treballadors està en risc elevat de patir assetjament laboral