La Caixa

Alphons Maria Mucha (1860-1939) va aconseguir el primer gran èxit com a dissenyador gràfic l’any 1894, amb el cartell de l’obra de teatre Gismonda, de Victorien Sardou, per a la companyia de Sarah Bernhardt. A partir d’elements de l’art bizantí i oriental, combinats amb antigues tradicions centreeuropees, Mucha va crear un estil decoratiu que es caracteritza per una elegància exuberant i un llanguiment sofisticat. L’èxit va ser immediat. Contractat per Sarah Bernhardt per fer els cartells de les seves obres de teatre, va viure a París l’esplendor de l’Art Nouveau i en va ser un dels representants més populars. La influència de la seva obra gràfica es va deixar sentir arreu del món, i les joies que va projectar per a l’orfebre Fouquet es van convertir en peces de col·lecció.

Mucha també va ser un pintor reconegut. L’any 1904 va emprendre l’aventura americana i va viatjar a Nova York, on va fer nombrosos retrats. Quatre anys més tard va tornar a Praga i va posar el seu art al servei de la creació d’una mitologia eslava, fonament simbòlic del nou estat txecoslovac. Mucha es va iniciar en la Gran Lògia Maçònica de París l’any 1898 i va arribar al grau suprem de gran mestre de la Lògia de Txecoslovàquia. Mai no va concebre la seva obra des de la frivolitat, sinó des d’un esperit de servei visionari.

L’exposició Alphons Maria Mucha (1860-1939), seducció, modernitat i utopia mostra totes les facetes d’aquest creador singular a partir de quatre nuclis temàtics (teatre, bellesa, misteri i modernitat) i quatre capítols més breus que serveixen com a complement i ajuden a situar la seva contribució a l’art del segle XX: la metròpoli com a escenari, la fotografia com a eina i obra d’art, l’èpica eslava i la difusió del modernisme. Mucha es mostra com un artista polifacètic, creador d’un estil fàcilment identificable, pioner en l’ús de les arts decoratives en la publicitat, el teatre i la política; però també com a creador d’una realitat transfigurada que, en un món cada vegada més tecnificat, va expressar la utopia d’una bellesa romàntica.

Des de fa anys, l’Obra Social ”la Caixa” ha convertit el modernisme en un dels seus signes d’identitat a partir de la recuperació, com a seu dels seus equipaments culturals, d’edificis característics d’aquest estil, com ara el Gran Hotel de Palma (CaixaForum Palma) i la Fàbrica Casaramona de Barcelona (CaixaForum Barcelona). Així mateix, l’Obra Social ”la Caixa” duu a terme una tasca de divulgació d’aquest moviment, amb exposicions que presenten als visitants el context internacional en què es va desenvolupar. Alphons Maria Mucha (1860-1939), seducció, modernitat i utopia forma part d’aquest projecte i representa el retrobament de l’artista amb el nostre país. L’any 1898, Mucha va visitar Barcelona, Tarragona, València, Cartagena, Granada, Còrdova, Madrid, Toledo i Saragossa per fer les il·lustracions d’un llibre que mai no va arribar a veure la llum.

TEATRE. LA TRANSFIGURACIÓ DE LA REALITAT

Alphons Maria Mucha va ser un apassionat de les arts escèniques. Al llarg de la seva carrera va fer diverses col·laboracions amb el món del teatre com a decorador, dissenyador de vestuari i autor de cartells. En vigílies del Nadal del 1894, l’impressor Lemercier va rebre l’encàrrec de fer per a la companyia teatral de Sarah Bernhardt el cartell per a l’obra Gismonda, i va haver de recórrer a l’únic empleat disponible: Alphons Maria Mucha. La gran diva i actriu predilecta de Victor Hugo i Oscar Wilde va quedar fascinada pel resultat. El cartell de Mucha va tenir tant d’èxit que la gent l’arrencava de les parets. Els cartells que Alphons Maria Mucha va fer per a Sarah Bernhardt uneixen drama i exotisme en unes imatges d’un deliri preciosista que van ser decisives en el desenvolupament de l’Art Nouveau. D’altra banda, Mucha va aplicar el sentit teatral a totes les seves creacions. El seu art funcionava com una representació caracteritzada per l’artifici, la bellesa plàstica i la magnificència narrativa.

LA METRÒPOLI COM A ESCENARI

Viena, Munic, París, Nova York… Tot i que la imatgeria d’una gran part de les seves obres remet a una naturalesa idealitzada, Mucha va crear el seu art en el context d’una civilització urbana, cosmopolita i moderna que començava a descobrir els mètodes de reproducció industrial i la cultura de masses. L’Exposició Universal de París de l’any 1900 va representar la consolidació de l’Art Nouveau i el punt de partida de la seva expansió internacional. Mucha hi va tenir un paper molt destacat, ja que la seva obra va ser present a diferents pavellons i en formats diversos: va fer la decoració del pavelló bosnià, va col·laborar al pavelló austríac i va dissenyar un plat promocional de l’exposició i la portada del menú del banquet oficial d’inauguració, entre altres encàrrecs. La col·laboració de Mucha amb el joier Fouquet reflecteix l’ambició d’un art total i la influència que va tenir en una ciutat, París, considerada la capital cultural del món. La repercussió dels seus treballs va arribar a tots els països d’Europa i també a les grans ciutats dels Estats Units, la nova potència emergent.

BELLESA. LA DONA COM A MUSA I ICONA

La figura femenina centra la major part dels cartells, les pintures i els plafons decoratius d’Alphons Maria Mucha. Elegants, sensuals i seductores, les dones de Mucha solen mostrar-se en comunió amb la naturalesa, entre motius vegetals o en simbiosi amb elements decoratius producte de la imaginació de l’artista, com ara orles, sanefes i vitralls. Dona, naturalesa i ornament es generen i es confonen mútuament. La dona és el catalitzador i la personificació de la bellesa, entesa com a valor absolut que, gràcies a l’art, transcendeix cap a valors positius i universals.

LA FOTOGRAFIA COM A MITJÀ I COM A ART

Des de molt jove, Alphons Maria Mucha es va sentir atret per la fotografia i el cinema. Va fer amistat amb els germans Lumière i també va dibuixar cartells per a la productora Gaumont. Les seves fotografies, però, mai no van sortir de l’àmbit privat: les va utilitzar com a mitjà de suport per a la creació gràfica i amb una voluntat documental o experimental, i en tots dos casos va aconseguir resultats estètics molt notables. Per a Mucha, la fotografia era una eina de composició que li permetia estudiar la posa dels seus models. D’altra banda, en els viatges que va fer pels països eslaus li va permetre captar moments, persones i paisatges amb una mirada plena d’humanitat, curiosa, sensible i poètica. Les seves fotografies tenen, per tant, un gran valor documental. Finalment, un últim grup d’imatges demostra l’interès de Mucha per la fotografia com a llenguatge i pels valors lírics de la llum.

MISTERI. A LA RECERCA DEL SOMNI I DE L’IDEAL

Tot i el caràcter publicitari i decoratiu de les creacions de Mucha, la seva obra aspira a la transcendència. Amic de Paul Gauguin, Johan August Strindberg i el grup d’artistes associats a la revista La Plume, que s’interessaven per les ciències ocultes, Mucha va utilitzar en les seves obres metàfores enigmàtiques i signes esotèrics. La relació que va mantenir amb la maçoneria respon a aquest caràcter idealista i visionari. Mucha també és autor d’un llibre, Le Pater (1899), en el qual va il·lustrar el parenostre amb una simbologia hermètica. El misteri que destil·len les obres en les quals evoca el cicle de la vida té també un sentit religiós.

L’EPOPEIA ESLAVA, UNA VISIÓ

Durant els anys de glòria a París i Nova York, Mucha mai no va oblidar la seva terra natal, els països eslaus i, sobretot, la nació txeca, sotmesa a l’Imperi austríac i que aspirava a veure lliure i democratitzada. Entre el 1904 i el 1910, Mucha va viure als Estats Units. Un dels objectius d’aquest viatge va ser aplegar fons per al projecte de la monumental sèrie “L’epopeia eslava”, un conjunt d’obres que recreen els moments culminants de la història dels pobles eslaus des d’una òptica humanista, mítica i exemplar. Mucha utilitza una gran varietat de llenguatges plàstics per construir un relat a l’abast de tothom, en paral·lel a les grans sèries cinematogràfiques que triomfaven en aquella època. Més tard, per servir la nova República de Txecoslovàquia, fundada l’any 1918, també va dissenyar cartells, bitllets de banc i segells.

MODERNITAT. MUCHA I LA GÈNESI DE LA PUBLICITAT

Una bona part de l’èxit de Mucha es deu a l’encaix entre la bellesa inquietant de les seves imatges i l’eficàcia del suport utilitat, el cartell litogràfic, que utilitza el carrer com a espai de comunicació. Mucha va fer nombrosos anuncis i les seves obres van decorar envasos de dolços i perfums -es va anticipar a l’actual packaging, i fins i tot es va arribar a fabricar un sabó Mucha, en una prefiguració del merchandising modern. Luxe, hedonisme, erotisme i fantasia són els elements fonamentals d’un discurs publicitari que busca persuadir els espectadors a través de l’espectacularitat de les formes, el barroquisme i la inventiva tipogràfica. Mucha va ser un pioner en el disseny i la comunicació destinats al gran públic, fins al punt de superar la concepció romàntica de l’art i obrir les portes a la contemporaneïtat.

LA DIFUSIÓ DE L’ESTIL MUCHA

L’any 1900, parlar de l’estil Mucha era parlar d’Art Nouveau: tan gran era la seva influència. Els seus cartells i dibuixos van servir d’inspiració a altres artistes i també van ser objecte de còpies, plagis i simples adaptacions. L’impacte de l’obra de Mucha es va deixar sentir tant en obres selectes com en productes de difusió massiva. Les postals, que van permetre divulgar extraordinàriament les seves creacions, representen una nova manera de relacionar-se amb les imatges artístiques a través de la reproducció seriada. Per il·lustrar la difusió de l’estil Mucha es posa com a exemple el modernisme a l’Estat espanyol d’una banda, hi va haver artistes importants que van rebre la influència de Mucha però van mantenir la seva pròpia personalitat, com ara Alexandre de Riquer; de l’altra, n’hi ha alguns que van seguir literalment l’estil Mucha, com Gaspar Camps, contractat per l’editor de Mucha quan aquest va marxar als Estats Units. A Madrid va destacar la figura d’Eulogio Varela, que també va beure de fonts “muchianes”.

BIOGRAFIA

1860. Alphons Maria Mucha neix el 24 de juliol a la ciutat d’Ivan?ice, Moràvia del Sud.

1881. Es trasllada a Viena per treballar com a pintor de decorats.

1885. Inicia els estudis a la Kunstakademie de Munic.

1887. Es trasllada a París per estudiar a l’Académie Julian.

1890. S’introdueix en el cercle d’artistes del cafè de Madame Charlotte, del qual formaven part Sérusier i els nabís.

1891. Fa amistat amb Paul Gauguin.

1894. Dibuixa el primer cartell per a Sarah Bernhardt.

1895. Signa un contracte per sis anys amb la companyia teatral de Sarah Bernhardt per dissenyar decorats, vestits i cartells. S’uneix al grup simbolista del Salon des Cent. Coneix Strindberg i rep la influència del seu misticisme.

1898. Es converteix en aprenent de la Lògia Maçònica de París. Viatja a l’Estat espanyol.

1899. Rep diversos encàrrecs per a l’Exposició Universal de París del 1900.

1900. Dissenya els interiors de la joieria de Georges Fouquet.

1903. A l’octubre, coneix l’estudianta d’art txeca Marušca Chytilová, la seva futura esposa.

1904. Viatja als Estats Units per primera vegada i els anys següents hi buscarà patrocini per al projecte “L’epopeia eslava”.

1908. Dissenya els murals per al nou edifici del German Theatre de Nova York.

1909. Neix a Nova York la seva filla Jaroslava. Rep un encàrrec per decorar el nou edifici de la Casa Municipal de Praga.

1910. Es trasllada amb la seva família al castell de Zbiroh, a Bohèmia, on treballa per a “L’epopeia eslava”.

1928. “L’epopeia eslava” s’exposa al Palau de Fires de Praga, ciutat a la qual es trasllada la família Mucha.

1931. Rep l’encàrrec de dissenyar una vidriera per a la catedral de Svat Vít de Praga.

1936. Al juny, el museu Jeu de Paume organitza una gran retrospectiva dedicada a l’artista, juntament amb una exposició de František Kupka.

1939. Al març, és arrestat per la Gestapo i queda lliure després d’alguns dies d’interrogatoris. La seva salut, ja afectada per una pneumònia, es deteriora, i mor el 14 de juliol a Praga.