Tornar Tornar

El nivell educatiu, la mobilitat residencial i la desintegració familiar, claus en la percepció de la delinqüència a Espanya. Estudi Social N.37

Barcelona, 30 Abril 2014

El nivell educatiu, la mobilitat residencial i la desintegració familiar, juntament amb el soroll, la brutícia i el deteriorament de carrers i edificis, fan augmentar considerablement la xifra de ciutadans espanyols que perceben problemes de delinqüència i vandalisme.

El baix nivell educatiu dels veïns té una relació negativa amb la criminalitat percebuda. De fet, cada punt percentual addicional en el nombre de graduats universitaris s’acompanya d’una reducció dels nivells de delinqüència percebuda de més de 0,3 punts percentuals.

El canvi freqüent d’habitatge i de districte censal i els pisos buits o en lloguer amb canvis constants d’inquilins afavoreixen la sensació d’inseguretat. En seccions censals amb un percentatge de mobilitat residencial més elevat que la mitjana, un 25% dels residents consideren la delinqüència un problema.

En seccions censals amb un percentatge de separats i divorciats més alt que la mitjana, un 30 % dels residents consideren que la delinqüència és un problema. En seccions amb un percentatge inferior a la mitjana, només un 12 % consideren que la delinqüència és un problema.

Malgrat la creença generalitzada (el 80 % de la població el 2007) que la immigració incrementa el grau de delinqüència, la presència de ciutadans d’altres nacionalitats al barri no fa augmentar la delinqüència percebuda.

D’altra banda, analitzant les percepcions subjectives, hi ha més predisposició a sentir-se segur en el cas de les persones que són immigrants, homes, amb un alt nivell educatiu i amb una ideologia d’esquerres. Les dones, els nadius i les persones amb un nivell educatiu més baix són els qui perceben un grau més alt de delinqüència.

Hi ha 117 seccions censals a Espanya, situades principalment en zones urbanes, costaneres i del sud d’Espanya, on més del 90 % de la població considera que la delinqüència i el vandalisme són un problema. A Barcelona i Madrid, tot i que tenen un nombre considerablement més alt de seccions censals, tan sols n’hi ha quatre amb aquestes característiques.

De cara al futur, l’informe apunta que encara que les tendències demogràfiques serien favorables a la disminució de la delinqüència percebuda, amb una dimensió menor de les futures generacions d’adolescents, la situació econòmica desfavorable, la desigualtat social creixent i la progressiva degradació del mobiliari urbà podrien fer augmentar encara més el malestar, la por i el grau de delinqüència percebuda a Espanya.

A més, els experts alerten que les dades oficials sobre la delinqüència a Espanya són insuficients i que no permeten conèixer la realitat dels barris, més enllà de la percepció dels seus veïns. Aquest fet dificulta la tasca investigadora i impedeix que les forces i els cossos de seguretat de l’Estat utilitzin l’evidència empírica per millorar els seus resultats, com passa en altres països.

 

 

Més informació a la nota de premsa en PDF

 

Estudi Social N. 37. La delinqüència als barris

Notícies relacionades

L’11,2 % dels treballadors està en risc elevat de patir assetjament laboral

Amb una mostra representativa a escala nacional de 5.000 persones, l’estudi també determina que el 18,8 % dels treballadors presenta un risc mitjà. El 70 % restant s’exposa a un risc baix. Les dades s’extreuen de l’estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”: Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic, a càrrec del Grupo de Investigación Cármides de les universitats de Màlaga i Sevilla, i liderat per l’investigador José María León-Pérez.

L’11,2 % dels treballadors està en risc elevat de patir assetjament laboral