Mediterrani. Del mite a la raó. CaixaForum Madrid

Tornar

<i>Mediterrani. Del mite a la raó</i>. CaixaForum Madrid

Enllaços recomanats

Activitats relacionades amb l’exposició a CaixaForum

Visita virtual

Compartir-ho

Imprimir la notícia

Mediterrani. Del mite a la raó. CaixaForum Madrid

Madrid, 24 Juliol 2014

CaixaForum Madrid

Del Pròxim Orient a Egipte i d’allà a Grècia i més tard a Roma, el Mediterrani va ser la via de comunicació de creences, idees, coneixements i formes culturals que van tenir una influència que s’allarga fins als nostres dies.

La nova exposició arqueològica organitzada per l’Obra Social ”la Caixa”, Mediterrani. Del mite a la raó, reuneix una col·lecció excepcional d’obres de l’antiguitat grecollatina a l’entorn d’un tema comú: la creació de l’esperit europeu.

L’exposició explica l’evolució del pensament entre els segles VI aC i IV dC a través d’una selecció de 165 obres gregues i llatines -escultures, relleus, ceràmiques, frescos, mosaics i joies, procedents de museus europeus-, entre les quals destaquen col·leccions públiques de Grècia i Itàlia.

Les obres mostren l’evolució des d’un Mediterrani explicat a través dels viatges mítics d’Ulisses, Jàson i Hèracles -heroi mediterrani reverenciat per la majoria de pobles riberencs-, fins a l’ordenació de l’espai humà, propi de les ciutats colonials gregues, i una concepció de l’home, dotat d’ànima, que assumeix les virtuts i vicissituds dels antics herois que sobreviuen en el nostre imaginari.

Mediterrani. Del mite a la raó, podrà visitar-se a CaixaForum Madrid (Paseo del Prado, 36) del 25 de juliol de 2014 al 5 de gener de 2015.

Més informació a la nota de premsa en PDF

Veure’n menys

PujarNota de premsa i documentació (1)

Nota de premsa de l’exposició Mediterrani a CaixaForum Madrid

PujarImatges (30)

Mediterrani. Del mite a la raó, reuneix una collecció excepcional d’obres de l’antiguitat grecollatina a l’entorn d’un tema comú: la creació de l’esperit europeu

L’exposició explica l’evolució del pensament entre els segles VI aC i IV dC a través d’una selecció de 165 obres gregues i llatines escultures, relleus, ceràmiques, frescos, mosaics i joies, procedents de museus europeus

La mitologia és un dels àmbits de l’exposició

Les obres mostren l’evolució des d’un Mediterrani explicat a través dels viatges mítics d’Ulisses, Jàson i Hèracles heroi mediterrani reverenciat per la majoria de pobles riberencs, fins a l’ordenació de l’espai humà

La mostra forma part d’un innovador projecte de l’Obra Social ”la Caixa” per aprofundir en el passat, present i futur del Mediterrani des de diferents punts de vista

Estàtua d’Eros i Psique. Exposició Mediterrani a CaixaForum Madrid

La mostra aprofundeix en les aportacions realitzades pels pobles de la conca mediterrània, que van canviar per sempre la nostra manera d’entendre el món

Un dels grans al·licients de l’exposició és la selecció i el joc d’associacions establert entre les 165 obres que la componen, les quals, més enllà de la qualitat de la seva factura, es presenten com a testimonis d’idees, visions de la realitat, aspiracions i anhels.

L’Acadèmia de Plató. El Mediterrani que l’exposició retrata és un espai imaginari o mental que se superposa a l’espai físic. Un lloc on una sèrie de pobles van generar noves concepcions del món que han estat essencials en la formació dels valors culturals europeus

La mostra se suma a la llarga llista d’exposicions organitzades per l’Obra Social ”la Caixa” en els darrers anys per presentar el món grecollatí des d’una perspectiva extraordinàriament pròxima, un reflex de les aspiracions i contradiccions dels homes i les dones d’avui

Mediterrani. Del mite a la raó presenta un total de 165 obres procedents de 32 institucions, la majoria de les quals són museus grecs i italians

Mediterrani. Del mite a la raó. A CaixaForum Madrid del 25 de juliol de 2014 al 5 de gener de 2015.

Europa i el brau. 25-45 dC. Museo Archeologico Nazionale di Napoli. &copy Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo. Sopraintendenza per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei.

Europa i el brau. 25-45 dC. Museo Archeologico Nazionale di Napoli. © Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo. Sopraintendenza per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei.

Estatueta del rapte d’Europa. Segle IV aC. Allard Pierson Museum. &copy Allard Pierson Museum, the Archaeological Museum of the University of Amsterdam.

Estatueta del rapte d’Europa. Segle IV aC. Allard Pierson Museum. © Allard Pierson Museum, the Archaeological Museum of the University of Amsterdam.

Hèracles jove. 350-325 aC. National Archaeological Museum of Athens. &copy Hellenic Ministry of Culture and Sports /Archaeological Receipts Fund.

Hèracles jove. 350-325 aC. National Archaeological Museum of Athens. © Hellenic Ministry of Culture and Sports /Archaeological Receipts Fund.

Crater de volutes amb Jàson i el velló d’or. Atribuït al Grup Apullizzante. 340-330 aC. Museo Archeologico Nazionale di Napoli. &copy Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo. Sopraintendenza per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei.

Crater de volutes amb Jàson i el velló d’or. Atribuït al Grup Apullizzante. 340-330 aC. Museo Archeologico Nazionale di Napoli. © Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo. Sopraintendenza per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei.

Estatueta d’Ulises, fragment d’un grup de Polifem. Ca 150-180 dC. Musei Vaticani, Museo Chiaramonti. &copy Musei Vaticani.

Estatueta d’Ulises, fragment d’un grup de Polifem. Ca 150-180 dC. Musei Vaticani, Museo Chiaramonti. © Musei Vaticani.

Esfinx capturant un guerrer. Segona meitat del segle I dC. Museo Civico Archeologico di Bologna. &copy Museo Civico Archeologico di Bologna.

Esfinx capturant un guerrer. Segona meitat del segle I dC. Museo Civico Archeologico di Bologna. © Museo Civico Archeologico di Bologna.

Cap de Plató. 14 dC-37 dC. Còpia romana d’un original grec de ca 340 aC. Staatliche Antikensamlungen und Glyptothek Munich. &copy Staatliche Antikensamlungen und Glyptothek Munich.

Cap de Plató. 14 dC-37 dC. Còpia romana d’un original grec de ca 340 aC. Staatliche Antikensamlungen und Glyptothek Munich. © Staatliche Antikensamlungen und Glyptothek Munich.

L’Acadèmia de Plató. 110-80 aC. Museo Archeologico Nazionale di Napoli. &copy Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo. Sopraintendenza per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei.

L’Acadèmia de Plató. 110-80 aC. Museo Archeologico Nazionale di Napoli. © Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo. Sopraintendenza per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei.

Bust de Sòcrates. Còpia d’un original del segle IV aC. Museo Archeologico Nazionale di Napoli. &copy Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo. Sopraintendenza per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei.

Bust de Sòcrates. Còpia d’un original del segle IV aC. Museo Archeologico Nazionale di Napoli. © Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo. Sopraintendenza per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei.

Crater de campana amb Zeus davant de la finestra d’Alcmea. Atribuïda al Pintor Asteas. 360-330 aC. Musei Vaticani, Museo Gregoriano Etrusco. &copy Musei Vaticani.

Crater de campana amb Zeus davant de la finestra d’Alcmea. Atribuïda al Pintor Asteas. 360-330 aC. Musei Vaticani, Museo Gregoriano Etrusco. © Musei Vaticani.

Sarcòfag amb relleu de Prometeu i Atenea creant el primer home. Ca. 185 dC. Museo Nacional del Prado. &copy Madrid, Museo Nacional del Prado.

Sarcòfag amb relleu de Prometeu i Atenea creant el primer home. Ca. 185 dC. Museo Nacional del Prado. © Madrid, Museo Nacional del Prado.

Crater àtic de campana amb una escena de komos. Atribuïda al Pintor de Kleophon. 440-430 aC. Museum of Cycladic Art. &copy Nicolas and Dolly Goulandris Foundarion. Museum of Cycladic Art.

Crater àtic de campana amb una escena de komos. Atribuïda al Pintor de Kleophon. 440-430 aC. Museum of Cycladic Art. © Nicolas and Dolly Goulandris Foundarion. Museum of Cycladic Art.

Irene. Segle I dC, còpia d’un original en bronze de 375-370 aC. Museo Territoriale della Sabina. &copy Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo. Sopraintendenza per i Beni Archeologici del Lazio, Roma.

Irene. Segle I dC, còpia d’un original en bronze de 375-370 aC. Museo Territoriale della Sabina. © Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo. Sopraintendenza per i Beni Archeologici del Lazio, Roma.

Cap d’estàtua de Tique. Segle II dC. Archeologic Museum of Ancient Corinth. &copy Hellenic Ministry of Culture and Sports /Archaeological Receipts Fund.

Cap d’estàtua de Tique. Segle II dC. Archeologic Museum of Ancient Corinth. © Hellenic Ministry of Culture and Sports /Archaeological Receipts Fund.

Lècit àtic amb una escena de preparatius fúnebres al gineceu. Pintor de Atenes 1826. 460-450 aC. National Archaeological Museum of Athens. &copy Hellenic Ministry of Culture and Sports /Archaeological Receipts Fund.

Lècit àtic amb una escena de preparatius fúnebres al gineceu. Pintor de Atenes 1826. 460-450 aC. National Archaeological Museum of Athens. © Hellenic Ministry of Culture and Sports /Archaeological Receipts Fund.

Tors d’Eros. Finals del segle I aC I dC. Staatliche Kunstsammlungen Dresden. &copy Skulpturensammlung, Staatliche Kunstsammlungen Dresden.

Tors d’Eros. Finals del segle I aC I dC. Staatliche Kunstsammlungen Dresden. © Skulpturensammlung, Staatliche Kunstsammlungen Dresden.

Eros i Psique . Segona meitat del segle II dC. Còpia d’un original hel·lenístic tardà de finals de segle II aC. Staatliche Kunstsammlungen Dresden. &copy Skulpturensammlung, Staatliche Kunstsammlungen Dresden.

Eros i Psique . Segona meitat del segle II dC. Còpia d’un original hel·lenístic tardà de finals de segle II aC. Staatliche Kunstsammlungen Dresden. © Skulpturensammlung, Staatliche Kunstsammlungen Dresden.

Retrat masculí. Primera meitat del segle I dC. Museo Archeologico Nazionale di Napoli. &copy Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo. Sopraintendenza per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei.

Retrat masculí. Primera meitat del segle I dC. Museo Archeologico Nazionale di Napoli. © Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo. Sopraintendenza per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei.