Poètiques de l'emoció. CaixaForum Saragossa

Tornar

<i>Poètiques de l’emoció</i>. CaixaForum Saragossa

Enllaços recomanats

Més informació sobre Poètiques de l'emoció al web de CaixaForum Saragossa

Compartir-ho

Imprimir la notícia

Poètiques de l'emoció. CaixaForum Saragossa

Saragossa, 2 Juliol 2019

CaixaForum Saragossa

Alegria, por, pena, ràbia. Les emocions són una part fonamental de la nostra experiència i determinen en gran manera les decisions que prenem individualment i col·lectivament. Per això, la representació dels afectes ha estat motiu recurrent al llarg de la història de l’art. La nova exposició de CaixaForum Saragossa, Poètiques de l’emoció, recorre algunes maneres de representar les emocions humanes en les arts visuals.

El nucli el formen peces contemporànies -amb una significativa representació de la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani– en relació amb obres d’altres èpoques i contextos diversos. La mostra, comissariada per Érika Goyarrola i organitzada i produïda per ”la Caixa”, presenta un total de 45 obres que recorren els últims 700 anys de la història de l’art.

Poètiques de l’emoció es podrà visitar del 3 de juliol al 27 d’octubre de 2019 a CaixaForum Saragossa (av. d’Anselmo Clavé, 4).

Veure’n menys

PujarNota de premsa i documentació (1)

Nota de premsa de l’exposició Poètiques de l’emoció a CaixaForum Saragossa

PujarImatges (21)

La nova exposició, Poètiques de l’emoció, de CaixaForum Barcelona recorre algunes maneres de representar les emocions humanes en les arts visuals.

L’ exposició, Poètiques de l’emoció, inaugurada a CaixaForum Saragossa presenta un total de 45 obres que recorren els últims 700 anys de la història de l’art.

La comissària, Érika Goyarrola, i el director de CaixaForum Saragossa, Ricardo Alfós, an la nova exposició Poètiques de l’emoció.

El nucli de Poètiques de l’emoció el formen peces contemporànies amb una significativa representació de la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani.

Els noms que componen la mostra són, entre altres artistes destacats, Bill Viola, Joan Miró, Colita, Pipilotti Rist, Carla Andrade, Julio González, Esther Ferrer, Darío de Regoyos o Joaquim Mir.

Bas Jan Ader, I’m Too Sad to Tell You, 1971. Gentilesa de The Estate of Bas Jan Ader, Mary Sue Ader Andersen I Meliksetian | Briggs © The Estate of Bas Jan Ader / Mary Sue Ader Andersen / The Artists Rights Society (ARS), Nova York / VEGAP, Barcelona, 2019. Gentilesa de Meliksetian / Briggs, Los Angeles.

Bill Viola, The Silent Sea, 2002 © Bill Viola. Fotografia de Kira Perov.

Gina Pane, Action Psyché, 1974. Col·lecció MACBA. Consorci MACBA © Gina Pane, VEGAP, Barcelona, 2019.

Esther Ferrer, Extrañeza, desprecio, dolor y un largo etc., 2013. Col·lecció ”la Caixa”.

Francesca Woodman. A Woman: A Mirror; A Woman is a Mirror for a Man, Providence, Rhode Island [Una dona: un mirall; una dona és un mirall per a un home, Providence, Rhode Island] 1975-1978 © Francesca Woodman, VEGAP, Barcelona, 2019.

Anònim. Escola hispanoflamenca, Davallament de la Creu, 1500-1510. MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2019.

Carla Andrade, Geometría de ecos, 2013 © Carla Andrade, VEGAP, Barcelona, 2019

Shirin Neshat, Turbulent, 1998. Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani. © Shirin Neshat.

Joaquim Mir, Posta de sol, c. 1903. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma © Arxiu Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. Fotografia de Joan-Ramon Bonet.