CosmoCaixa revela les formes secretes de la natura en la nova exposició Nanocosmos
Barcelona, 1 Juny 2023
- El Museu de la Ciència CosmoCaixa acull l’estrena de l’exposició Nanocosmos. La realitat oculta a l’ull humà, amb micrografies fetes per l’escriptor i cineasta Michael Benson. Un minuciós treball dut a terme amb l’ajuda de microscopis electrònics de rastreig del Canadian Museum of Nature.
- La mostra, que es podrà veure de manera gratuïta a la plaça de la Ciència de CosmoCaixa fins al 22 de juny, inclou 36 imatges en blanc i negre que fusionen art i ciència, i que permeten veure la bellesa del que és invisible per a l’ull humà: des de les antenes i l’espiritrompa d’una papallona fins a l’ala d’una libèl·lula o els estams d’una flor.
- PujarNota de premsa i documentació (2)
- PujarImatges (14)








Un insecte de l’ordre dels hemípters, camuflat entre les fulles, els pètals, els pistils i els estams d’una planta amb flor procedent de la costa adriàtica de Croàcia. L’insecte utilitza òrgans bocals perforants i succionadors per extreure la sàvia de les plantes. © Michael Benson, Kinetikon Pictures.

Un radiolari de l’oceà Índic, probablement de l’espècie Hexacontium hexactis. Els radiolaris formen part del zooplàncton de tots els oceans del planeta i acostumen a tenir forma esfèrica o estrellada. Són protozous unicel·lulars depredadors amb un diàmetre de 0,1-0,2 mm i tenen un complex esquelet mineral, sovint amb una càpsula central, com en la imatge, i una càpsula exterior. © Michael Benson, Kinetikon Pictures.

Esquelet de sílice d’un radiolari de l’oceà Índic, probablement de l’espècie Cenosphaera cristata, amb un entramat intern de gran complexitat. Com moltes espècies de radiolaris esfèrics o semiesfèrics, aquest té forma de poliedre regular, amb nombroses cares semihexagonals. © Michael Benson, Kinetikon Pictures.

Una formiga, probablement del gènere Leptothrax, emergeix de l’interior d’una planta de menta canadenca. Els estams conspicus situats just darrere i davant de la formiga, i també visibles al fons, estan coronats per nombroses anteres en forma de T que produeixen grans de pol·len (en l’interior dels quals es formaran les cèl·lules espermàtiques), també visibles en la imatge.© Michael Benson, Kinetikon Pictures.

Situat a l’interior d’una planta amb flor, un pugó canadenc, probablement un exemplar immadur d’una espècie de Macrosiphini, és el centre d’un ecosistema en miniatura. De dalt a baix i d’esquerra a dreta, tot el que es veu a la imatge té només uns tres mil·límetres d’amplada en qualsevol direcció. © Michael Benson, Kinetikon Pictures.

Ales alineades d’una libèl·lula cubana. Es coneixen unes 3.000 espècies d’aquests insectes voladors, ràpids i depredadors, i la majoria són tropicals. Les libèl·lules tenen quatre formes de vol diferents, es poden moure en qualsevol direcció i són capaces de canviar de direcció sobtadament en ple vol. Tenen les ales formades per membranes primes i venes tubulars intermèdies que donen lloc a una complexa estructura en sandvitx a microescala. © Michael Benson, Kinetikon Pictures.

Vista frontal de les ales alineades d’una libèl·lula d’Ontario. Les ales presenten un complex disseny de venes tubulars i membranes que els permet suportar càrregues inercials i aerodinàmiques elevades. A diferència de la majoria d’insectes, les libèl·lules mouen les ales directament mitjançant músculs de vol, units a la base de cada ala. S’estima que les libèl·lules de dimensions grans poden arribar a velocitats de 35-54 km/h. © Michael Benson, Kinetikon Pictures.